La Protectora de Manresa està cada vegada «més saturada» de tots els gats que acull

La protectora de Manresa Aixopluc està cada vegada «més saturada» a causa del gran nombre de gats que acull a les seves instal·lacions a Can Poc Oli. El buidatge que s’ha fet durant els darrers dotze mesos de moltes colònies a diverses zones de la ciutat i la gran quantitat de felins no esterilitzats ha causat que al refugi hi hagi més de 300 felins que esperen ser adoptats. Molts d’ells, adverteix Rafaela González, presidenta del refugi, «els mantenim en vida tot i que pateixen malalties que deterioren la seva salut, com la leucèmia o la immunodeficiència felina».

Aquesta circumstància l’agreuja precisament el fet de tenir al refugi molts gats que en arribar-hi són diagnosticats amb alguna malaltia greu: «Els acompanyem i els mantenim en vida sempre que és possible, però molts pateixen leucèmia o immunodeficiència» explica González, que continua, «els leucèmics els hem d’operar per treure’ls les dents, però la seva decadència és molt visible, tot i que curiosament són dels gats més bonics que ens entren». És el cas d’un parell de germans amb la femella leucèmica i el mascle negatiu, que han viscut tota la vida junts, però «no ens atrevim a posar-los amb la resta de colònia».

Els gats no són l’únic problema que experimenta la protectora. Des de fa una mica més de dos anys, l’entrada en vigor de la llei de protecció dels drets i el benestar dels animals, ha comportat un augment de les xifres d’abandonament de gossos, sobretot els que entren al grup dels potencialment perillosos (GPP). Uns animals que, com la resta de races, requereixen una assegurança de Responsabilitat Civil, però que en el seu cas té un cost substancialment superior i que molts dels propietaris no estan disposats a assumir, així que els acaben abandonant. Ara mateix a les instal·lacions de la protectora Aixopluc hi ha gairebé un centenar de gossos esperant a ser adoptats.

Altres preocupacions

A la protectora hi treballen deu persones «sense contar-me a mi» apunta González mentre se li escapa el riure, «no em conto perquè en soc la presidenta i no cobro, tot i ser-hi sempre». Reben l’ajuda «d’un centenar de voluntaris» amb qui «estem molt agraïts», encara que «la gran majoria ve els caps de setmana, però precisament quan més ajuda necessitem és durant la setmana». Així i tot, accepta que és una circumstància a la qual s’han d’adaptar, perquè «molts comencen a venir entre setmana, però si troben feina només venen els caps de setmana».

L’altra de les preocupacions amb les quals conviu la protectora és la manca de recursos econòmics: «Sempre ens en falten, perquè aquí gairebé cada dia has d’anar fent petites coses». L’única manera d’aconseguir fonts de finançament extres és mitjançant donacions, «una senyora que es va morir al mes març ens va ajudar a refer totes les teulades dels mòduls 1, 2 i 3, i també ens va donar un cop de mà per instal·lar totes les portes corredisses a les gàbies dels gossos amb unes gateres que els serà molt útil, sobretot ara a l’hivern» sentencia la presidenta d’Aixopluc.