Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Sant Joan de Déu de Manresa és dels pocs hospitals que té un pis d’acollida

Famílies de fora de la ciutat que acaben de tenir un nen que ha de quedar ingressat a neonats o bé familiars amb pacients a l'UCI, són qui més fan estada

Mercè Miguel dirigeix la Unitat d'Intervenció Social d'Althaia, que és qui gestiona el pis

Mercè Miguel dirigeix la Unitat d'Intervenció Social d'Althaia, que és qui gestiona el pis / ALTHAIA

Jordi Morros

Jordi Morros

Manresa

L’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa és dels pocs de Catalunya que té un pis d’acollida que posa a disposició de familiars de pacients ingressats al centre sanitari. Es tracta d’usuaris que majoritàriament són de fora de Manresa i que per evitar desplaçaments poden sol·licitar aquest recurs que, segons la Fundació Althaia, és un plus a l’activitat mèdica pròpia de l’hospital. El pis, que és molt a prop de Sant Joan de Déu, es va posar en marxa el 2012, i des de llavors l’han utilitzat 282 persones, la majoria procedents de les comarques del Bages i el Berguedà. Fins aquest estiu s’hi han fet un total de 2.265 estades.

El pis té tres habitacions, una de les quals dobles, menjador amb un sofà llit per si fes falta, cuina i bany. Està totalment equipat i el gestiona la Unitat d’Intervenció Social de la Fundació Althaia.

MANRESA . FUNDACIÓ ALTHAIA . PIS ACOLLIDA . PIS SOCIAL

La cuina del pis, totalment equipada / ALTHAIA

Un recurs més

La cap de la unitat, Mercè Miguel, explica que el pis d’acollida no s’utilitza per fer front a una situació de risc, sinó «que és un recurs que tenim». En gairebé el 60% dels casos el fan servir mares que reben l’alta després d’un part, però el nadó s’ha de quedar ingressat a neonats. «La mare pot marxar a casa, però hauria de venir cada tres hores per afavorir la lactància materna», fet que es complica si no és de Manresa o viu lluny. Llavors pot usar el pis. S’hi pot dormir, cuinar, menjar, rentar, descansar i, en definitiva, fer-hi vida. És al carrer del Beat Joan Grande, molt a prop de l’hospital.

El pis d’acollida es va posar en marxa el 2012. Va ser una iniciativa de l’obra social de l’orde de Sant Joan de Déu, que en aquells moments facilitava recursos i donava suport a l’hospital en temes extrahospitalaris. «Aquest pis és un d’ells».

En un primer moment es va pensar destinar aquest recurs a les famílies que havien de deixar els nadons a neonats. Així i tot, «ens vam trobar amb altres situacions com familiars de persones ingressades a l’UCI, on no pots estar les 24 hores sinó que té un horari concret de visites, i que els familiars són de lluny». En aquest supòsit també en poden disposar.

MANRESA . FUNDACIÓ ALTHAIA . PIS ACOLLIDA . PIS SOCIAL

Una de les habitcions del pi, que és a prop de l'hospital / ALTHAIA

Miguel recorda el cas d’una família de França que va utilitzar el pis d’acollida quan una filla va tenir un accident a la frontera, als Pirineus, i la van traslladar a l’UCI de Manresa per la relació que hi ha entre l’hospital de la Cerdanya i el de Sant Joan de Déu. També es va allotjar al pis una família de Madrid que tenia la filla ingressada per un problema greu de salut que va patir mentre era a Puigcerdà.

Tot i això, pràcticament el 60% els usuaris de l’habitatge d’acollida és de famílies que tenen un nadó ingressat a neonats. Miguel explica que «de les 9 del matí a les 9 del vespre la mare ha de venir cada tres hores perquè es dona molta importància a la lactància materna i s’han de donar facilitats. A més a més, si t’han fet una cesària no pots anar amunt i avall i pots descansar tota la nit, que és quan el personal del servei es fa càrrec de la lactància». En un 10% dels casos, el pis l’han fet servir familiars de pacients que estaven ingressats a l’UCI, i un altre 10% de famílies d’usuaris que han estat intervinguts quirúrgicament.

Bages i Berguedà

Pel que fa a la procedència, en 67 casos són de poblacions de la comarca del Bages, 34 de la Cerdanya i 32 del Berguedà. Vuit procedien del Solsonès, cinc de l’Anoia, i un de fora d’Espanya, l’esmentat cas de França. 19 eren de fora de Catalunya, 11 d’altres comarques catalanes i hi ha hagut dos usuaris de Manresa mateix que es van allotjar al pis per ser a prop de l’hospital. En un 61% dels casos, el qui es queda al pis són el pare i/o mare de l’usuari ingressat.

MANRESA . FUNDACIÓ ALTHAIA . PIS ACOLLIDA . PIS SOCIAL

El menjador del pis d'acollida / ALTHAIA

Acostuma a ser el mateix personal d’Althaia qui informa les famílies de la possibilitat d’utilitzar el pis. Sobretot a neonats. «Quan detecten un cas ens ho fan saber a treball social». Llavors «nosaltres fem la valoració, els ensenyem el pis i els fem firmar un contracte de conservació i una mica de normativa». Hi ha un copagament de 10 euros al dia, però «no hi ha ningú que es quedi sense pis, si el necessita, perquè no el pugui pagar».

La gent està molt agraïda, diu Miguel. I més en moments de trasbals. «Els pares que tenen un fill ingressat ho viuen amb neguit, igual que si tens un familiar a l’UCI. Són situacions que et venen d’imprevist i que impacten. Si t’agafa lluny de casa i tens un pis on pots fer vida s’agraeix». Hi ha hagut casos, comenta, que han coincidit més d’una família. No hi ha hagut mai cap problema i, fins i tot, «recordo algun cas en què es va crear un cert vincle entre ells».

En aquest sentit, explica que «estem alineats amb els grans hospitals de Barcelona, que tenen llocs on pernoctar». En canvi, en hospitals de la mida del de Sant Joan de Déu d’Althaia, no és habitual que tinguin aquest recurs. En la majoria dels casos el que tenen són llistes d’allotjaments.

La Fundació Althaia de Manresa compta amb una Unitat d’Intervenció Social formada per treballadors i educadors socials, que intervenen quan la malaltia provoca o pot provocar situacions de risc o una problemàtica social. És qui gestiona el pis d’acollida.

La unitat intervé tant en persones que estan ingressades a l’Hospital de Sant Joan de Déu, com també les ateses a Salut Mental, a les àrees bàsiques de primària que gestiona Althaia -la de les Bases i la del Barri Antic-, la residència la Llum o bé el Centre Hospitalari.

Quan intervé

Es tracta de casos que a vegades detecten els mateixos professionals dels centres sanitaris i assistencial, o bé les famílies i en algunes ocasions qui dona el crit d’alerta és el mateix pacient.

En quines situacions intervé? Doncs per exemple quan una persona té una situació econòmica molt precària i això interfereix en la seva salut. També es pot donar el cas que, en l’àmbit de la infància, es detecti alguna problemàtica que interfereixi en la bona cura del menor.

Sovint ha d’actuar quan hi ha consum de productes tòxics i també «en altres situacions que no són pròpiament de risc però que comporten problemes com per exemple la manca d’autonomia d’un usuari», comenta la cap de la Unitat d’Intervenció Social, Mercè Miguel. Seria el cas d’una persona ingressada a l’hospital per una malaltia i que pot tenir problemes a l’hora de tornar a casa precisament per aquesta falta d’autonomia. «Llavors nosaltres intervenim per informar i orientar les famílies». Segons Miguel, les casuístiques a l’hora d’intervenir poden ser moltes i variades. «En general, parlem de situacions familiars econòmiques o legals que interfereixen en el procés i salut».

Tracking Pixel Contents