La fi de la coeducació als anys quaranta

Les escoles públiques (i privades) després de la guerra i amb la instauració del nou règim franquista van patir un gran trencament pedagògic respecte a l’escola dels temps de la República. A la prohibició de parlar i ensenyar en català si van afegir grans canvis de professorat, doncs la majoria dels mestres republicans van ser depurats després de la guerra i va arribar nou professorat no arrelat al país; un fort control ideològic amb canvis radicals en els llibres de text i els materials didàctics; escoles en mal estat o aprofitament de locals precaris i trencament de la coeducació que s’havia instaurat durant la República.

Una ordre de l’1 de maig de 1939 deia que el «sistema pedagógico de coeducación era contrario enteramente a los principios religiosos del Glorioso Movimiento Nacional y, por tanto, de imprescindible supresión por antipedagógico y antieducativo para que la educación de los niños y las niñas responda a los principios de sana moral y esté de acuerdo con todos los postulados de nuestra gloriosa tradición».

La Llei de l’Ensenyament Primari de l’any 1945 insistia que «El Estado por razones de orden moral y de eficacia pedagógica, prescribe la separación de sexos y la formación peculiar de niños y niñas en la educación primaria».

I per això els ajuntaments van canviar l’organització de les escoles públiques de cada ciutat.

A Manresa un Acord Muncipal del 10 d’abril de 1946, durant l’alcaldia de Josep Montardit, va aprovar el projecte «de reajuste o arreglo escolar de este Municipio que comprende los siguientes extremos:

L’Escola Renaixença -des del 1939 rebatejada Generalisimo Franco- deixava de tenir un director únic i es creava el càrrec de Directora de la nova «Escuela Graduada de niñas» amb vuit seccions (o classes), sis que ja existien, una de nova creació i una de pàrvuls de nenes.

També es formava la «Graduada de niños del Grupo Escolar Generalisimo Franco» amb director i vuit classes: sis seccions existents, una de nova i una classe de pàrvuls de nens.

El Grup Escolar Pare Algué, al començar la carretera del Pont de Vilomara conegut amb el nom de Grup Escolar Bonavista durant la República, es va dividir en dues escoles, una Graduada de nens amb tres seccions i una Graduada de nenes amb quatre seccions i una de pàrvuls. I un director i una directora.

A l’escola Sant Ignasi a l’antic col·legi dels jesuïtes també es van separar les classes. Una de nens amb quatre classes i el mateix nombre de classes de nenes, una que ja existia i pàrvuls de nenes i dues de nova creació.

L’escola mixta que hi havia al barri del Guix es va reconvertir en una unitària de nenes que es va traslladar a la carretera de Santpedor 102, baixos sota el nom de «Escuela Calvo Sotelo».

Al cap d’un any, concretament un Acord Municipal de l’ajuntament de l’alcaldia de Josep Prat Pons del 2 de juliol de 1947 aprovava «el proyecto de reajuste o arreglo escolar de este municipio» que no s’havia acabat d’arreglar l’any anterior.

En aquest acord es van organitzar les diferents unitàries que hi havia en alguns barris de la ciutat tot separant també per gèneres.

La unitària de nens del Poble Nou es va instal·lar al barri dels Caputxins (actual Sagrada Família) i l’ajuntament es comprometia trobar un local ben aviat per poder-la obrir.

Al barri de Viladordis es va reconvertir l’escola unitària mixta en dues escoles: una unitària de nens i una unitària de nenes amb el nom de Victor Pradera mentre que al parc de la Seu -coneguda com el grup Escolar Parc als anys trenta- es va reconvertir en escola per a nenes sota el nom de «Jose Antonio» si bé, més tard, es va traslladar als anys cinquanta al bloc d’habitatges de la Guia.·

La unitària de nenes del Poble Nou es va mantenir al barri -concretament al carrer Major- amb el nom de Escuela General Primo de Rivera.

I acabava l’acord aprovant que «la única escuela mixta en el ayuntamiento de Manresa serà la existente en el barrio de «Las Farreras» de Salelles amb el nom de la Sagrada Família.