Eliminen de la capella del Rapte de Manresa un mur que hi feia més nosa que servei
Enguany finalitzarà la rehabilitació del petit temple de la Companyia de Jesús a la plaça de Sant Ignasi
Al voltant de la petita construcció els parterres embelleixen l'entorn amb vegetació lligada al Camí Ignasià

Imatge de la capella del Rapte amb el mur i tal com ha quedat actualment després de treure'l / Viquipèdia/G.C.

Després de les obres a l’espai de la capella del Rapte de la plaça de Sant Ignasi de Manresa on hi ha el sant Ignasi jacent, aquest any la Companyia de Jesús està duent a terme les de la part de la capella pròpiament dita, que han inclòs enderrocar el petit mur exterior amb una reixa de ferro que hi havia a la banda dreta de la façana, que no tenia cap utilitat perquè era un tram que hi havia quedat d'un antic tancat i hi feia més nosa que servei. Sense aquest tram de mur, la capella es veu més diàfana. En lloc seu ara hi ha un petit banc, rere el qual està previst plantar vegetació, inclosos un parell de xiprers.

L'espai on hi havia el mur amb la reixa de ferro, on encara s'ha de plantar la vegetació / G.C.
Pel que fa a les obres a l'interior de la capella, han inclòs treure les làmpades que pengen del sostre per posar-hi focus; ressituar la creu, la figura de santa Llúcia i la de la Mare de Déu i netejar la pedra. A la nit es preveu deixar encès un llum davant la rosassa per tal que sigui visible des de la part exterior. Actualment, s'està fent la instal·lació de la il·luminació nova.

La capella del Rapte tal com ha quedat sense el mur / G.C.
L'espai del sant Ignasi jacent
Les actuacions suposen una inversió de 200.000 euros, la meitat dels quals aportats per la Diputació de Barcelona via subvencions per a patrimoni. La millora que va quedar enllestida a començaments de l'any passat és la que correspon a la part on hi va haver antigament l’Hospital de Santa Llúcia, que s'ha fet el més semblant possible a com podia ser aquell hospital, amb un passadís central i, a banda i banda, dues tarimes de fusta amb una llitera on hi ha la figura de sant Ignasi jacent i uns bancs adossats a la paret, de la qual n’ha desaparegut la pintura i ha guanyat protagonisme la pedra, que s’ha repicat. També s’han eliminat alguns ornaments, entre els quals uns focus suportats a les columnes molt antiestètics; ara la llum és molt suau i, l’espai, diàfan i auster. Un exemple és la creu que hi ha penjada a la paret, feta a base de dos branquillons.
A la part superior de la capella hi ha uns espais que pràcticament estaven abandonats que també s’han deixat a punt per poder-los destinar al que es decideixi. Inclouen tres habitacions i dues sales.

Vista lateral de la capella des de la Via de Sant Ignasi / G.C.

Un dels parterres al voltant de la capella del Rapte / G.C.

Més vegetació de la que hi van plantar / G.C.
Vegetació del Camí Ignasià
Al voltant de la capella, fruit de l'ampliació de la plaça de Sant Ignasi lligada a l'enderroc de la Sala Ciutat, es van construir uns parterres octogonals on actualment hi ha una vegetació esplendorosa que embelleix l'entorn, igual que la que hi ha en algun tram de la via de Sant Ignasi; a la baixada del Pòpul, al costat del Centre d'Interpretació del Carrer del Balç, i al costat del Pont Vell.

Vegetació que també llueix aquest dies al costat del carrer del Balç i la baixada del Pòpul / G.C.
Pensant en la relació de la capella del Rapte amb sant Ignasi, a cada parterre s'hi va plantar vegetació dels paisatges que troben les persones que recorren el Camí Ignasià. Plantació de perers i d’espècies arbustives de la zona de Guipúscoa com el bruc d’hivern, la cinerària, la gramínia molínia purpúria i la rosa The Fairy. El paisatge de la ribera de l’Ebre, que s’ha intentat recrear amb l’àlber blanc i amb herbàcies aromàtiques com els caps d’ase, l’espígol i la sàlvia vermella de tardor, inclòs un toc aromàtic amb la rosa banksiae i el bèrberis. La vegetació típica de muntanya representada mitjançant la plantació de la moixera de guilla, que hi és molt present. L’estrat arbustiu inclou el romaní i el cirerer d’arboç i, l’estrat herbaci, la nassella i l’herba de Sant Pelegrí. La imatge esvelta del xiprer al costat de la capella del Rapte dona la benvinguda a la ciutat al costat d’espècies com el llentiscle, el sanguinyol, la coronil·la i d’enfiladisses caduques com la vinya verge.
Subscriu-te per seguir llegint
- Ni Tossa de Mar, ni Besalú: aquest és el poble medieval que tothom hauria de visitar a Catalunya
- Una deflagració en un pis a Manresa obliga a evacuar els veïns de matinada
- Un home deixa 10 euros al compte durant 20 anys i això és el que li queda
- L'exactor de Disney Channel David Henrie, enamorat de Montserrat: «S'ha guanyat un lloc en el meu cor»
- Aturen un vehicle en un control al túnel del Cadí i hi troben un rifle i cinc caps d'animals salvatges
- Gósol ja té data per a la consulta popular sobre el canvi de província
- Així serà el Nou Congost del futur: 1.500 places més, la superfície augmentarà un 45%, botiga i restaurant sempre oberts
- Polèmica per la presentació del disc de Rosalía al MNAC: Sixena sol·licita la suspensió de l'acte per evitar «malmetre les pintures»