Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El Secretari de Drets Socials diu a Manresa que «només veiem la punta de l’iceberg dels abusos sexuals a menors»

Raül Moreno explica en una entrevista concedida a Regió7 que la nova residència Víctor Feliu tindrà cinc unitats de convivència i centre de dia

Raül Moreno Montaña, Secretari General de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya

Raül Moreno Montaña, Secretari General de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya / Oscar Bayona

Francesc Galindo

Francesc Galindo

Manresa

Raül Moreno Montanya (1978), Secretari General de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat, és un Educador Social que ha presidit dues associacions sense ànim de lucre, JoveColoma i SC media, i ha estat regidor de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Diputat al Parlament de Catalunya durant dues legislatures, ha presidit la Comissió d’Estudi sobre el Desenvolupament d’un Sistema Educatiu Inclusiu, i ha estat secretari de la Mesa de la Comissió d’Igualtat i Feminismes.

En entrevista concedida a Regió assegura que pròximament es posarà a Manresa la primera pedra del Barnahus, un equipament per atendre infants víctimes d’abús sexual, que ara funciona en un espai provisional. "En aquests moments «només veiem la punta de l’iceberg dels abusos sexuals a menors", afirma.

En quin estadi es troba la construcció de la nova residència pública de gent gran de Manresa al barri del Xup?

Avança molt favorablement després de molts anys de ser reivindicada. Com a diputat ja m’havia reunit amb la Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran. La reivindicació es dona perquè aquesta és una zona a la qual li calen places públiques, hi ha una forta demanda i una llista d’espera important. Fa 12 anys que no es construïen residències públiques a Catalunya. Ara, l’Ajuntament ha de fer els tràmits per cedir el solar a la Generalitat i nosaltres farem el projecte tècnic i la licitació de l’obra.

La residència Víctor Feliu tindrà Unes 90 places, cinc unitats de convivència, un centre de dia i serà àmplia i amb espais oberts perquè les persones puguin transitar"

Estarà enllestida per al 2028, com s’ha promès?

El primer any o any i mig es portarà a terme la feina més administrativa i la voluntat és que estigui feta el 2028.

L’única residència pública que hi ha hagut fins ara a Manresa, la de la Font dels Capellans, ha patit problemes amb la urbanització de l’entorn i, fins i tot, familiars i l’associació de veïns va expressar en ple municipal queixes sobre la qualitat assistencial i l’edifici.

Hi havia un seguit de problemes detectats i tractats amb la direcció de la residència. S’han analitzat els problemes no només d’aquesta sinó de la resta de residències de la Generalitat, que portaven molts anys sense tenir un manteniment important, i s’han pogut invertir recursos per arreglar el problema de la cuina i els sostres. S’han fet unes primeres inversions de moltes que vindran de manera continuada. La zona exterior de la residència és competència municipal i jo sé que l’Ajuntament està al cas de les necessitats i amatent a atendre-les.

La macroresidència privada Bouco del sector Concòrdia de 195 places ha demanat concertar places? Què se li ha respost?

Les residència privades, macro o mini, no demanen concertar places. Nosaltres un cop l’any traiem un concurs de places al qual els privats es poden presentar. Tenen limitacions a l’hora de demanar el concert de places, perquè del que es tracta és de mantenir l’equilibri al conjunt del país. La propera convocatòria de places concertades serà el 2026.

L’envelliment de la població fa necessari que privat i públic ens posem d’acord per fer places residencials"

Les residències privades són la solució?

No, però l’envelliment de la població fa necessari que privat i públic ens posem d’acord per fer places residencials. Que ho faci només la Generalitat és impossible i la nostra aposta és concertar 6.000 places en 4 anys per a persones grans i amb discapacitat, de les quals en el primer any ja hem fet 2.000 que han anat fonamentalment a concerts en aquelles residències que són participades per una institució pública. Catalunya és la comunitat amb més places públiques d’Espanya. La meitat dels llits són públics i l’altra meitat privats en les 1.067 residències que hi ha.

La qualitat i el cost són els mateixos?

Nosaltres el que volem és continuar incrementant el nombre de places públiques i concertades, i que encara que vingui un privat una persona que entra a una residència concertada pugui veure que el servei és com el d’una residència pública. Tots els equipaments privats han de passar un registre amb el qual han de complir.

Es va posar sobre la taula que l’epidèmia de covid havia deixat el model de macroresidències en fora de joc. És així?

Les macroresidències no és el model a implementar. Nosaltres tenim macroresidències públiques fetes de fa molts anys i el que intentarem és que hi convisquin gent gran, persones discapacitades o amb problemes de bulímia i anorèxia. Equipaments pluridisciplinars que puguin encabir diferents serveis com, per exemple, sala de teatre. Hem d’intentar fugir de les macroresidències, però no hi ha limitació. Si un proveïdor considera que pot explotar una residència de 200 places ho pot fer, però no és el model públic que nosaltres defensem.

El que fa Sant Andreu Salut és una meravella, des del punt de vista d’integració social i sanitària, de l’assistència sanitària intermitja"

Hi ha alguna mesura per solucionar el dèficit de places geriàtriques concertades de Manresa en relació a la comarca, que fa que persones grans de Manresa hagin d’ingressar en residències fora de la seva ciutat?

La tendència és a solventar aquest problema. Quan obrim la nova residència de Manresa hi haurà un seguit de places a les quals s’accedirà per estricte ordre de la llista d’espera al conjunt d’un territori i això ha de ser així per garantir la igualtat, ja que el recurs no està disponible a tot arreu. Així que al principi aquelles places no seran ocupades només per les persones de Manresa, però quan les persones comencin a demanar aquesta residència, el més normal és que les adjudicacions es facin a les residències que han posat en el primer lloc, que és la més propera a casa teva. Per tant, no de forma inicial, però en 3, 4 o 5 anys la immensa majoria dels residents seran de zones properes o de la mateixa ciutat.

La nova residència Víctor Feliu de Manresa quines característiques tindrà?

Unes 90 places, cinc unitats de convivència amb un centre de dia, àmplia, amb espais oberts perquè les persones puguin transitar per la residència. Sales d’estar a cada una de les unitats de convivència, cuina pròpia, amb personal referent per a cada unitat de convivència. El model que volem és que en el cas que s’hi pugui fer un restaurant sigui obert al conjunt de la comunitat. Però això ho definirà el projecte executiu que tindrem.

Manresa està de moda i molt aviat es posarà la primera pedra de l’edifici definitiu del Barnahus"

Quin paper juga des del punt de vista de la Conselleria de Drets Socials Sant Andreu Salut?

El que fa Sant Andreu Salut és una meravella, des del punt de vista d’integració social i sanitària, de l’assistència sanitària intermitja. A més tiren endavant projectes que són referents en el conjunt del territori de Catalunya.

Manresa ha atès en un espai provisional en menys d’un any 178 casos d’abusos a menors a través del servei Barnahus. L’edifici definitiu s’havia d’haver començat a construir l’any 2023.

Manresa està de moda i molt aviat es posarà la primera pedra de l’edifici definitiu del Barnahus, l’equipament finançat amb fons Next Generation per atendre infants víctimes d’abús sexual. Amb les dades que tenim només estem veient la punta de l’iceberg de l’impacte que té la gran quantitat d’abusos sexuals sobre la població més jove a Catalunya.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents