Dels accidents més violents als radars més indetectables: 25 anys d'història dels Mossos de Trànsit a la regió

Des dels anys en què la mortalitat a la carretera era molt més alta, a principis dels 2000, fins a la gestió del trànsit en episodis de neu, incendis o la pandèmia de la covid-19. Tot plegat forma part de la història de l'Àrea Regional de Trànsit a la Catalunya central, que aquest dissabte, 1 de novembre, celebra 25 anys. Un quart de segle que ha suposat una gran evolució en les eines tecnològiques per detectar infraccions al volant i, sobretot, en la reducció de la mortalitat a les carreteres. "Fa 25 anys vèiem accidents molt més violents, ara el nombre de víctimes ha disminuït, però mai no estarem del tot satisfets", afirma el cap de Trànsit de la regió, Gerard García.

García ha viscut aquesta evolució des de dins, ja que va ser un dels primers agents que van formar part de la nova unitat de trànsit, creada l’1 de novembre del 2000, quan els Mossos d’Esquadra van assumir les competències que fins aleshores tenia la Guàrdia Civil. "L’estrena oficial va ser la mitjanit del 31 d’octubre, quan es va fer el traspàs i ja vam sortir a fer el primer patrullatge", recorda. De fet, els agents de Trànsit van ser els primers mossos a ocupar la comissaria de Manresa i a custodiar-la en solitari fins que, dos anys més tard, s’hi va incorporar la Unitat de Seguretat Ciutadana. "Vam ser els primers mossos que va veure la comarca del Bages", destaca.

Aquells inicis van estar marcats per l'entusiasme i les incerteses a parts iguals d’uns agents majoritàriament en pràctiques, amb tota una carrera al davant per guanyar experiència. En aquell moment, eren uns 150 efectius, una xifra sobredimensionada per la novetat del projecte que, amb el temps, es va ajustar fins als 130 actuals. Garcia explica que, en aquells primers anys, van ser ben rebuts per part de la ciutadania i hi va haver una bona acceptació, "especialment per ser un cos que parlava en català".

Des d’aleshores, la feina dels agents de Trànsit és, en essència, la mateixa, ja que s’encarreguen tant de la tasca preventiva com de la reactiva, amb l’atenció als accidents. El que ha canviat, segons el sotsinspector, és l’escenari. "Abans els accidents eren molt més violents, perquè no existien les infraestructures actuals. L’Eix no estava desdoblat i a la C-55 hi havia molts xocs frontals. Tampoc no hi havia els sistemes de seguretat dels vehicles que existeixen avui en dia".

Per a García, la millora de les infraestructures viàries, així com la feina de conscienciació i de prevenció amb els controls, és el que ha ajudat a reduir les xifres. De la seixantena de víctimes anuals de trànsit que hi havia fa 25 anys a la regió, s’ha passat a una mitjana de 20 en els darrers anys. Tot i això, no abaixen la guàrdia. "El que ens continua pujant és l’accidentalitat, perquè hi ha cada cop més mobilitat, i això es tradueix en més accidents a la carretera, però, per sort, la lesivitat es conté", assenyala.

Més tecnologia per controlar infraccions

A banda de l’escenari, hi ha hagut una transformació dels recursos de què disposen. "Treballàvem amb mitjans molt més bàsics. La tecnologia que s’utilitza avui per als radars de velocitat és de darrera generació i fa que siguin indetectables", explica. També destaca que ara compten amb eines més sofisticades per detectar els positius en drogues en els controls o per enregistrar els descansos o la velocitat dels vehicles dedicats al transport de passatgers.

El gran salt, però, ha estat l’EDR dels vehicles, una mena de caixa negra incorporada als cotxes "que permet analitzar totes les maniobres abans de l’accident". Aquesta informació fa possible elaborar informes molt més rigorosos, gairebé com si fos l’escena d’un crim, per determinar responsabilitats i si l'accident s'hauria pogut evitar.

Un munt d'anècdotes

Més enllà dels canvis en matèria de seguretat, aquests vint-i-cinc anys han donat peu a moltes anècdotes. García en recorda algunes de tan curioses com conductors que, en un intent desesperat de reduir la taxa d’alcohol, arribaven a beure líquid refrigerant. D’altres relacionades amb moments històrics, com la gran nevada del 2001, quan centenars de vehicles van quedar atrapats en una època en què encara no existien els mecanismes d’alerta a la població que tenim avui, o bé escenes més recents, com el confinament d’Igualada en l’inici de la pandèmia. "Trànsit és una unitat molt àmplia, que abasta molts àmbits i, si alguna cosa té, és que enganxa".

Garcia ho ha experimentat, ja va entrar com a agent en pràctiques l’1 de novembre del 2000 i actualment és el cap de la unitat. "El repte dels pròxims cinc anys és garantir el relleu. Ara tenim agents amb molta experiència i necessitem incorporar-ne de nous per transmetre’ls el coneixement sobre una regió fantàstica, amb la combinació d’una zona rural i una d’urbana que fa que mai no t’avorreixis ni t’acomodis".

Subscriu-te per seguir llegint