La Generalitat posa la primera pedra a Manresa de la futura seu del govern de vegueria, 'un equipament "referent" del compromís amb el territori

Al mateix lloc, el parc de la Seu de Manresa, on el 2 de setembre del 2022, es va presentar l'inici dels enderrocs per fer realitat l'edifici del govern de la Generalitat a la Catalunya Central, ha acollit aquest dissabte al matí la presentació de l'acte simbòlic de col·locació de la primera pedra, a càrrec del conseller de la Presidència, Albert Dalmau; la delegada del Govern de la Catalunya Central, Elia Tortolero, i l'alcalde de Manresa, Marc Aloy. També ha fet una palada de terra la secretària general de la Presidència, Eva Giménez. El futur equipament situat a l'illa entre els carrers de Galceran Andreu i de la Codinella, la baixada de la Seu i el parc de la Seu, ha estat definit com a "únic" i com un "referent" del compromís del Govern català amb el territori. El dia 1 d'octubre es va signar el contracte amb l'UTE de les obres i dilluns es farà l'acte de replanteig.

Fins a arribar al dia d'avui ha estat un procés molt llarg. Massa. La gènesi del projecte, tal com ha recordat l'alcalde Aloy en els parlaments, s'ha d'anar a buscar el 2012, quan l'aleshores alcalde Valentí Junyent va fer la proposta al president Artur Mas de situar la seu governamental als antics jutjats i l'aleshores conseller de Territori, Lluís Recoder, la va entomar. Ha afegit que el que va ser vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, va esperonar l'Ajuntament a comprar les edificacions al voltant dels antics jutjats per fer un projecte administratiu més ambiciós -tindrà més de 9.000 m2-, i que el govern de Pere Aragonès amb Jordi Puigneró a la vicepresidència va continuar la feina per tirar-lo endavant.

Escurçar l'actuació, si es pot

L'acte ha començat al solar on s'aixecarà el nou edifici, amb la presència de les autoritats, l'UTE que durà a terme l'obra, amb la manresana Cots i Claret i Certis Obres i Serveis S.A., de Balenyà; i els arquitectes del projecte, Humbert Costas, Carlos Durán i Eliana Crubellati, que no es podien creure que, finalment, arrenquin les obres, amb un cost de l'actuació de 22 milions d'euros i una durada prevista de 30 mesos, dos anys i mig. En un parell d'ocasions, després de posar la primera pedra i en la seva intervenció, Dalmau ha remarcat que seria desitjable escurçar aquest termini.

A dins del cilindre introduït en la primera pedra hi han posat un paper amb un escrit sobre l'inici de les obres (vegeu-lo desglossat al final de l'article), set monedes representant les set comarques (Bages, Berguedà, Lluçanès, Moianès, Osona, Solsonès i els vuit municipis de l’Alta Anoia) a les quals donarà servei l'edifici; una edició del dia del diari Regió7, que Dalmau ha assegurat que llegeix cada dia a primera hora; i un llapis de memòria amb tots els projectes d'ençà que es va aprovar el projecte arquitectònic el 2020. El lloc on s'ha posat la pedra no serà el definitiu. Habitualment se situa on hi ha la placa d'inauguració. Ja es decidirà més endavant.

Un cop baixada la pedra amb el cilindre a dins del forat fet a terra i de l'aplaudiment preceptiu, els assistents s'han traslladat al parc de la Seu, on els esperaven mig centenar de persones, entre diputats, alcaldes (se n'han convidat una quinzena), regidors, presidents de consells comarcals, directors de serveis territorials i una representació dels Mossos d'Esquadra i dels Agents Rurals, per assistir a l'acte públic, que ha conduït per Ramon Vidal, cap de la secretaria de la Delegació del Govern de la Catalunya Central. L'escenari on s'ha portat a terme el presidia el lema "Amb la Catalunya Central, avancem. Inici de les obres de construcció de l'edifici de la Delegació del Govern a la Catalunya Central".

"El que fem avui és reequilibrar el territori"

L'alcalde Aloy ha parlat d'un edifici que "és referència", el resultat de més de deu anys de treball, un equipament per "enfortir la capital de la Catalunya Central" ubicat en un palau barroc del segle XVII. Ha recordat que s'ubicarà al punt originari de la ciutat, el Puigcardener, on es van localitzar les primeres restes de Manresa i on descansa la seva peça patrimonial més important, la basílica de la Seu. Ha vaticinat la vida que insuflarà el nou edifici pel que fa a treballadors i de moviment de ciutadans en un Centre Històric que en va molt necessitat.

"Dotze anys després de la primera aposta de l'alcalde Junyent, ja és una mica més a prop", ha celebrat. Hi ha afegit que "el que fem avui és reequilibrar el territori". Ho ha aprofitat per agrair el suport de la Generalitat a projectes com el desdoblament de la C-55, la residència del Xup i la resolució aprovada al Parlament perquè Manresa deixi de ser "la ciutat del país amb més cargoleres".

Un "repte", segons els arquitectes

Seguidament, els autors dels projecte arquitectònic -l'UTE formada pels despatxos d’arquitectes CDB Arquitectura + RFArq Arquitectura- l'han explicat amb tot detall. Costas ha remarcat les dificultats de treballar en un terreny amb un desnivell d'11 metres i d'incorporar un edifici de nova construcció a un ja existent. Ho ha definit com un "repte" i s'ha mostrat orgullós d'haver guanyat el concurs públic "amb els millors equips de Catalunya". També ha fet esment al pati interior que permetrà travessar l'equipament per sota arribant per la passarel·la de les Escodines fins al parc de la Seu. "Això no m'havia passat mai. És únic".

Ha recordat que el projecte inclourà reurbanitzar l'espai entre l'equipament i la Seu per la banda del parc. Ha agraït a la Generalitat que, malgrat els canvis introduïts pel camí, s'hagi mantingut intacte l'essència de l'edifici que van projectar. Crubellati ha explicat com es distribuiran les plantes, des de la planta soterrània 2, amb cabuda per a 21 cotxes, fins a la cinquena. Duran, per la seva banda, ha parlat de la pedra natural que s'utilitzarà per fer el nou edifici. Quan ha mostrat una imatge que recrea com serà ha assegurat que "ens segueix emocionant".

Millora de l'atenció a la ciutadania

Tortolero ha afirmat que "avui Manresa fa un pas endavant que simbolitza, no només l'inici d'unes obres, sinó també la consolidació d'un projecte de país que creix des del territori i per al territori". Ha definit l'equipament com "un espai que vol facilitar la vida de la ciutadania i, alhora, dignificar la feina de tantes persones que treballen a l'administració", actualment disperses en diferents espais, inclosa l'Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC), a la plaça del Salt. Una unificació dels serveis que, ha anunciat, també es vol fer realitat a Vic "en algun edifici ja existent a la ciutat". Ha esmentat que "també és un projecte que parla de compromís amb el territori", de la importància de la seva ubicació al cor de la ciutat amb un "arquitectura respectuosa, oberta i compromesa amb la sostenibilitat".

El conseller Dalmau ha manifestat que el nou edifici és "el símbol de la voluntat de l'actual Govern de construir un país des d'arreu del territori. De parlar de la cohesió social i territorial del nostre país". Ha aprofitat per dir que "gairebé podem afirmar que arribarem a final d'any i, per primera vegada en molts anys, serà el primer exercici que haurem completat una inversió de 3.000 milions entorn del país en inversions el 2025". Una país de 8 milions d'habitants amb unes infraestructures, ha lamentat, pensades per a un país de 6 milions. "El nostre repte és acompanyar el país a tenir els serveis públics i infraestructures que la Catalunya dels 8 milions necessita" sense "deixar cap territori enrere". Ha posat l'acte a Manresa com un exemple d'aquesta aposta. "Avui posem la primera pedra d'aquesta seu de la Generalitat que en els pròxims 30 mesos, que hem d'intentar que siguin menys, farem que ens serveixi per millorar l'atenció a la ciutadania".

Un territori amb veu pròpia

Ha recordat que un dels primers actes que va fer a Manresa va ser la celebració dels 45 anys de Regió7, on va citar unes paraules del primer director del rotatiu que va dir que "el diari naixia per demostrar que les comarques de la Catalunya Central tenien prou força per fer sentir la seva veu i 45 anys després crec que és una realitat". Per demostrar l'aposta de la Generalitat pel territori ha fet esment del desdoblament de la C-55 i de la celebració a Món Sant Benet pròximament de la primera trobada de municipis rurals del país.

Visites a projectes cabdals de la ciutat

Convidat per l'Ajuntament aprofitant la seva estada a Manresa, abans i després de l'acte lligat a la seu del Govern a la Catalunya Central, Dalmau ha visitat la UManresa; en concret, l'edifici d'Educació on hi ha el Lab_06, i la Clínica Universitària, que acull el Centre de Simulació; la Fàbrica Nova, on ha compromès el suport financer de la Generalitat amb el centre de coneixement, innovació i activitat universitària de la UPC que acollirà; i les obres del polígon industrial del Pont Nou .

Subscriu-te per seguir llegint