Manresa s’encomana al Pla de Barris per revitalitzar el Centre Històric de la ciutat

El Pla de Barris que impulsa la Generalitat de Catalunya és una «oportunitat històrica» per redreçar el Centre Històric de Manresa. Per això l’Ajuntament ha presentat al govern una proposta de màxims per accedir als ajuts que contempla el pla i que han de servir per regenerar el nucli antic de la ciutat en tots els àmbits, sobretot en el de l’habitatge, però també per impulsar accions sociocomunitàries i de transició ecològica. Justament aquest dimecres acaba el termini perquè els ajuntaments presentin les seves propostes a la Generalitat, que a finals d’any haurà de decidir qui entra en aquesta primera convocatòria del Pla de Barris. Manresa confia a ser-hi. El pla està pensat per invertir en barris desafavorits.

La proposta de l’Ajuntament de Manresa preveu arribar a una inversió de 25 milions d’euros en cinc anys, el màxim previst, dels quals la meitat els aportaria el govern català i l’altra meitat el consistori manresà. Servirien per a la rehabilitació d’edificis d’habitatges al nucli històric de la ciutat, per reubicar serveis que ja existeixen, per poder-ne oferir de nous com un espai cívic al bell mig del carrer Sant Miquel, i per tirar endavant accions per fer front a l’emergència climàtica.

La iniciativa la va presentar ahir l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, acompanyat de la regidora de Drets Socials i Persones Grans, Mariona Homs; la regidora de Via Pública i Ciutat Intel·ligent, Mariana Romero; i el regidor d’Habitatge, Centre Històric i Llicències, Jesús Alonso. Regidors de diferents àrees que evidencien que, va dir Aloy, hi ha hagut un treball transversal per elaborar el projecte que es presentarà a la govern.

«Anem a màxims»

«Anem a màxims. Anem a buscar 25 milions», va assegurar Aloy, que va manifestar que Manresa s’ho mereix. «És una ciutat que fa molts anys que està pensant com transformar aquest Centre Històric i ha tingut sempre dificultats econòmiques per tirar-ho endavant. Ara tenim una oportunitat històrica per fer-ho», va insistir.

La proposta de regeneració urbana del Centre Històric contempla una cinquantena d’actuacions que es divideixen en tres àmbits: transformacions físiques per valor de 18 milions d’euros que es destinarien bàsicament a la rehabilitació d’edificis d’habitatges que també aportarien nous equipaments; transició ecològica amb 12 accions i gairebé 2 milions; i accions comunitàries, que preveu una vintena d’actuacions valorades en 5,1 milions.

La prioritat, habitatge

L’habitatge és la prioritat número u de la proposta que presenta Manresa perquè, segons Aloy, el primer pas per regenerar el Centre Històric és afavorir que la gent hi arreli, i això només s’aconsegueix si hi ha habitatge. «Amb diners és relativament senzill transformar l’espai públic i els equipaments, però perquè es generi vida i activitat als barris és imprescindible que hi hagi habitatge de qualitat, que la gent s’hi estableixi. El Centre Històric té un parc d’habitatge degradat, per això la rehabilitació és estratègica», va precisar. Per aquest motiu s’hi destinen 12,5 milions, la meitat dels 25 que previstos.

Hi haurà dos tipus d’actuacions. Per una banda, rehabilitacions integrals promogudes per l’Ajuntament mateix que se centrarien al carrer Sant Miquel 14, edifici de propietat municipal, i també al carrer Sobrerroca, 29-31, immoble que el consistori negocia adquirir.

La resta d’actuacions, centrades d’entrada en el circuit que va de la plaça Valldaura al carrer Hospital, es promouria la rehabilitació d’edificis d’habitatges privats amb els propietaris i amb promotores. Aquests treballs haurien de tenir un efecte «mimètic i estendre la passió per la rehabilitació. Que s’escampi», va dir en to poètic el regidor d’Habitatge i del Centre Històric, Jesús Alonso. Es preveu que les actuacions podrien beneficiar 270 habitatges. Com Aloy, Alonso va opinar que el Pla de Barris és una oportunitat única per iniciar de manera decisiva la regeneració del Centre Històric.

Centre cívic al Sant Miquel

El projecte de l’Ajuntament també preveu obres físiques que afavoriran reubicar serveis per millorar l’atenció a la ciutadania i crear-ne de nous, va explicar Mariona Homs. Així per exemple la rehabilitació integral del número 14 del carrer Sant Miquel permetria que als baixos hi hagués un equipament cívic. Al Barri Antic no n’hi ha cap, i hauria de ser la confluència de multitud d’activitats. «Busquem que en aquests carrers passin coses, i per això necessitem equipaments cívics», va assegurar. A l’edifici del carrer Sobrerroca que també es rehabilitaria hi anirien, a més a més d’habitatges, l’oficina de Drets Socials.

El carrer de la Mel també es transformaria. L’illa que conforma la ludoteca Ludugurus, el Casino Artesà -on hi havia una botiga de mobles- i l’antiga joguineria Valls del carrer Urgell, es connectarien per aglutinar «tota l’activitat d’infància, família, el SIAD i el SAI».

Més canvis: on hi ha La Kampana a la plaça de la Música, s’hi traslladaria El Casalot, i La Kampana aniria a la plaça Milcentenari perquè els «joves tinguin un entorn lliure». Paral·lelament, es potenciaran a accions sociocomunitàries que ja es porten a terme per promoure la cohesió social, la reducció de les desigualtats o fomentar l’economia i el treball.

Espais i relacions socials.

Un tercer apartat del Pla de Barris contempla accions per lluitar contra el canvi climàtic. Segons la regidora de Via Pública i Ciutat Intel·ligent, Mariana Romero , l’objectiu és «transformar espais urbans per fer-los més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient». Un exemple: la plaça Milcentenari, un «espai inhòspit», s’hi posaria vegetació per convertir-la en refugi climàtic. «Els barris no tan sols són habitatges, sinó que també han de tenir espais per fomentar les relacions socials».

Subscriu-te per seguir llegint