El cas dels dos germans desapareguts a Manresa continua inquietant el periodista Paco Lobatón 37 anys després

El periodista especialitzat en casos de desaparicions Paco Lobatón va entrevistar Mari Carme Orrit Pires dintre de la seva secció del programa “Directo al grano”, de LA 1 de RTVE, per recordar una desaparició que el continua inquietant, la dels germans Isidre, de 5 anys, i Dolors, de 17 anys, de l’hospital Sant Joan de Déu de Manresa, el 1988.

Iciar Iriondo, advocada de la família, va destacar, en la seva intervenció, que l’anàlisi forense de les ulleres que van quedar a l’habitació de l’hospital en la qual es trobaven els dos germans, i que inicialment es va pensar que podien ser de Dolors, no s’havia fet ni correctament ni quan pertocava. La família va haver d’esperar dècades per tenir accés a elles i quan ho va aconseguir es va determinar que no eren de la Dolors, tant per la graduació com per la muntura.

També es va lamentar que la policia considerés inicialment que els germans havien abandonat voluntàriament l’habitació de l’hospital i no s’activés la cerca fins transcorregudes 72 hores, quan els moments inicials eren claus per localitzar-los.

Un altre dels errors comesos va ser que el cas va deixar de tractar-se com una desaparició i es va convertir en dos delictes, un de segrest, per al petit Isidre, i un altre d’inducció a l’abandonament de la llar per a la Dolors. Els delictes ja han prescrit, però Paco Lobatón va fer notar en el programa que la prescripció dels delictes no tenia per què comportar la prescripció de la recerca.

L’advocada criminalista va voler deixar clar que amb el pas del temps s’hauria d’haver determinat, d’acord amb la qualificació judicial donada, una detenció il•legal perllongada en el temps o una desaparició forçosa, ja que els menors continuen sense aparèixer, “per tant, aquestes desaparicions mai havien d’haver prescrit. S’hauria d’haver continuat investigant”.

La família Orrit mai ha deixat de buscar en 37 anys l’Isidre i la Dolors.

La desaparició

El dia 5 de setembre de 1988 a 1/4 d’11 de la nit compareixia a la Policia Nacional de Manresa Maria Orrit, la mare dels menors. Va manifestar que els seus fills Isidre i Dolors estaven a l’hospital Sant Joan de Déu de Manresa i que el personal sanitari havia vist que no hi eren.

Va descriure a la policia físicament els seus fills desapareguts i com anaven vestits. Va dir que l’hospital no li havia donat cap informació i que no sabia on podien ser després d’haver parlat amb amics i familiars.

El nen Isidre Pires Orrit -l’ordre dels cognoms dels germans es va alterar per la procedència estrangera del pare- va ser visitat al Servei d’Urgències de l’hospital el dia 2 de setembre de 1988, a les 5 de la tarda, i va quedar ingressat per una Estomatitis Aftosa. Durant l’estada estava acompanyat habitualment per la seva germana Dolors. El dia 5, a les 7 del matí, no hi eren. Així va començar una odissea que roman inconclusa 35 anys després.