El dia que la CUP va fer de Junts per defensar la propietat privada

L’Ajuntament de Manresa ha viscut aquest dijous l’importantíssim ple anual de tributs i taxes, i malgrat hi havia en joc una àmplia cartera de pagaments, el tema estrella ha acabat sent el nou model de recollida de la brossa i la decisió de fer pagar 88 euros a qui no utilitzi ni una sola vegada en tot l’any la targeta per obrir els contenidors. La brossa té la capacitat natural d’esdevenir l’estrella de la política, i els seus vapors són tan intensos que poden generar una escena del tot inesperada:el cupaire Jordi Trapé en el paper del juntaire Ramon Barcardit.

Després que el regidor d’Hisenda, el socialista Pere Massegú, exposés la proposta del govern amb el to de professor avorridament tècnic i metòdic que tant li escau, i que sosté sense immutar-se durant les hores que faci falta, Jordi Trapé, de Fem Manresa, va recordar que el seu grup ha proposat moltes vegades una fiscalitat més agressiva per als pisos buits i sobre l’habitatge dels rics en general, però va confessar que ja està resignat a que no els facin cas: «si no voleu, vosaltres sabreu», va rematar. Fins aquí, tot d’acord amb el guió.

Ramon Barcardit, potser olorant que el racó, com se’n diu a Manresa, sempre fa pudoreta, va ser el primer a orientar la conversa: «han apujat la brossa un 43% en 3 anys i la càrrega fiscal general un 10%; ¿saben si els sous també han pujat un 10% en tres anys?». I ara, va dir, «amb 88 euros de penalització si no fas servir la targeta. ¿Però què passa si baixo la brossa de la mare amb la meva targeta, si tinc un magatzem que no es fa servir o que l’utilitza un llogater?». Potser el problema no és l’incivisme, va afirmar, sinó que «el sistema està mal plantejat des del començament». «¿Potser és que volen guanyar premis nacionals i del món mundial i ens fan servir de conillets d’índies?» I ho va rematar: «Ens han fotut en un bon merder».

En el seu segon torn, Trapé es va apuntar al bombardeig. El cost de la brossa, va dir, «és altíssim». Els 88 euros, va assegurar, «són una multa encoberta mal dirigida, una mesura punitiva fruit de que no s’ha fet bé la feina prèvia», raó per la qual cal dedicar mig milió d’euros a recollir les bosses que queden fora dels contenidors . En comptes d’informar i fer pedagogia, va defensar, ara es pretén multar.

I en aquest moment, Trapé, portaveu del mateix grup que, una estona després, va perpetrar un claríssim judici d’intencions en atribuir a Junts un «tuf racista» per la seva proposta de limitar el nombre de botigues de productes i serveis de poc valor, va sorprendre bacardinejant: «el pes cau sobre la persona equivocada; la taxa es cobra al propietari de l’habitatge, no al llogater que és qui utilitza el servei. Això té un punt de perversió del principi del pagament per generació. No paga qui genera, sinó qui posseeix».

Acabàvem de sentir la CUP defensant la propietat i protegint els propietaris de pisos d’una càrrega que pot ser injusta perquè qui l’haurien de pagar són els llogaters. Independentment de si el raonament era o no correcte, era nou i sorprenent. I no ho va deixar aquí: va afegir-hi que «a més, que es faci servir la targeta una vegada, o dues, o tres en un any, és un problema exactament igual de greu», i va rematar-ho qualificant el problema de la brossa com «l’elefant a l’habitació».

Potser animat en veure que el portaveu de la CUP, la seva nèmesi, s’havia transfigurat en ell per un moment, Bacardit va apujar les apostes i va disparar contra el Més Benparida amb l’arsenal del Més Catastròfica: «Manresa no va bé; cada dia més bruta, més ocupacions, més inseguretat, més pobresa, més petita».

El regidor competent, Pol Huguet, va admetre que el nou model té defectes, però va defensar que l’aportació de brossa a l’abocador ja s’ha reduït un 50%, que el govern actua contra el canvi climàtic quan «altres miren cap a una altra banda», i va defensar que enxampar qui deixa bosses al carrer és molt complicat però, malgrat tot, fan el que poden.

Just abans que els 13 vots del tripartit aprovessin la proposta, l’alcalde, Marc Aloy, va dir l’última paraula sense dret a rèplica: els impostos han pujat «un 10% en tres anys; l’IPC, un 11.9%, i el sou mínim mitjà un 10,3%. Si no es donen les dades, es distorsiona la realitat. I ara, votem».