Joan Vila, sobre la proposta d'«opa» a Pineda de Bages: «Sí, la meva intervenció va ser en qualitat de tinent d’alcalde de Manresa, per si algú en tenia cap dubte»

Joan Vila, tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Manresa, ha enviat una carta a Regió7 per aclarir quina va ser la seva intenció quan va insinuar que la capital de la Catalunya central podria dur a terme "una opa" sobre Pineda de Bages, al terme municipal de Sant Fruitós de Bages, per incrementar la renda per càpita de la seva ciutadania. L'alcalde de Sant Fruitós, Joan Carles Batanés, ja ha expressat des d'aquest mateix espai la seva negativa incondicional i ha demanat una reprovació pública per part de l'alcalde de Manresa, Marc Aloy. Ara, en la seva tribuna, Vila tracta de reforçar la seva idea amb dades, referides a la capital del Bages i Sant Fruitós, però també a altres llocs, com Igualada o Vic. A continuació, reproduïm el text tal com ha arribat a la redacció:

De Trump a Putin

Doncs ja hi tornem a ser! Ha tornat a sorgir una polèmica derivada d’una interpretació poc acurada —mai vaig pronunciar la paraula annexió— d’una intervenció meva en el marc de la Jornada Manresa Futur del passat divendres. Una jornada que, val a dir, va ser un èxit de participació i de ponents.

Però anem al gra. En la meva exposició de cloenda, després de repassar les diferents xerrades i aportacions dels ponents, vaig intentar traslladar tot allò après al terreny de la vida real. Va ser aleshores quan vaig parlar de disrupció, risc i mirada llarga: tres aspectes que hauríem d’incorporar tots els qui estem al capdavant de les administracions públiques.

Dins d’aquest marc tan senzill —a priori— vaig plantejar un supòsit metafòric que, paradoxalment, ha estat l’origen de la polèmica.

Manresa competeix de tu a tu amb les seves veïnes Igualada i Vic per liderar —no només en població— unes comarques centrals destinades a esdevenir la cinquena circumscripció de Catalunya. I per fer-ho, primer cal saber on som. Els valors dels indicadors que s’utilitzen, com ara el PIB per habitant, depenen dels límits administratius que delimiten els municipis. I això, sincerament, ho trobo injust.

Vegem-ho amb dades: el PIB per habitant de Manresa és de 30.601 €, el de Vic de 46.342 €, i el d’Igualada de 32.790 € (font: Idescat).

Aquí neix el malentès. Per evidenciar aquesta desigualtat, que pot condicionar determinades inversions al nostre municipi, vaig posar un exemple metafòric. Si Manresa fes una “OPA” a Pineda de Bages —és a dir, si simplement es redefinissin unes línies administratives que en cap cas afectarien el dia a dia del municipi—, les dades serien molt diferents, fins al punt de situar-nos per damunt de Vic i Igualada en aquest indicador de PIB per habitant. Oi que és absurd?

Cal recordar que el valor de Sant Fruitós de Bages en aquest mateix indicador és de 72.314 €.

A partir d’aquí, vaig voler obrir una reflexió més àmplia. És evident que cal repensar la gestió administrativa dels territoris. Seria positiu per a tothom avançar cap a una conurbació o àrea metropolitana de la Catalunya Central, que permeti una gestió comuna d’espais i serveis, en benefici d’una ciutadania cada vegada més exigent. Manresa assumeix el cost de la capitalitat, és cert, però aquest cost hauria de ser finit si, al final, qui el suporta econòmicament és només la seva població resident.

Aquesta va ser la meva reflexió, amb un exemple potser polèmic —intencionadament— però en cap cas lesiu. I quina ha estat la reacció? Francament, preocupant.

Vull agrair als assistents a la jornada que van entendre la meva intenció, i alhora expressar la meva sorpresa per certes opinions que han aprofitat per titllar-me de trumpista o putinià. Uns qualificatius tan exagerats com fora de lloc, tenint en compte el debat que s’estava plantejant.

El debat hi serà, sens dubte. A França ja hi estan treballant amb molt bons resultats, i aquí també ens hi haurem d’afrontar tard o d’hora.

A tots aquests opinadors apassionats, només un consell: opinar sense ser-hi és poc creïble; faltar sense haver estat faltat diu molt de qui ho fa, i és una llàstima.

Continuaré introduint elements de reflexió i debat, malgrat aquestes ingerències. Sóc municipalista, cercador de consensos i dialogant.

I sí, la meva intervenció va ser en qualitat de tinent d’alcalde d’Empresa de l’Ajuntament de Manresa, per si algú en tenia cap dubte. En un altre rol, no hauria clos una jornada que —torno a insistir— va ser un èxit rotund.