Sor Lucía alerta que sense el Gran Recapte la plataforma d’aliments de Manresa hauria d’abaixar la persiana

La presentació a Manresa del Gran Recapte del Banc dels Aliments del divendres 7 i el dissabte 8 de novembre ha servit a sor Lucía Caram, directora de la Fundació del Convent de Santa Clara de Manresa, que alimenta regularment cada mes 1.300 famílies a través de la plataforma d’aliments, per fer una duríssima crítica al sistema de targeta moneder amb què fa un parell d'anys es va canviar l’ajuda a les famílies en situació de pobresa. Ha assegurat que «és un desastre» i que, si no fos pel Gran Recapte, la plataforma ja hauria abaixat la persiana. De fet, ha afirmat que d’ençà que es va posar en marxa ja hi ha més d’un 20% d’entitats benèfiques que ho han hagut de fer.

Alhora, Caram ha fet una crida el jovent a comprometre’s amb la iniciativa. Ha recordat que la majoria de voluntaris són persones grans i que, amb la pandèmia de la covid, moltes van perdre la vida. Aprofitant que la fe i l’espiritualitat s’han posat de moda amb pel·lícules com Los domingos i amb artistes com la Rosalía, ha dit, ha instat els joves a demostrar activament el seu compromís.

En la presentació del Gran Recapte a Manresa, amb el lema Ho donem tot, hi han participat Domènec Casasayas i Rossend Pujol, responsable i col·laborador històric de la delegació al Bages del Banc dels Aliments, respectivament; Joan Barniol, delegat al Berguedà i Moianès; Víctor Pedragosa, coordinador de les delegacions territorials; Roser Brutau, vicepresidenta del Banc dels Aliments de Barcelona; sor Lucía i Pilar Rovira, responsable de la plataforma d’aliments.

Un 34,8% d'infants i adolescents en situació de pobresa

Brutau ha destacat que cada dia hi ha més infants en el llindar de la pobresa. Segons dades de l’IDESCAT del 2024, el 17,4% de la població catalana viu per sota del llindar del risc de pobresa i, pel que fa als grups de menors de 16 anys, el 34,8%. En xifres absolutes, ha aportat sor Lucía, són 442.300 infants i adolescents en situació de pobresa i risc d’exclusió social.

La vicepresidenta del Banc dels Aliments ha agraït la tasca que duen a terme el que ha definit com els «professionals del Gran Recapte», persones que hi participen cada any, algunes durant deu hores el divendres i deu el dissabte, si bé el que es demana és un compromís de quatre hores per a un dia.

Calen voluntaris a les nostres comarques

Pedragosa ha explicat que la decisió d’avançar la recollida va ser de la FESBAL, la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments, i ha incidit en la importància d’aconseguir més voluntaris a les nostres comarques. Ha informat que al Bages en calen 356 i n’hi ha 40; al Berguedà, 172 i n’hi ha 16 i al Moianès, 48 i n’hi ha 8.

Ha recordat que les donacions econòmiques es podran fer fins al 23 de novembre a la pàgina web o bé mitjançant un Bizum al 33596.

Al Bages, hi ha quatre entitats receptores dels aliments -que es queden al territori on es donen-, que aixopluguen 3.488 persones beneficiàries. La previsió és que serveixin per alimentar-les durant dos mesos, amb una mitjana de 10 quilos de menjar per beneficiari.

Barniol ha agraït l’ajuda de les regidores de serveis socials de Berga i Gironella per aconseguir els contactes de les entitats de les dues poblacions per trobar-hi voluntaris, si bé ha dit que encara són insuficients. A Berga, hi ha alumnes de dos instituts que aniran a dos grans supermercats.

En total, a les tres comarques hi participen una quarantena de supermercats grans i petits. Només en un Consum es podran fer aportacions en metàl·lic. Quant a les aportacions en espècies, es demana:

• Oli
• Llet
• Pasta
• Arròs
• Galetes
• Pots de llegums precuinades, atès que hi ha famílies que no les poden bullir
• I llet de continuació per a infants, entre altres.

A Catalunya es beneficiaran 230.000 persones del Gran Recapte.

Més treballadors pobres

Sor Lucía ha informat, quant a la plataforma d’aliments que, a banda de les 1.300 famílies que atenen cada mes -les que hi van directament i les que hi ha a la residència i als pisos d’acollida- «hi ha moltes persones a les quals, abans d’anar als serveis socials o si hi ha llista d’espera, se’ls fa un lot d’emergència». Ha explicat que el nombre de famílies no ha augmentat, que n’hi ha moltes de llatinoamericanes i no han pujat les marroquines, i «tenim moltes famílies que són treballadors pobres». «Quan donem menjar a la gent els estem ajudant perquè en poc temps puguin sortir d’aquesta situació. La gent vol treballar i no ve aquí a viure de les ajudes socials o, en tot cas, és una minoria de les persones que nosaltres veiem».

La targeta moneder: «un fracàs»

Ha volgut remarcar la importància del Banc dels Aliments, que «a Barcelona funciona d’una manera impressionant». En aquest punt ha estat quan ha fet una crítica ferotge a la targeta moneder. «Ha estat un fracàs i una decisió política que no ha tingut en compte les persones. S’arriba a un 10% de les persones que s’arribava. Vas a comprar i pots comprar tres vegades menys del que compraves amb els diners que es destinaven al Banc dels Aliments per fer compres». Ha criticat l’argument que s’ha fet perquè és més digne per a les persones. «El que és digne és que les famílies puguin menjar». Com a exemple ha posat que «nosaltres no n’hem rebut ni una».

El jovent i Rosalía

Caram també ha parlat de la manca de voluntariat amb què es troben després que moltes persones grans que eren voluntàries se les emportés la pandèmia per endavant. «Diem que el nostre jovent és superfantàstic i que estan supercompromesos, i no. Falta compromís. Si mirem el Gran Recapte, la majoria de la gent no són joves». Ha insistit que «en aquests dies s’està parlant molt, arran de la cançó de la Rosalía, d’un influenciador que s’ha fet capellà i de la pel·lícula Los domingos, que està emergint l’espiritualitat i el compromís religiós. Per a mi aquest compromís religiós i transcendental passa pel compromís amb les causes socials amb els més pobres. Si la fe no ha tocat les butxaques i les mans per mobilitzar-nos, és un misticisme desencarnat».

Subscriu-te per seguir llegint