Urbanisme
Més d’un centenar de professionals es reuneix a Manresa en la trobada anual d’arquitectes

Els professionals premiats durant l'acte / Difucor
Regió7
La Fàbrica Nova i L’Anònima de Manresa van aplegar més d’un centenar de professionals en la trobada anual de la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). La jornada es va iniciar amb una visita tècnica a la Fàbrica Nova, a càrrec de l’arquitecte Manuel Julià Verdaguer, de JAAS Arquitectes, responsable del projecte de rehabilitació de l’edifici, juntament amb el seu equip. Posteriorment, es va realitzar una segona visita a L’Anònima, guiada per l’arquitecta Meritxell Inaraja Genís, directora del projecte de rehabilitació d’aquest espai patrimonial, amb l’objectiu de conèixer dues actuacions representatives de la renovació urbana i arquitectònica de la ciutat de Manresa.
Finalitzades les visites, van tenir lloc els parlaments institucionals, amb les intervencions de la presidenta de la Demarcació de les Comarques Centrals del COAC, Claudina Relat Goberna, la directora dels Serveis Territorials d’Administració Local a la Catalunya Central, Patricia Alonso Díaz, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, i el degà del COAC, Guim Costa Calsamiglia, que va tancar l’acte institucional. En la seva intervenció, Claudina Relat va repassar les grans fites assolides durant els darrers quatre anys de mandat, entre les quals va destacar el treball pel desplegament territorial i el consens dins la Demarcació, l’aposta per la intel·ligència artificial aplicada a la professió, la col·laboració amb les IITS per a l’agilització de tràmits i la consolidació de les dues seus, Vic i Manresa. En aquest sentit, va remarcar que a Vic s’ha impulsat un pla patrimonial, s’ha renovat internament l’espai i s’han millorat els sistemes de domòtica i climatització, a més d’haver donat una forta empenta per ampliar els horaris d’obertura de les exposicions. Pel que fa a Manresa, va destacar les obres que s’iniciaran al gener de 2026 han permès allargar el conveni municipal trenta anys més, reforçant així la presència institucional i el servei al col·lectiu.
Durant l’acte es va fer un reconeixement als arquitectes que enguany celebren 25 anys de col·legiació i es va donar la benvinguda als nous col·legiats i col·legiades que s’incorporen al col·lectiu. La Trobada d’Arquitectes de les Comarques Centrals és un dels esdeveniments anuals, més festius de la Demarcació que contribueix a enfortir la cohesió del col·lectiu. Aquest esdeveniment s’integra dins el conjunt d’activitats que la Demarcació organitza al llarg de l’any, entre les quals destaquen exposicions, jornades tècniques i de formació i altres iniciatives orientades a fomentar la participació, la innovació i la reflexió sobre el futur de l’arquitectura al territori.
La Trobada d’Arquitectes de les Comarques Centrals és un dels esdeveniments anuals, més festius de la Demarcació que contribueix a enfortir la cohesió del col·lectiu. Aquest esdeveniment s’integra dins el conjunt d’activitats que la Demarcació organitza al llarg de l’any, entre les quals destaquen exposicions, jornades tècniques i de formació i altres iniciatives orientades a fomentar la participació, la innovació i la reflexió sobre el futur de l’arquitectura al territori
- Rosalía llueix formació clàssica a 'Lux', segons Jordi Savall: «Quan canta se li noten uns coneixements musicals profunds, com als Beatles»
- «Manresà, del cor de Catalunya, 25 anys a Madrid i mai he fet televisió en català»: Jacob Petrus, il·lusionat per estrenar-se a La 2Cat
- Intenta enganyar a la Guàrdia Civil en un control al Túnel del Cadí i li acaben trobant 15 quilos de marihuana al remolc
- Preocupació per l’excavació per fer el pàrquing sota la futura seu del Govern a Manresa
- Un home deixa 10 euros al compte durant 20 anys i això és el que li queda
- Ni Tossa de Mar, ni Besalú: aquest és el poble medieval que tothom hauria de visitar a Catalunya
- Mor de manera sobtada el fotògraf de Puig-reig Ramon Subirana Riu
- La vall més secreta del Solsonès: té romànic, bolets i la llegenda de Guifré el Pilós