La propietària del Bar Pardal de Manresa es jubila: «Estic contenta perquè, tot i el relleu, no es perdran els orígens»

Gairebé 74 anys després que els seus pares convertissin en el Bar Pardal els baixos del número 28 del carrer de Vilanova de Manresa, que fa cantonada amb la plaça Gispert, l’Imma Calderón en cedirà el testimoni al capdavant. Ho farà després de treballar-hi «tota la vida; des que vaig néixer fins ara que em jubilo». Però, el més important, és que ho farà cedint el pas amb la convicció que «el relleu serà a una persona jove, però el bar no perdrà els seus orígens».

L’origen d’aquest històric local es remunta a mitjans del segle passat, concretament, l'any 1951, quan els pares de Calderón van obrir el bar per primera vegada. Des d’aleshores, i durant gairebé tres quarts de segle, l’han regentat dues generacions de la mateixa família. «Els meus pares el van agafar i d’aquí no ens hem mogut», assenyala mentre se li escapa una rialla. «I jo he fet el mateix, aquí vaig néixer i aquí he estat tota la vida», sentencia.

Un adeu «complicat»

Una llarga trajectòria que fa «complicat» dir adeu. «És un canvi molt gran perquè aquest ofici t’exigeix molt, si vols que funcioni, però s’ha d’assumir i tirar endavant. Són noves etapes de la vida». Això sí, té clar que, a partir del mes de novembre, quan es jubili, «em mantindré activa, perquè ho soc molt i perquè és el pitjor que es pot fer quan et fas gran». A més, «d’aquesta manera aprofitaré per fer moltes d’aquelles activitats que fins ara no tenia temps de fer, per exemple, voltar per Manresa», afegeix mentre se li torna a escapar una rialla.

També té clar que, sobretot a l’inici, li costarà adaptar-se a aquesta nova realitat: «Durant molts anys el meu dia a dia ha estat llevar-me a les cinc o a les sis del matí i pensar a anar a treballar, i segur que em continuarà passant els primers mesos». Quant al fet de tornar al local que ha estat casa seva, «em sembla que ho aniré assumint a poc a poc. El relleu el portarà una gran persona que és atenta i servicial, que són les claus per ser ben rebut en aquest negoci». I el més important per a ella és, precisament, que «el Pardal no es perdi, perquè és un bar de tota la vida, amb molta història i que ha apostat sempre per menjars tradicionals catalans. Molta de la clientela ve aquí perquè poden menjar allò que no troben en altres llocs, el menjar del xup-xup».

Arrelament en la memòria col·lectiva

L’aparició del bar al còmic amb denominació d’origen manresana El crim de la Seu, amb il·lustracions del santfruitosenc Galdric Sala, ninotaire de Regió7, i història del manresà Josep Renalies, és la millor prova de l’arrelament del local en la memòria col·lectiva de la ciutat. «És un llibre que agrada molt als clients perquè és molt autèntic, i aquesta és precisament la nostra mentalitat, perquè si perdem els nostres orígens, ho perdrem tot, i Manresa no es pot permetre perdre més locals històrics», apunta convençuda. I no hi ha altra manera de ratificar-ho que amb fets. «Ens trobem clients que ens diuen que ja havien vingut al bar els seus besavis, i és molt important perquè això vol dir que, amb el pas del temps, sempre s’han trobat com a casa al Pardal».

L’Imma Calderón encara treballarà a l’històric bar fins a finals de mes, moment a partir del qual cedirà el testimoni i es jubilarà. Abans, però, divendres d’aquesta setmana, dia 17 d’octubre, uns clients «de tota la vida» es van oferir per celebrar un concert de comiat en homenatge a la fins ara propietària del negoci.

Subscriu-te per seguir llegint