Manresa difon el valor de la prevenció per abordar els trastorns de conducta
Prop de 400 professionals de tot l’Estat han assistit al Congrés sobre Alteracions de Conducta, que ha refermat el lideratge d’Ampans i Althaia en el seu abordatge i ha acollit referents internacionals
Assistents al Congrés Estatal sobre Alteracions de Conducta a Manresa / Mireia Arso
L’arxiconegut refrany que val més prevenir que guarir ha inspirat el 7è Congrés Estatal sobre Alteracions de la Conducta, pioner a Espanya pel que fa a l’abordatge des d’un entorn educatiu, social i sanitari. Celebrat fins ahir a Manresa i coorganitzat per Ampans i Althaia, ha servit per constatar i oferir exemples de la importància de la prevenció per tractar trastorns de conducta en la discapacitat intel·lectual per no caure en pràctiques restrictives: farmacològiques, contencions mecàniques i persones tancades en institucions i, per tant, apartades de la comunitat. També ha inclòs temes com les voluntats anticipades en persones amb discapacitat i el diagnòstic genètic.
Al congrés, celebrat a la sala d’actes i en espais (els tallers) de l’Hospital Sant Joan de Déu, hi han assistit, entre els dos dies, 200 professionals i 185 més en línia, i hi han intervingut figures de primer ordre mundial en la matèria. És el cas de l’americana Louise Hemmeter i el seu model piramidal per afavorir el desenvolupament social i emocional dels infants, i de l’equip del NHS Wales (sistema nacional de salut de Gal·les) per modificar entorns per evitar les pràctiques restrictives, que «va ser una font d’inspiració en els models d’aquí», destaca Alba Cortina. Tal com ho defineix Àurea Autet, es tracta de «difondre coneixement per millorar l’atenció», i fer-ho des d’una posició privilegiada gràcies a una aliança Althaia i Ampans que fa 25 anys que dona fruits importants. De fet, diu Autet, «el nostre model és bastant pioner i líder en molts llocs». Totes dues han format part del comitè científic i organitzador del congrés.
Àurea Autet i Alba Cortina, membres del comitè científic i organitzador del congrés / G.C.
Autet, directora de Salut Mental d’Althaia, defineix com a «extremadament important» la prevenció de les alteracions de conducta, bàsica per disminuir diagnòstics i tractaments. «La idea és arribar a què no es presentin o que es presentin en menor intensitat». Per fer veure els avenços que hi ha hagut esmenta que «fa 25 anys, de persones amb discapacitat intel·lectual, a Urgències en teníem una o dues cada dia per alteracions de conducta; actualment, en tenim quatre a l’any. Això és una dada magnífica. Diu que estem fent un bon treball, però el volem sistematitzar encara més i difondre’l».
Un problema greu a les escoles
Alba Cortina, directora de Serveis Educatius d’Ampans, destaca que «moltes criatures petites potser no tenen una discapacitat intel·lectual, però sí dificultats de neurodesenvolupament i en la regulació de la conducta. És un tema amb què qualsevol escola té dificultats greus». Autet hi afegeix que «les alteracions de conducta, sobretot en infants amb trastorns de neurodesenvolupament, que inclou la discapacitat intel·lectual, l’autisme, TDH, fa que, en l’adolescència, hi hagi una eclosió de conductes més disruptives, que preocupen...». Posa com a exemple que en un infant amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), quan arriba a l’adolescència, «la dificultat de comprensió de l’entorn, de les emocions, de rigidesa o d’hipersensorialitat que té fa que es presentin unes alteracions de conducta que, si hem pogut treballar abans, no passarien».
«Hi ha hagut un augment de tot el tema d’alteracions de conducta en l’adolescència, i d’autolesions»
La societat en què ens trobem, admet, no hi ajuda. «Els límits i les normes cada cop estan menys definits. Ho hem vist en persones amb discapacitat intel·lectual i sense. Els darrers anys, i en la postpandèmia encara més, hi ha hagut un augment important de tot el tema d’alteracions de conducta en l’adolescència, i autolesions», inclosa la població amb discapacitat intel·lectual (DI), que és «molt més vulnerable». Cortina ho confirma. «És un tema molt rellevant. El tema dels límits i d’una parentalitat positiva. Tot es pot fer, tant és una cosa molt l’altra. Hem perdut el seny i la visió de què és adequat i què no, i en la nostra població [persones amb DI] això també té un impacte i potser encara és pitjor».
Cervells diferents
També hi ha el tema de les pantalles. «Ja hi ha estudis molt clars que ens diuen que en els tres-quatre primers anys del neurodesenvolupament d’un nen, el fet que estigui molt connectat a les pantalles fa que hi hagi moltes menys interaccions humanes, no només pel que fa al llenguatge, sinó a la gestualitat. Estem creant cervells diferents», remarca Autet. Aspectes com la tolerància a la frustració, l’atenció i la impulsivitat hi tenen una relació estretíssima i generen alteracions de conducta.
«Amb discapacitat, mai no havíem vist tants trastorns associats a un altre tipus de patologia»
Complexitat en augment
Segons dades generals, un 15% dels infants té un trastorn de neurodesenvolupament, que inclou la dislèxia, problemes de lectura, d’escriptura i de llenguatge, TEA, TDH. Pel que fa a la discapacitat intel·lectual, és un 1%. Les causes són molt diverses: genètiques (que han disminuït gràcies al diagnòstic prenatal), durant l’embaràs, durant el part, i hi ha «la part social», esmenta Cortina. «El perfil d’ara és ben curiós perquè, amb discapacitat, mai no havíem vist tanta comorbiditat, amb trastorns més associats a un altre tipus de patologia. Jo en dic polisíndromes perquè, fins que es pot fer un diagnòstic, han de passar anys perquè és com una amalgama i una barreja de coses».
Inauguració oficial del congrés, divendres al matí. A la foto: Manel Jovells, director general d’Althaia; Toni Sánchez, gerent de la Regió Sanitària de la Catalunya Central; Mariona Homs, regidora de l'Ajuntament de Manresa; Saray Gómez, directora territorial d’Educació; Rocío Giráldez, coordinadora territorial de Drets Socials, i Toni Espinal, director general d’Ampans / Althaia
Un moment de la conferència d'Irene Mademont, experta en diagnòstic genètic / Mireia Arso
Del Tinder dels gens a la síndrome d’Angelman del fill de Colin Farrell
En un congrés per fer valdre la prevenció no hi podia faltar el diagnòstic genètic i és del que va tractar la conferència de la doctora en Biologia Irene Mademont, especialista en la matèria a l’Hospital Trueta de Girona; una lliçó magistral sobre Abordatge des del diagnòstic genètic en l’adolescència i l’etapa adulta.
Mademont va remarcar l’odissea diagnòstica que han hagut de patir persones adultes amb trastorns de neurodesenvolupament, tot i la importància cabdal de disposar-ne per al pacient, la seva família i els professionals que el tracten. Va posar exemples de persones a les quals s’ha fet ja de grans (tenir-lo és un dret del pacient, va afirmar) i va parlar del risc de recurrència familiar, on entendre la genètica també és bàsic. És el cas de l’Anna, una dona amb la síndrome de Coffin-Siris. La seva germana volia ser mare, però patia davant a possibilitat de ser-ne portadora. L’assessorament genètic li va permetre tirar endavant els plans de maternitat sense risc.
Va explicar les diferents tècniques per fer un diagnòstic genètic i va recordar que cada any es descobreixen gens nous, com l’RNU4-2, descobert el 2024 i que, tot i la seva relació directa amb la Discapacitat Intel·lectual, no estava codificat. Va aportar, alhora, informació més curiosa, com Genematcher, una base de dades en línia, «com un Tinder de gens on n’envies un i reps un correu amb tots els que hi ha entrats». L’objectiu és permetre la connexió entre clínics i investigadors que comparteixen un interès en el mateix gen o gens. També va citar Face2Gene, una aplicació que, via IA i la foto de la cara de la persona, ofereix una probabilitat de diagnòstic, sobretot pensant en infants.
Durant l’exposició, va anomenar moltes síndromes, com la d’Angelman, que té un fill de l’actor Colin Farrell. Molts, va precisar, empitjoren la simptomatologia amb l’edat. D’aquí, va insistir, la importància de no eternitzar el diagnòstic.
Subscriu-te per seguir llegint
- Rosalía llueix formació clàssica a 'Lux', segons Jordi Savall: «Quan canta se li noten uns coneixements musicals profunds, com als Beatles»
- «Manresà, del cor de Catalunya, 25 anys a Madrid i mai he fet televisió en català»: Jacob Petrus, il·lusionat per estrenar-se a La 2Cat
- Intenta enganyar a la Guàrdia Civil en un control al Túnel del Cadí i li acaben trobant 15 quilos de marihuana al remolc
- Preocupació per l’excavació per fer el pàrquing sota la futura seu del Govern a Manresa
- Un home deixa 10 euros al compte durant 20 anys i això és el que li queda
- Ni Tossa de Mar, ni Besalú: aquest és el poble medieval que tothom hauria de visitar a Catalunya
- Mor de manera sobtada el fotògraf de Puig-reig Ramon Subirana Riu
- La vall més secreta del Solsonès: té romànic, bolets i la llegenda de Guifré el Pilós
