«Si a la Clínica tinguéssim tots els metges que necessitem ja no hi cabríem»

Tenia 30 anys, en portava dotze vivint a Barcelona i començava a tenir ganes de ser mare. Li rondava pel cap que la gran ciutat no és el millor lloc per construir una família i que era un bon moment per acostar-se a Solsona, on va néixer. Un anunci a Regió7 la va portar a Althaia, on es va incorporar com a cap d’administració. Creia que no convé estar més de sis anys a la mateixa empresa, però ja n’hi porta 18 i està encantada.

La Clínica Sant Josep ha viscut una transformació profunda durant els darrers 18 anys. Què queda per fer?

Encara no està tot acabat, i al nivell que estem creixent haurem de fer coses per adaptar-nos a la nova situació. Quan vaig arribar, el 2007, l’atenció mutual i privada d’Althaia facturava 7 milions, i ara en facturem 23. I la demanda creix tant que no estem podent donar la resposta que voldríem pel que fa a accessibilitat dels metges. Si tinguéssim tots els professionals que necessitem ja no hi cabríem. Necessitem sobretot més espai per a consultes i quiròfans.

Caldrà créixer fora del recinte actual?

Estem redissenyant el pla director del 2017 per veure com ho fem. La realitat ens ha canviat molt. De moment busquem solucions dins del que tenim, però no descartem utilitzar espais fora de la finca actual. El que és segur és que serà aquí mateix, a les Escodines, trobant maneres de créixer dins del pla urbanístic que hi ha, que preveu una transformació de l’entorn que ens ha de donar possibilitats.

El 40% dels catalans paga una mútua; entre els 25 i els 50 anys són el 50%. Això ja no és un complement del sistema públic. I encara creix. No estem anant cap a un sistema per a pobres i un per a qui pugui pagar una altra cosa?

Jo crec que no. És veritat que el sector mutual està creixent, però no ho fa en el terreny de l’atenció greu, urgent, complexa. En aquest terreny el que respon és el sistema públic, i en això el sistema públic funciona bé. Quan aquest àmbit no funciona bé és quan l’usuari va a buscar atenció privada de debò, no atenció mutual, i aquest tipus de demanda no està creixent.

Però pagar una mútua a més a més dels impostos no portarà a que cada vegada menys gent vegi sentit a contribuir?

Paguem molts impostos, però la cobertura que dona la pública és boníssima. Es veu clar quan vas a l’estranger i compares amb França i Alemanya, per exemple. La Clínica té demanda per atendre patologies més complexes i estem intentant avançar per atendre-la, però sempre haurà de ser un complement, mai no podrà substituir la pública. No crec que intentar-ho sigui una bona idea. No ens plantegem, per exemple, tenir una UCI. Per complexitat, això s’ha de fer a Sant Joan de Déu, encara que es canalitzi a través d’una mútua. Igualment, si es diagnostica un càncer, el tractament oncològic es fa a Sant Joan de Déu. A la Clínica continuarà sent així.

La pública no hauria de fer autocrítica veient que tanta gent se’n va a buscar una alternativa, si més no per a les necessitats més ordinàries?

Crec que l’està fent i s’hi estan posant mesures. Hi ha un comitè d’experts treballant en la reforma del sistema. També hi ha un problema de finançament, però és veritat que, per a certes dolències, haver de passar per primària per poder anar a l’especialista allarga molt el procés. En això s’ha de millorar, i estic convençuda que s’hi estan posant.

Treballar en un sector en què influeixes en la salut de la gent és diferent de fer-ho en un altre?

Enganxa molt, des del minut zero. Jo sóc economista i m’agradava molt treballar per a les empreses, però només arribar em van deixar clar que, encara que l’activitat mutual i privada ha de ser rendible, el benefici no és la raó de ser d’Althaia. Aquí tenim la sort de treballar amb un model que permet que l’activitat mutual ajudi l’activitat pública, i que es complementin. Els beneficis de la part privada han permès reformar la Clínica, un edifici que té una funció territorial a les Escodines, i els que no s’inverteixen es queden a dins de la institució, de manera que també van en benefici de la part pública. Això està molt alineat amb la meva manera de ser. Quan negocio sempre intento que el metge estigui content i que, al mateix temps, el rendiment de la seva feina ajudi a pagar els costos del conjunt. Aquí no tenim un fons d’inversions al darrere. Per això m’hi trobo tant a gust.

Abans la gent buscava assistència on vivia. Ara, amb el carnet de la mútua no costa gens anar a un centre mèdic luxós de Barcelona. Hi ha més competència que mai?

Competim amb tothom, sí. I encara obriran més hospitals que també voldran contractar metges, que és el nostre principal repte: tenir talent i professionals aquí.

Quina és la petició número 1 de l’usuari?

Jo diria que una resposta ràpida, i crec que cada vegada és més així. Malauradament, no és el nostre punt més fort, perquè ens falten professionals. Contractar metges fora de l’àrea metropolitana costa molt. En algunes matèries tenim un sol especialista i l’hem de protegir perquè no se’ns desbordi. Endocrinologia, dermatologia i pediatria ara són especialitats molt complicades. Fem tot el que podem per captar-ne, però hi ha moltíssims centres competint. Tot i així, detectem que, darrerament, podem incorporar metges que valoren que aquí hi troben bons companys i bons pacients, una observació interessant, i això ens esperança. Però realment costa molt.

Què pensa quan veu que la falta de metges que patim ara es pronostica des de fa vint anys i l’administració no va preveure res?

A mi em fa sentir incredulitat una gran impotència. El que penso és: com pot ser?

Hi ha la sensació que els metges d’importació que s’estan incorporant no són tan bons com els formats aquí.

N’arriben molts amb el nivell necessari, i els que no el tenen els ajudem a assolir-lo. Sort en tenim dels que venen de fora, perquè són els que ens cobreixen les places que ens queden buides, i són els que ens fan les guàrdies de nits i caps de setmana que els metges i infermeres d’aquí no volen fer perquè ja no estan disposats a treballar amb els horaris que havien estat normals tradicionalment. Els valors han canviat.

Relacionat amb això: aconseguirem que ens atenguin o, com a mínim, ens entenguin en català?

A Althaia tenim una persona que s’encarrega de facilitar-ho. En això també els acompanyem i els formem. El que passa és que, al principi, els fa una mica de por. Una mica de vergonya. Per això demanem comprensió.

Hi ha metges que es queixen de que les mútues els paguen molt poc.

Hi ha mútues que subsisteixen pagant poc i fent molt volum de visites, i és veritat que s’hauria de millorar la remuneració per acte mèdic. Les mútues comencen a veure-ho i vull creure que s’hi posaran perquè, a un metge, aquests preus li poden sortir a compte si hi dedica moltes hores, però ara hi ha molts metges que només hi volen dedicar una petita part del temps, i si els paguen tan poc no els val la pena. Nosaltres tot això ho hem de gestionar com podem, perquè som al mig entre les empreses i els professionals.

La fal·lera de fer esport és el millor amic dels traumatòlegs?

(Riu) No sé si es pot dir així, però la veritat és que al CIMETIR tenim 50.000 visites l’any. Ens ve gent de tot Catalunya i, fins i tot, de fora. És un referent. És el resultat d’una idea del doctor Estiarte, que ho va veure venir fa vint anys. Va dir: si donem una atenció integrada als esportistes i som els millors atenent-los, la resta de la gent vindrà al darrere. I ha estat així. No només va encertar en això. Ha exercit un gran lideratge i per a mi ha estat un mestre durant els 18 anys que he estat al seu costat, treballant, aprenent i creixent.

Si l’atenció mutual té cada cop més clients i els fa esperar més, no anirà creixent l’atenció completament privada?

La veritat és que molts metges preferirien poder fer passar l’atenció privada per davant de la mutual i atendre-la abans. Nosaltres intentem que no es facin diferències, però entenem que, amb tanta demanda, la tendència vagi cap aquí.

Li agradaria gestionar també la part pública, algun dia?

Althaia és molt gran i jo la part pública no la conec prou. A la pública els volums són molt més grans i l’estructura està molt més jerarquitzada. A més, té una dimensió política que se m’escapa. El que sí que coincideix són els valors. A Althaia fem atenció privada dins una entitat amb vocació de servei públic.

A la sanitat pública hi ha molt mal humor, ara mateix.

Evidentment, a la Clínica és diferent, però la veritat és que la manca de professionals ens està portant problemes a tot arreu. Ens fa patir igualment aquí i allà.

Pregunta per a la solsonina: si a Manresa no troben metges, quin panorama hi ha al Centre Sanitari del Solsonès?

La meva opinió estrictament personal és que haurien d’estar molt alineats amb Althaia. La relació entre Solsona i Manresa és de sempre, i la qüestió de la titularitat de qui presta el servei no és tan important com el servei que es dona. Un bon engranatge amb Althaia funcionaria segur.

Biografia

Una economista que va tornar. Isabel Pujol Montaner va néixer a Solsona el 7 de febrer de 1977, filla de Josep Maria i de Maria Dolors, pagesos. Té sis germans, cinc d’ells molt més grans; considera que viure en una família nombrosa l’ha fet tolerant i adaptable. Va estudiar al Col·legi Lestonnac i a l’institut Francesc Ribalta. Als 18 anys s’estableix a Barcelona per estudiar ADE a la UB. El 2008 va completar l’Executive MBA de la Salle URL. Té parella i un fill en comú, el Biel. La seva parella te 3 fills mes grans d’una parella anterior, Judit, Aina i Marc. La seva primera feina va ser com a gerent de la llibreria L’Economista, el 1995; després d’un pas molt breu per Caixa Manresa va entrar a STPA, on va exercir de cap de logística i de finances. El 2007 es trasllada de Barcelona a Manresa i fitxa per Althaia com a cap d’administració; el 2023 és nomenada cap de gestió d’atenció mutual i privada, branca de la qual esdevé gerent aquest any. Des del 2016 imparteix una matèria al Màster de Gestió Sanitària de la UB. Quan no treballa li agrada estar amb la família i amb amics. Dedica mitja hora al començar el dia a fer esport, i el cap de setmana procura anar a caminar pel bosc, el seu entorn preferit.

Subscriu-te per seguir llegint