Manresa es compromet a lluitar contra el canvi climàtic

El cost de no fer res és molt més alt que no pas invertir per frenar el canvi climàtic. Això, i una crida a lluitar contra l’emergència climàtica, van ser els principals missatges de la ponència ‘El preu del canvi climàtic’ que aquest dijous al vespre van protagonitzar la científica surienca Mar Reguant i l’investigador manresà Xavier Obradors. Va ser la darrera sessió de la I Jornada Ciutat, Salut i Clima que s’ha celebrat els dos darrers dies a Manresa. Cadascú, Obradors i Reguant, van parlar de canvi climàtic des de la seva perspectiva. El primer com a físic i la segona com a especialista en economia de l’energia.

En un auditori de la Plana de l'Om ple, l’aportació d’Obradors i Reguant va ser clara i diàfana: els darrers 70 anys «hem viscut com reis» i «hem generat un problema de dimensions esgarrifoses que heretaran les següents generacions".

Optimisme o catastrofisme

Tot i això «els científics acostumem a ser optimistes», va dir Obradors, «i no hem de promoure el catastrofisme perquè tenim el coneixement i els medis per encarar-ho, però dubto que hi hagi la voluntat de fer-ho». Per la seva part Reguant va dir que té l’esperança que s’actuï seriosament un cop les grans asseguradores i empreses han començat a veure que el canvi climàtic els genera importants pèrdues econòmiques.

Però no tot van ser bones cares. Obradors, que d’entrada va explicar que fa 20 anys que parla del canvi climàtic i «ara ja en dic crisi climàtica», va assegurar que serà difícil reduir un 90% les emissions el 2050, tal com es pretén. Va donar una xifra que va posar els pèls de punta a l’auditori: l’energia acumulada que genera l’escalfament del planeta equivaldria al llançament cada 30 segons durant 60 anys d’una bomba atòmica com la d’Hiroshima. Va recomanar racionalitat i sobrietat, va criticar que a Catalunya no s’hagi fet pràcticament res al respecte, i va comentar que fins ara no s’havia relacionat salut amb canvi climàtic, i això «li dona una nova dimensió».

Reguant, per la seva part, va dir que si es frenés l’emergència climàtica «notaríem efectes immediats en la salut», amb menys problemes respiratoris i cardiovasculars, per exemple. Va advertir, però, que l’escalfor del planeta encara tardaria anys a desaparèixer.

Pèrdues més que milionàries

Va assegurar que les pèrdues pels efectes de l’emergència climàtica són més que milionàries, que en el futur poden augmentar i que són «inquantificables».

Els deures que cal fer són erradicar «el consum del que ens ha fet tan feliços aquests anys: els combustibles fòssils», i replantejar-se el model productiu i de consum. Va dir, també, que en aquesta lluita cal pensar en els col·lectius més vulnerables.

El director adjunt de Regió7, Enric Badia, va conduir l’acte que, a més a més, va comptar amb la participació del director general de Protecció Ciutadana de Pontevedra, Daniel Mancelle, que va parlar de ciutats i mobilitat; i Nora Maristany, que va protagonitzar la ponència ‘GiroNat: renaturalització i comunitat com a eines de salut’. Va cloure la jornada l’alcalde de Manresa, Marc Aloy.

Durant dos dies Manresa ha reflexionat sobre la relació entre ciutat, salut i clima en unes jornades que han posat en evidència la profunda interrelació entre la salut de les persones i la salut planetària, que inclou la salut animal i la del medi ambient. Més encara en una situació d’emergència climàtica.

Una salut

Un dels missatges de la jornada ha estat que el concepte ‘One Health’ (Una Salut) concerneix tothom, no tan sols als professionals del món sanitari, per promoure respostes col·lectives davant les amenaces de per exemple el canvi climàtic que pot generar l’emergència de malalties infeccioses o problemes relacionats amb la contaminació atmosfèrica.

Les jornades han tingut dos espais diferents. Un dedicat als professionals on s’han exposat temes com la relació del canvi climàtic i l’increment de les patologies respiratòries i malalties infeccioses, o la relació entre l’entorn urbà, l’emergència climàtica, l’estil de vida, l’envelliment i l’Alzheimer. L’altre espai ha estat obert a la ciutadania per debatre temes com la mobilitat o entorns escolars segurs i saludables.

Col·laboració institucions

La iniciativa ha estat fruit de la col·laboració entre institucions sanitàries, administracions locals, universitats i entitats ambientals del territori, que han unit esforços per promoure una nova cultura de salut que posi al centre la vida, el territori i el futur del planeta. Hi ha participat el departament de Salut, l’Ajuntament de Manresa, l’Agència de Salut Pública de Catalunya, l’ICS de la Catalunya Central, la Fundació Althaia, la Fundació Sant Andreu Salut, el Col·legi de Metges de Barcelona, el Col·legi d’Infermeria, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. FUB-UManresa, la Facultat de Medicina UVic-UCC, el campus Manresa de la UPC, Meandre i el centre de recerca de salut IDIAPJGol.