85 anys de l'afusellament de Lluís Companys: Més d'un centenar de persones l'homenatgen a Manresa

Més d'un centenar de persones han assistit aquest dimecres al vespre a l'homenatge del president Lluís Companys el dia que ha fet 85 anys que el van afusellar. L'acte coordinat per Òmnium Bages-Moianès s'ha celebrat a la plaça de Manresa que porta el nom de Companys.

Seguint l'estructura habitual, hi ha hagut un parlament, enguany a cura de Jordi Pons, de qui justament l'Associació Memòria i Història de Manresa ha publicat al seu portal un document inèdit sobre la detenció i deportació a Espanya de Companys localitzat als Arxius Nacionals de París per l'historiador manresà i investigador de l'entitat; la lectura de poemes per membres de La Veurem Teatre i la interpretació de tres cançons a càrrec de la Coral Eswèrtia, que ha acompanyat l'ofrena floral al costat del relleu del president que hi ha a la plaça. L'himne nacional de Catalunya amb els crits finals de "Visca la terra lliure!" i "Independència!" han tancat l'acte.

El Companys més personal

Pons ha recordat que Companys representava "tot el que odiaven els que el van afusellar", com a partidari de la república i de la democràcia, defensor dels treballadors, lliure pensador i president de Catalunya. També ha parlat del seu vessant més personal, destacant-ne el tarannà tolerant amb els que discrepaven amb ell, fins al punt que va fer servir el seu càrrec de president per salvar moltes vides de gent perseguida durant la Guerra Civil Espanyola.

Ha explicat que, com a advocat, va decidir no treballar pels burgesos sinó per als treballadors, amb el que això suposava econòmicament parlant. També, que va patir molt pels seus fills i, justament per això, no va voler marxar a Amèrica des de França, malgrat el risc que implicava no fer-ho, perquè volia localitzar el seu fill, que va desaparèixer.

Igualment, n'ha destacat la valentia, que el va portar dos cops a la presó i a la seva detenció i posterior execució. "Sabia que tant els alemanys com els franquistes, tard o d'hora, l'agafarien perquè no era pas cap secret on estava". Aquesta "valentia i dignitat no és la que van tenir els seus perseguidors", ha remarcat, tal com demostra el document trobat per l'historiador.

La Veurem Teatre ha recitat els poemes La Pàtria, de Claudi Omar i Barrera; Catalunya, de Joan Brossa; La veu i la sang, de Pere Quart, i La resposta, de Josep Carner. Finalment, mentre s'ha fet l'ofrena floral per part de les entitats i dels assistents, la Coral Eswèrtia ha interpretat Plovi Plovi, El Rossinyol i Senyor Sant Jordi.

La vetllada, tal com ha recordat la seva conductora, s'ha celebrat, no només per reivindicar la figura de Lluís Companys sinó també per reclamar al restabliment de la memòria democràtica de totes les víctimes del franquisme.

Subscriu-te per seguir llegint