Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El rebut de la brossa ha pujat a Manresa un 54% en 5 anys

L’Ajuntament pondera que, malgrat l’encariment, a cada família li recullen i tracten les deixalles per només uns 15 euros al mes

Un usuari fent ús d'un dels nous contenidors de deixalles de Manresa

Un usuari fent ús d'un dels nous contenidors de deixalles de Manresa / Arxiu/J.M.G.

Francesc Galindo

Francesc Galindo

Manresa

El rebut de la brossa de Manresa és car o barat? Durant els darrers 5 anys s’han acumulat augments percentuals que sumen un 54%.

Aquest percentatge és el resultat del creixement del 4,17% el 2022, el 5% el 2023, el 15% el 2024, l'11,13% el 2025 i el 7,6% el 2026. Sumats aquests percentatges donen un 42,9%, però el percentatge acumulat és del 54% més que el 2021.

Els increments són per cobrir al 100% el cost del servei, que és una obligació legal de la Unió Europea.

Les tarifes bàsiques resultants a aplicar als habitatges són 174,46 euros per a llars de cap a un resident; 180,74 euros quan hi viuen 2 ó 3 persones; 191,61 euros, de 4 a 5 residents i 205,10 euros per a les llars amb 6 residents o més.

La tarifa social se situa entre els 40,13 i els 47,17 euros, depenent del nombre de residents.

L’alcalde de Manresa, Marc Aloy, va explicar en el darrer ple municipal que quan es posen percentatges sobre la taula i es vol valorar si el rebut de la brossa és car o barat cal tenir en compte que a una família la gestió de tots els residus que genera en un mes li costa al voltant de 15 euros.

10,5 milions d’euros

Pel que fa a la taxa que paguen els comerços, s’ha fet una revisió de la classificació dels establiments, aplicant com a criteri la superfície del local i el tipus d’activitat, segons el principi de pagament per generació. D’aquesta manera, s’estableix que els locals més grans i amb un producte susceptible de generar més residus (com per exemple un establiment d’alimentació) pagaran més que els locals més petits amb un producte que no genera tants residus (per exemple una joieria).

Tenint en compte aquesta nova classificació, el 38,7% dels establiments no patiran cap variació en la quota l’any vinent, el 26,5% dels establiments veuran reduïda la taxa, el 21,2% dels establiments tindran un augment en aplicació dels nous criteris i el 13,6% tindran un increment perquè han sol·licitat augmentar el nombre de bujols.

Pel que fa a les bonificacions, es manté la del 10% per autocompostatge per als habitatges i s’estableix una nova reducció del 50% per a les cases en zones rurals que tenen els contenidors a més de 300 metres.

A banda, s’ha introduït una taxa anual complementària de 88,22 euros per als habitatges on consten persones empadronades i per als locals amb activitat que durant un any no hagin fet cap obertura dels contenidors.

L’any que ve el cost previst del servei serà de 10,5 milions d’euros.

Maximitzar el reaprofitament

Cal tenir present que a mesura que el reciclatge vagi en augment menys diners caldrà pagar per les tones de residus de la fracció resta que han de ser colgades a l’abocador de Bufalvent.

Aquest és el mecanisme que la Unió Europea impulsa per minimitzar la quantitat de materials aprofitables que es colguen als dipòsits controlats i maximitzar el seu reaprofitament.

Manresa està liderant les ciutats catalanes en aplicació d’un sistema avançat de gestió de residus. És la primera ciutat gran catalana amb els contenidors de la brossa, els envasos i l’orgànica tancats que només es poden obrir amb targeta magnètica.

El resultat ha estat que s’ha produït un canvi de paradigma i per primer cop la ciutat recicla més del que colga a l’abocador de Bufalvent. La Generalitat busca replicar models com el de Manresa, que ja serveix de referència per a diversos municipis. Han visitat la ciutat o s’han reunit amb el govern manresà representants dels ajuntaments de Barcelona, Montcada i Reixach, Granollers, Olesa de Montserrat, Terrassa, Sabadell i Rubí. També han estat a Manresa una delegació del Consell Insular de Menorca i l’Ajuntament de Sant Lluís, també de Menorca, i el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental que aplega 19 municipis de la comarca.

Tracking Pixel Contents