Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El president Illa promet que el 2028 estarà feta la residència del Xup

L'anunci el va fer ahir en el Debat de Política General del Parlament de Catalunya

El President de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa

El President de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa / David Zorrakino/EP

Francesc Galindo

Francesc Galindo

Manresa

El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va anunciar ahir en el debat de política general que en aquest mandat es farà la residència pública pendent de construir al barri del Xup, a Manresa.

Es tracta d'un reivindicadíssim equipament anunciat l'any 2019 com a residència de gent gran municipal que s'havia de construir seguint models nòrdics d'atenció a les persones que l'havien de fer pioner a la Catalunya Central, però que sis anys després encara no s'ha materialitzat.

Illa va anunciar durant el Debat de Política General del Parlament que la seva administració preveu l'edificació de vuit noves residències públiques a diferents municipis catalans durant el seu mandat, que culminaria el 2028. A més de a Manresa es construirien residències a Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Reus, la Seu d'Urgell i dues a Barcelona.

El president també es va comprometre  a crear 6.000 noves places públiques durant l’actual legislatura.

Model nòrdic

Quan es va presentar l'emplaçament de l'equipament, l'any 2019, es va explicar que la residència pública del Xup constaria d'un edifici d'uns 2.000 metres quadrats i un espai verd de més de 3.000 m2, amb una zona de jardí i també horts, gallines... L'equipament s'havia de construir seguint models nòrdics d'atenció a les persones que l'havien de fer pioner a la Catalunya Central i també disposaria de serveis oberts als veïns del Xup.

Representants de l'Ajuntament de Manresa, amb l'alcalde Valentí Junyent al capdavant, van presentar l'emplaçament del projecte acompanyats de membres de la Plataforma de Defensa de les Pensions i els Drets de la Gent Gran i l'Associació de Veïns del Xup, que es van mostrar molt satisfets de l'emplaçament escollit. Es tracta d'una parcel·la de prop de 5.712 m2 de titularitat municipal -va ser cedida per la família Farrés al consistori, segons va explicar l'alcalde, Valentí Junyent, situada al carrer del Pare Ignasi Puig, davant de l'església de la Mare de Déu del Roser.

Es dona la circumstància que, fa pocs dies, Valentí Junyent, alcalde de Manresa entre el 2011 i el 2020, va fer la lliçó inaugural de la nova edició de les Aules de les Persones Grans, dins de l'acte institucional de celebració del Dia Internacional de les Persones Grans, i va encoratjar l’Ajuntament a fer realitat la residència pública del Xup que es va impulsar quan ell era alcalde. «Cal desencallar el projecte», va dir després de reconèixer que el fet que l’equipament encara no s’hagi pogut materialitzar «em fa sentir malament».

L’alcalde Marc Aloy va recollir el guant i va avançar que esperava que una pròxima visita amb el govern de la Generalitat «ens porti bones notícies» pel que fa al reivindicat equipament.

Enèsima vegada

En el ple de l'Ajuntament de Manresa del passat mes de maig, la Plataforma de Defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran va demanar per enèsima vegada desencallar la residència pública als terrenys cedits a tal efecte al barri del Xup. Amb 24 vots a favor (tots llevat de Vox) es va aprovar una esmena de la moció presentada per la Plataforma a través de Junts per Manresa i Fem Manresa amb què es va aconseguir una mica de concreció sobre el tema.

Es va aprovar «acordar amb la Generalitat de Catalunya un paquet de places residencials públiques d’acord amb les necessitats detectades i conegudes que tenim a Manresa», «acordar conjuntament l’Ajuntament de Manresa i la Generalitat la forma de redacció del projecte bàsic i executiu, la construcció i la gestió per contractació social de la residència», «acordar una reunió abans de l’inici de l’estiu amb la Generalitat per establir un calendari que permeti concretar un full de ruta de mandat» i «traslladar els acords a la conselleria de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya».

Per part de la Plataforma de Defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran va intervenir Víctor Feliu, potser l'activista que més va lluitar per la residència i que va morir el passat agost sense haver vist materialitzat l'equipament.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents