Els mercats ambulants a Manresa

Des de l’època medieval les places han estat l’espai de mercat dins la ciutat. A Manresa les transaccions comercials es realitzaven, a partir dels segles XI i XII, en una plana propera als peus del turó anomenat Puigmercadal perquè s’hi celebrava el mercat. El lloc triat per fer aquest mercat va ser l’actual plaça Major, que va convertir-se en el centre polític i econòmic de la ciutat.

A la plaça Major hi havia el mercat de les pageses, que venien les fruites i verdures dels seus camps; parades d’aviram i altres productes alimentaris fins a les 12 del migdia, moment en què havien de plegar la parada.

Altres places també celebraven mercat al llarg de l’any. A la Plana de l’Om s’hi feia diàriament el segon mercat més important i hi havia parades de pageses, gallinaires i venedors de fruita.

A la plaça Gispert s’hi feia el mercat de la llenya i en alguns moments també venda de queviures. A la plaça del Carme o dels Planters s’hi venien els planters que necessitaven els pagesos de l’horta manresana per plantar.

La plaça dels Infants era la plaça on es venia el bestiar: garrins i porcs; cabres, bens i altre bestiar gros com cavalls i rucs i en un extrem de la plaça el bestiar de ploma, com pollastres, ànecs, oques i gallines.

A la placeta de santa Magdalena i part del carrer Sant Miquel hi havia un mercat amb parades de tota mena com eines de pagès, roba, fusteria, ferreteria, llauner, bates i davantals, roba per a la llar, joguines, plats-i-olles, cordills, vetesifils, sabates i espardenyes, entre d’altres. Aquest mercat es va traslladar, més endavant, a la muralla del Carme i es va mantenir fins als anys vuitanta del segle passat.

I des de primers del segle XX, a la paret de l’edifici-mercat de les Mandongueres, s’hi van instal·lar petites parades de formatges, gallinaires i també fruites i verdures.

A part d’aquests mercats diaris o setmanals en algunes èpoques de l’any s’hi establien en un període concret altres comerciants en algunes places i carrers de la ciutat com les parades de castanyes a la plaça de sant Domènec, Clavé, Plana de l’Om, muralla entre altres punts i que s’han mantingut de forma quasi testimonial a les places de Sant Domènec i la de l’Institut. I durant una bona part de l’any, sobretot a l’estiu, carretons de «caramels, cacauets, sucre cremat, xufles i llaminadures» a la plaça de sant Domènec (amb veces i altres grans pels coloms); a la plaça Clavé, a la confluència del Guimerà amb el passeig a la paret de la Metal·lúrgica Tèxtil o el carretó del popular «Geroni» que a l’any 1950 l’ajuntament l’autoritzava a «poder continuar como en años anteriores la venta de coco, caramelos y cahuetes en el puesto que tiene instalado en la calle Guimerà al lado de la Panaderia de Ramon Pujol».

Unes altres guinguetes instal·lades als carrers van ser les parades de xurros a tocar l’església de Crist Rei, més tard situada al davant del cinema Catalunya, a les places Bonavista i Catalunya, al carrer Guimerà entre altres i actualment al davant dels sindicats.

Altres comerços temporals es posaven als portals com era el cas dels torronaires de Xixona que, pels volts de la Puríssima arribaven a Manresa i, s’instal·laven a l’entrada dels casals senyorials dels Soler de la Plana, de cal Soler o la casa Gomis i el n. 15 del Born i -a l’estiu amb l’orxata- i que després es van arrelar a la ciutat i han obert comerços estables.

El primer va ser l’any 1950 quan van rebre permís per obrir una botiga per vendre torrons i orxates als baixos del número 4 del carrer Nou.

Així mateix, a la plaça dels Infants pels volts de Nadal hi arribaven tractants de galls d’indi per a les festes. Muntaven les seves paradetes pels volts del 21 de desembre que era la fira de Sant Tomàs i quan acabaven la mercaderia marxaven i no tornaven fins a l’any següent.

O els quioscos estables de compravenda i lloguer de novel·les i còmics a moltes entrades de cases dels carrers del Joc de la Pilota, Carme, Urgell, Vilanova, Sobrerroca, Santa Llucià, carretera de Cardona, entre molts altres.