Un servei pioner per a la jubilació dels discapacitats intel·lectuals

L’Antonio i el Manuel són usuaris d’Ampans. El primer, de 53 anys, treballa al Garden de Comabella i ha iniciat un procés de transició cap a la jubilació. El segon, de 64 anys, ha treballat als serveis industrials de l’associació i s’ha jubilat aquest estiu. La jubilació de les persones amb discapacitat intel·lectual que han treballat, sigui en una empresa ordinària o en un Centre Especial de Treball (CET) com els d’Ampans, és una realitat invisible. L’entitat disposa d’un equip de professionals que acompanya els usuaris que atén a fer el trànsit cap a una jubilació activa i digna.

Les persones amb discapacitat intel·lectual viuen sovint un envelliment precoç, tant a nivell físic com cognitiu, explica Marta Milián, responsable de gestió de persones i treballadores del CET. Això dificulta que puguin mantenir els ritmes de treball habituals. Quan això passa es posa en marxa el programa perquè les activitats comunitàries, siguin d’oci o culturals, guanyin pes enfront de l’activitat laboral. És el període de transició cap a la jubilació.

Senyals d’envelliment

«Hi ha persones amb discapacitat que tenen síndromes determinades que els predisposen genèticament a tenir un envelliment prematur», recalca la directora de la residència Julio Payàs d’Ampans, Mireia Valdés. Per això «internament comencem a estar pendents de l’aparició de signes d’envelliment a partir dels 45 anys. 40 en casos com la síndrome de Down».

Quan es detecten senyals d’envelliment precoç és quan s’inicia l’esmentada transició. Com? Milián explica que adaptant el tipus de feina perquè no sigui tan exigent físicament o de concentració, canviant de feina si fa falta, canviar l’horari, fer reducció de jornada o facilitar descansos. Tot amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i el benestar emocional i físic de les persones ateses.

Paral·lelament, es facilita que puguin participar en activitats comunitàries als centres ocupacionals que té l’entitat. «També és dur per elles adonar-se i ser conscients que han de fer un canvi en la seva vida. Per això se’ls fa aquest acompanyament. Hem de donar vida als anys i no només anys a la vida», emfatitza Milián.

Jubilació als 56 anys

Les persones amb una discapacitat intel·lectual es poden jubilar a partir dels 56 anys si compleixen certs requisits com tenir un grau de discapacitat igual o superior al 45%, haver cotitzat un mínim de 15 anys dels quals 5 amb la discapacitat reconeguda, i que estigui inclosa en el llistat oficial de patologies que causen envelliment prematur.

Pot passar, però, que no quadri l’edat de jubilació, els 56 anys, amb l’edat biològica. És quan s’adopten canvis la vida laboral. «Ho podem fer perquè estem dins un Centre Especial de Treball», afirma Milián, el que «permet actuar a nivell laboral, social, sanitari i comunitari». Això no passa a l’empresa ordinària. Un 17% dels usuaris d’Ampans tenen 56 anys o més. Com en la població general, ha augmentat l’esperança de vida.

El Manuel Casas en té 64. Viu en un pis tutelat d’Ampans i fins aquest estiu treballava en serveis a la indústria del CET. Abans havia estat al servei de neteja de Manresa. Ara li ha canviat la vida. De la mitja jornada que feia els darrers temps ha passat a fer-ne una de sencera a l’espai Art de Viure que Ampans té a Manresa, explica rialler. Hi pinta, fa esport i escacs, entre altres activitats. «Soc un treballador nat», però «ara estic bé».

L’Antonio Mateo, de 53 anys, ha fet un primer pas cap a la jubilació. Treballa a Garden Ampans on ara fa mitja jornada. L’altra mitja la passa a l’Art de Viure, on fa informàtica, ball i música. Com Casas, viu en un pis de l’associació a Manresa i va cada dia a treballar amb moto. «M’encanta treballar al garden, però també m’agrada fer altres coses». Ara ho pot fer.