Louise Hammiter, professora d’Educació Especial als Estats Units: «Hem d'ensenyar als nens què fer quan un altre infant els pren la joguina»

Louise Hammiter, professora d’Educació Especial als Estats Units, és impulsora d’un model reconegut internacionalment per afavorir el desenvolupament social i emocionals dels infants i prevenir problemes de conducta. Aquest divendres va participar al 7è Congrés Estatal d'Alteracions de Conducta a Manresa.

Per què creu que hi ha més infants amb conductes desafiants: per una major consciència del problema, per una detecció més precoç, per factors socials o per canvis en la criança?

Treballo amb infants petits i no estic segura si realment hi ha més infants amb conductes desafiants o si simplement hi ha més infants en espais de cura grupal i, per tant, veiem més aquestes conductes. També penso que hem augmentat les expectatives cap als infants en els primers anys escolars, en un moment en què encara no tenen una bona autoregulació.

Com definiria una conducta desafiant i quin és el principal obstacle per prevenir-la?

Intento pensar en la conducta desafiant com aquella que és difícil per als adults, en lloc de definir conductes concretes com a desafiants. Si entenem la conducta com una forma de comunicació, aleshores hem d’esbrinar què ens volen comunicar els infants i respondre a aquesta conducta d’una manera que satisfaci aquesta necessitat.

Podria donar un o dos exemples d’estratègies per ajudar els infants a construir relacions socials i prevenir aquestes conductes?

Una és ensenyar-los habilitats per resoldre problemes socials. Què pots fer quan un altre infant et pren la joguina amb què estaves jugant? Una altra, és crear moltes oportunitats al llarg del dia perquè els infants facin coses junts amb el suport dels adults. Això els dona una pràctica contínua amb les habilitats socials durant tot el dia.

Com valora iniciatives com el congrés celebrat a Manresa?

Crec que trobades com aquesta són molt importants per a qualsevol persona que treballi donant suport a les persones. El que les fa realment especials és reunir professionals de diferents camps (educació, salut, assistència social), tots amb el mateix propòsit: entendre i donar suport a les persones a través de la prevenció, el respecte i la col·laboració. Aquesta barreja de perspectives és el que fa que la nostra feina sigui més forta i ens recorda que cap de nosaltres ho pot fer sol. He vingut aquí com a ponent, però he après molt i he gaudit molt del meu temps. M’enduc a casa moltes idees i converses meravelloses. Encara tinc un parell de conferències més aquest mes (a les Illes Canàries i a València), però aquesta de Manresa ha estat realment especial.