Un organisme independent avala la bona salut financera de l’Ajuntament de Manresa

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) posiciona l’Ajuntament de Manresa en una situació sense risc de sostenibilitat financera.

L’Ajuntament de Manresa se situa en la posició 106 de 460 ajuntaments de poblacions d'Espanya de més de 20.000 habitants analitzats, de major a menor risc, amb els sis indicadors que utilitza per calcular la seva salut financera tots en verd.

En total analitza 480 ajuntaments d’Espanya, però una vintena no han aportat totes les dades.

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) els ordena de major a menor risc financer. Així que hi ha 105 poblacions de més de 20.000 habitants amb més problemes de sostenibilitat financera que la capital del Bages i 354 amb menys.

En relació a l’any passat, l’Ajuntament ha millorat la seva situació, ja que ocupava la posició 85. L’Airef mostra les dades de la totalitat d’entitats locals d’acord amb els principals indicadors econòmics i financers que defineixen la seva posició.

El rànquing de risc financer l’encapçala Parla, amb cinc dels sis indicadors en vermell (risc elevat), i el tanca Alcúdia amb les millors dades.

Una situació intermèdia entre iguals

De les ciutats catalanes de més de 50.000 habitants, Manresa es troba en una posició intermèdia, amb deu ciutats que tenen pitjors indicadors i 12 que els tenen millors.

Tenen una pitjor sostenibilitat financera que Manresa Reus, en la posició 40, Lleida, 44; Sant Cugat, 45; Terrassa, 60; Tarragona, 61; Mollet del Vallès, 75; Girona, 82; Barcelona, 84; Mataró 91, i Vilanova i la Geltrú, 92.

En millor situació es troben Sabadell, 135; Santa Coloma de Gramenet, 142; Rubí, 151; Castelldefels, 194; Sant Boi, 200; Hospitalet, 211; Granollers, 212; Cerdanyola del Vallès, 231; Viladecans, 255; Cornellà, 267; el Prat de Llobregat, 382 i Badalona, 421.

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, més coneguda per les seves sigles Airef, és un organisme independent espanyol de control fiscal que té per objectiu garantir el principi d’estabilitat pressupostària, així com la sostenibilitat financera del país. Va ser creat el 2013 pel Govern d’Espanya, a iniciativa de la Comissió Europea i pertany a la Xarxa d’Institucions Fiscals Independents de la Unió Europea, creada el 2015.

Els indicadors

Els indicadors analitzats són el deute financer sobre ingressos corrents tenint en compte que el 120% és el llindar de risc . També el període mitjà de pagament a proveïdors menor a 90 dies. Identifica els ajuntaments que paguen a proveïdors en un període que supera en més de tres cops el límit legal, la qual cosa indica l’existència de riscs de sostenibilitat. El risc elevat és de més de 120%, la situació intermèdia entre 70 i 120% i inexistència de risc menys del 75%.

En tercer lloc, el romanent de tresoreria sobre ingressos corrents superior al 20%. Identifica els ajuntaments amb un romanent de tresoreria ajustat a criteris de comptabilitat nacional significativament negatiu en relació als seus ingressos corrents i, per tant, està generant desestalvi que no els permet millorar la seva posició

Un altre és el temps de retorn a un nivell de deute financer sostenible i identifica les entitats locals en les quals el saldo pressupostari no financer generat anualment és substancialment negatiu en relació amb els seus ingressos corrents.