Commemoració del centenari de Jacint Verdaguer (i2)

L’any 1945 amb motiu del centenari del naixement de Jacint Verdaguer l’Ajuntament de Manresa -com també altres ciutats de Catalunya- va organitzar diferents actes per ressaltar la figura del poeta en un intent, per part del franquisme, de destacar l’espanyolitat del poeta.

La major part dels actes commemoratius van ser conferències pronunciades en castellà a la Biblioteca de l’Institut.

El diumenge 17 de juny a dos quarts de dotze del migdia i en el mateix espai el sacerdot, poeta i escriptor de Sabadell Camil Geis havia de pronunciar la conferència «Els deixebles al Mestre». Es veu que aquesta estava prevista fer-la en català gràcies a l’autorització verbal d’algun membre del consistori.

Però quan el conferenciant va pronunciar les primeres paraules en català el comandant major del Batallon de Cazadores de Montaña Barcelona nº 5 de la caserna del Carme Santiago Gómez Garcia va aturar l’acte i va obligar a continuar en castellà. El comandant era considerat dintre del batalló un ignorant chusquero i com que una bona part del batalló l’havien destinat a la Vall d’Aran per la invasió de republicans ell va quedar com a cap militar de la plaça amb el privilegi de presidir i suspendre els actes culturals si volia.

I Camil Geis va haver de continuar tota la conferència en castellà. No cal dir que la crònica de l’acte del diari Manresa del dijous dia 21 no va fer cap esment d’aquest incident.

El diumenge 24 de juny en el mateix espai i a la mateixa hora el pare caputxí Antoni Mª de Barcelona, que havia estat exiliat a la nostra ciutat pel règim franquista, va pronunciar, també en castellà, la conferència «El espíritu de Mosén Cinto y su obra». Curiosament, el comandant Gómez Garcia no hi va assistir però sí un tinent en nom del comandant.

El 4 de juliol al local social del Centre Excursionista de la Comarca de Bages es va celebrar la conferència ajornada del Reverend Jaume Melendres de l’obra «Idilis i Cants Místics» .Un nombrós grup de treballadors dels magatzems Jorba en el dia festiu del «18 de julio» va fer una visita a diferents pobles d’Osona i a Folgueroles on van dipositar un ram de flors al monument del poeta amb la inscripció «La dependència Mercantil de los Almacenes Jorba de Manresa al immortal Mosèn Jacinto Verdaguer».

El diumenge 23 de setembre a les set de la tarda a la Biblioteca de l’Institut es va celebrar l’última conferència, també en castellà, a càrrec de Josep Pla Casasayas, del tema La prosa de Verdaguer.

Al final de l’acte es van repartir els premis del Certamen Literari.

Un Acord Municipal del 16 d’agost d’aquell any va aprovar nominar un carrer o plaça amb el nom de mossèn Jacint Verdaguer i que un cop «designada la calle o plaza y aprobada la denominación se coloque la placa o rotula en acto público dentro del presente año, conmemorativo del primer centenario del nacimiento del gran poeta catalán».

A finals del segle XIX s’havia obert un carrer que anava des de la carretera de Vic fins a la plaça Cots i carrer Hospital i popularment va rebre el nom de carrer dels Docks en referència als magatzems coneguts com els Docks manresans que s’havien obert feia poc a tocar el convent de les Reparadores.

L’any 1940 el governador civil González Oliveros va obligar a canviar totes les inscripcions no només les catalanes sinó també les angleses i el carrer es va dedicar a Recaredo, en honor del rei visigot de finals del segle VI que va abjurar de l’arrianisme i es va convertir al cristianisme catòlic.

Per al nacionalcatolicisme franquista de l’època aquest fet el convertia en la persona que havia fet la unificació religiosa entre visigots i hispanoromans i segellava la unitat espiritual i territorial del regne visigot d’Hispània.

A finals de setembre la Comissió de Foment de l’ajuntament va dictaminar «dar el nombre de Mosèn JacintoVerdaguer a la calle Recaredo de esta ciudad».