Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Entrevista | Eva Rodríguez Masana Li van detectar un càncer de mama el maig passat

«D’un dia per l’altre et pot canviar la vida»

Eva Rodríguez Masana va acabar divendres passat el tractament de radioteràpia

Eva Rodrígue davant el CAP Bages de Manresa

Eva Rodrígue davant el CAP Bages de Manresa / OSCAR BAYONA

Jordi Morros

Jordi Morros

Manresa

«Un dia per l’altre et pot canviar la vida. Doncs a viure-la», diu Eva Rodríguez Masana. Nascuda a Balsareny i establerta a Manresa fa anys, ha viscut una muntanya russa els últims cinc mesos. El maig passat li van detectar un càncer després de fer-se la mamografia del programa de cribratge de Salut. Durant aquests cinc mesos «m’han fet totes les proves necessàries, m’han operat dues vegades i he acabat el tractament» de radioteràpia. Aviat començarà l’hormonal.

Ara tot sembla que torna a estar en ordre. Així i tot, explica que «des del moment que et detecten que allò és dolent, volen. Et van donant hora d’un dia per l’altre, entres en una roda i no tens temps d’assimilar el que t’està passant ni el que t’espera. T’ho vas trobant. Potser és ara, que he acabat, que m’ha vingut el baixon. Ara és quan realment t’adones del que has viscut», afirma.

Rodríguez ja s’havia fet mamografies anteriorment per la privada i els resultats sortien normals. A l’abril va complir 50 anys, i al mes següent li va arribar la carta del programa de cribratge convidant-la a fer-se la mamografia. Se la va fer al CAP Bages el 9 de maig, recorda, i «al cap d’un parell de setmanes», explica emocionada, "em van trucar i em van dir que volien repetir-la perquè veien alguna cosa que no acabaven d’identificar». Li van fer, i van decidir fer una biòpsia. «Al cap de dos dies ja me la feien i va sortir que era un tumor». Des de llavors ha passat per dues operacions per acabar de fer net, i durant tres setmanes ha fet radioteràpia cada dia. Fins divendres passat.

«Quan em van dir que alguna cosa no quadrava es va desfermar tot», recorda. «El primer que penses és perquè jo. No fumo ni bec i porto una vida sana, però tots estem al sac i toca qui toca. Però més que res penses amb els nens i com els hi explicaràs». Rodríguez té un fill i una filla.

Comenta que des d’un bon principi els metges li van explicar que no tenia mal pronòstic. D’aquí la importància dels programes de cribratge. «Si no m’hagués fet la prova quan m’ho haguessin trobat, perquè tard o d’hora t’ho acaben trobant, ja no estaríem parlant del mateix».

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents