La meitat d’atencions del Servei LGTBI+ de Manresa estan vinculades amb el col·lectiu trans

El Servei d’Atenció Integral LGTBI+ (SAI LGTBI+) de Manresa va realitzar un total de 145 atencions durant el 2024, prop de la meitat relacionades amb el col·lectiu trans. Aquestes dades suposen un increment del 73,1% d’intervencions respecte del 2019, quan se’n van fer 78. Així doncs, és evident que es tracta d’un recurs que cada vegada utilitzen més persones a la ciutat, motiu pel qual s’ha afegit una professional que fa tasques tècniques i d’acompanyament emocional per ampliar i millorar el servei.

El SAI LGTBI+ es va posar en funcionament el novembre de 2018. Des de llavors, el nombre d’accions no ha parat de créixer, tot i que les qüestions relacionades amb el col·lectiu trans continuen sent les més representatives. L’any passat es va oferir acompanyament emocional per a persones LGTBI+ a través d’una professional externa que va realitzar 103 atencions a 21 persones diferents. Per tant, entre les intervencions del SAI i aquesta nova branca, durant el 2024 es van fer 248 atencions a 94 usuaris. Fruit de la creixent demanda, enguany s’ha afegit a l’equip la psicòloga Júlia Pascual Bordas, que, a part de fer de tècnica amb Maria Majà Vives, ofereix suport emocional. «Les dades comproven el SAI funciona i que era una necessitat real», destaca Majà.

El fet que una gran part de les actuacions estiguin vinculades amb el col·lectiu trans s’explica, segons la tècnica, perquè «la diversitat sexual i de gènere engloba moltes realitats diferents i la trans és la que més dificultats de comprensió té en l’actualitat». Pascual afegeix que «és més visible i qüestiona de base el sistema sexe-gènere amb el qual s’organitza la societat». La psicòloga també ha detallat que «l’acompanyament emocional que fem té a veure amb les dificultats o discriminacions que travessen les vivències trans. Intentem no reforçar la idea de patologitzar». En aquest sentit, des del SAI sovint es troben usuaris que, tot i no acudir sol·licitant suport psicològic, «porten unes motxilles emocionals que fan que la seva vida no sigui tan fàcil de gestionar i un acompanyament els pot ajudar».

El servei ofereix atenció, informació i acompanyament no només a persones del col·lectiu, sinó també a famílies o professionals que ho necessitin, i es coordina amb altres àrees com ara la Unitat Trànsit d’Althaia, activa des del juny del 2021. «Oferim un espai segur, lliure de judici i confidencial perquè la persona sigui escoltada i pugui verbalitzar totes les qüestions que la preocupen», explica Pascual. La psicòloga també destaca que des del SAI no es busca donar una resposta, sinó «guiar amb eines per tal que les persones trobin el seu camí i transmetre calma».

Quan una persona decideix iniciar el procés de transició, des de l’àmbit familiar s’ha de gestionar i acceptar el canvi. Assumint que cada cas és diferent, la psicòloga fa èmfasi en la necessitat d’escoltar activament a la jove i assegura que compartir experiències amb altres famílies amb vivències similars pot ajudar a fer front als dubtes i les pors que sorgeixen.

L’Ajuntament de Manresa ha promogut durant aquest mes diferents activitats per commemorar l’Octubre Trans, que se celebra amb motiu del Dia Internacional d’Acció per la Despatologització Trans. Majà fa una bona valoració de l’acollida de les propostes i explica que, tot i tenir objectius diversos, «donen resposta a les necessitats detectades des del SAI». Les activitats pretenen «sensibilitzar sobre la diversitat sexual i de gènere existent» i «cobrir demandes com la de generar espais de socialització o donar eines a professionals o famílies», apunta la tècnica. A banda de la programació d’aquest mes, a Manresa hi ha un espai d’acompanyament grupal per a persones trans i identitats no normatives i també un destinat a persones LGTBI+.

Amb tot, la regidora de Feminismes i LGTBI del consistori manresà, Isabel Sánchez Pulido, afirma que les polítiques en aquest àmbit «van adreçades a la defensa dels drets humans, encara més en un moment d’increment del discurs d’extrema dreta, i, per tant, intentem tractar alhora tots els eixos discriminatoris».

Famílies LGTBI+

Les activitats organitzades per l’Octubre Trans s’emmarquen en el Pla Municipal per a la Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere (2023-2026). En el seu moment, Carla Álvarez, presidenta de l’Associació de Famílies LGTBI+ i resident a Manresa, va intervenir en un ple municipal per destacar les mancances d’aquest document: «Per una banda, la participació ciutadana va ser molt baixa i crec que el Pla hauria de recollir les necessitats reals del qui vivim a la ciutat. Una altra de les reclamacions que vam posar de manifest és que no hi ha cap mesura específica per treballar la diversitat familiar».

Sobre les famílies trans que formen part de l’associació, Álvarez explica que principalment remarquen la necessitat de suport psicològic continuat, «no només per a qui inicia el procés, també per a tot l’entorn». Més enllà d’això, també preocupa la forma com es tracta la diversitat sexoafectiva, familiar i de gènere a l’escola: «No ha de ser un tema tabú, s’ha de posar sobre la taula i abordar-lo d’una manera transversal en totes les etapes educatives». Per aconseguir-ho, segons la presidenta de l’entitat, és vital la formació dels docents per «detectar situacions de discriminació i, en molts casos, no promoure-les». «A les aules hi ha infants LGTBI+ i han de poder expressar-se», afegeix.

Per acabar, Álvarez ha destacat la importància de crear referents positius: «Les persones del col·lectiu tenim la responsabilitat de fer-nos visibles en tots els àmbits per actuar com a referents positius per a les generacions que venen».

Subscriu-te per seguir llegint