Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Dia Mundial de les cures pal·liatives

Jaume Jorba, pacient del PADES Bages: «Si tens mentalitat de viure, qualsevol suport et va bé»

Al manresà li van diagnosticar un càncer de bufeta fa un any i mig i, com que li va generar complicacions, la seva doctora de capçalera va activar el PADES per fer-li un bon seguiment

Tant ell com la seva esposa agraeixen el servei que, manifesta Jorba, «és un suport molt gran»

El manresà Jaume Jorba és un dels pacients que atén el PADES Bages

El manresà Jaume Jorba és un dels pacients que atén el PADES Bages / G.C.

Gemma Camps

Gemma Camps

Manresa

El manresà Jaume Jorba 87 anys i és de Manresa. Viu amb la seva esposa, Carme Segura, a la capital del Bages. Fa 62 anys que es van casar i, abans, van viure un festeig de set anys. Tenen una filla i un fill. Després de la trobada amb la metgessa Mireia Naval (que avui relleva la metgessa referent de Jorba, Carme Villanueva) i la infermera Concepció Morros, que li fan un reguitzell de preguntes per saber com es troba, li prenen la tensió i també hi conversen sobre temes més personals, Jorba atén una estoneta Regió7. Fa un any i mig que li van diagnosticar un càncer de bufeta.

La infermera Concepció Morros i la metgessa Mireia Naval arribant a casa del pacient

La infermera Concepció Morros i la metgessa Mireia Naval arribant a casa del pacient / G.C.

«Procuro viure el millor possible. No m’estic de res i fem el que hem fet sempre», comenta el manresà. De jove va treballar fent peces per a telers i, quan va plegar l’empresa, va passar a fer de repartidor a domicili. La darrera feina que va tenir va ser en una botiga que venia flors.

«Em van detectar un tumor a la bufeta i em van operar, però no me’l van poder treure i em van donar dues opcions: o intentar tornar a operar i fer quimioteràpia i radioteràpia, o deixar-ho tal qual i que anés fent. És clar, a la meva edat, la quimioteràpia i la radioteràpia em van semblar molt agressives i vaig optar per deixar que anés treballant i, quan arribi l’hora, arribarà».

La visita comença amb una conversa distesa de les dues professionals amb el pacient i la seva esposa

La visita comença amb una conversa distesa de les dues professionals amb el pacient i la seva esposa / G.C.

Al tumor s’hi va afegir que no podia orinar. «Em va quedar tancat el pas i em van haver de posar una sonda suprapúbica, i això comporta infeccions. Últimament n’he passat una de molt forta. També vaig quedar amb una mica d’anèmia perquè perdia molta sang i em van fer una mica de radioteràpia per evitar que sagnés més. Ara, gràcies a Déu, està superat», explica.

«N’estic contentíssim»

El portava la doctora de capçalera, però, quan va veure que orinava sang, va activar el PADES «i n’estic contentíssim. Suposa molt, tenir aquest suport, anímicament i físicament. Són molt amables, sempre amb la rialla a la boca. Quan venen ja has pogut veure que suposen un gran estímul. A més, si tens algun problema i truques, en cinc minuts són a casa i, quan no hi ha problemes, et truquen igualment per saber com va, però, normalment, almenys un cop a la setmana, venen i fan la visita. És un suport molt gran». La seva esposa s’afegeix als elogis. «N’estic contentíssima perquè jo no sabria què fer. És una cosa que em supera. Si es troba malament arriba un punt que no saps què fer, i sort dels que el venen a visitar».

A banda, diu Jorba, «també he de donar gràcies al 061 perquè, si alguna vegada, en diumenge, m’he trobat malament i ells no hi són [el PADES], els aviso, veuen que soc del PADES i venen ràpidament». Igualment, no oblida esmentar la seva metgessa i la infermera de capçalera, que «em continuen trucant i no em deixen».

La fotografia és una de les distraccions que més l’omplen, avui en dia «Faig moltes fotos. Les passo a l’ordinador i en faig DVD». De tot. Quan van de viatge; han estat a Rússia, a Creta, a Jerusalem, als fiords noruecs... De la natura, perquè en són uns enamorats. Quan fan una festa familiar, com una que van celebrar fa poc a Sant Hilari Sacalm. «Em sembla que en vaig fer unes 270 i ja he fet un DVD i tot».

En el seu cas, quan van activar el PADES, la reacció va ser del tot positiva. «Si tens mentalitat de viure, qualsevol suport et va bé i m’agrada viure. Sé que arribarà el moment, però, mentrestant, vivim sense donar res de res per perdut». Una lliçó de vida.

La infermera Morros prepara Jorba per prendre-li la pressió i la metgessa Naval apunta una informació de la visita

La infermera Morros prepara Jorba per prendre-li la pressió i la metgessa Naval apunta una informació de la visita / G.C.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents