El 70% de la població de Manresa està exposada a nivells de soroll perjudicials

El projecte tècnic de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Manresa recull que un 68,7% de la població de la ciutat «està exposada a nivells de soroll perjudicials per a la salut».

Segons el document, el percentatge fa referència al soroll procedent del trànsit i un 11,7% pateix un "alt grau" de molèsties.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana un límit de 53 decibels ponderats entre dia-vespre-nit, però l’estudi en què es basen aquestes estimacions en va considerar aquells per sobre dels 55. Tenint això en compte, s’estima que a la capital del Bages es podria evitar anualment 1 mort per cardiopatia coronària o isquèmica si es complissin les recomanacions de l’OMS en aquest sentit.

S’estima que a la capital del Bages es podria evitar anualment 1 mort per cardiopatia coronària o isquèmica si es complissin les recomanacions de l’OMS

L’índex dB Lden es refereix als decibels (dB) de l’indicador de soroll «dia-vespre-nit» (Lden). Aquest índex mesura l’exposició al soroll durant un període de 24 hores, però dona més importància al soroll durant la tarda i la nit mitjançant l’aplicació d’una penalització a aquests nivells. Lden es fa servir per avaluar el soroll ambiental.

Sensors mediambientals

El document especifica que l’Autoritat del Transport Metropolità ha licitat el concurs «Eines digitals de gestió i seguiment de les Zones de Baixes Emissions a Catalunya (ZBE)» en el qual es contempla la instal·lació de sensors mediambientals i de soroll que permetin reconèixer, captar i controlar els paràmetres definits com a indicadors de les Zones de Baixes Emissions, en aspectes de qualitat ambiental i soroll.

En relació a la contaminació acústica, Manresa disposa dels mapes de capacitat acústica i soroll aprovats el 2015. Aquest mapa zonifica l’àmbit més cèntric de la ciutat com a A4 (sòl amb predomini de sòl d’ús residencial) i en menor mesura com a B1 (coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents), així com algunes zones A2, en referència a centres docents, hospitals, geriàtrics o altres usos similars que demanin una especial protecció acústica.

Entre els punts de mesura rellevants per aquest estudi, en destaquen mostres de la carretera de Vic, el passeig de Pere III, la carretera de Cardona i la Muralla de Sant Domènec

Cal tenir en consideració que en les zones A4, els límits d’immissió màxims en els 60 dB entre les 7h i les 23h, i en 50 dB de 23 h a 7h; en el cas de la zona B1, el límit se situa en 65 dB entre les 7h i les 23h, i baixa a 55 dB de 23h a 7h; finalment, en les zones A2 el llindar és més estricte i no hauria de superar els 55 dB entre les 7h i les 23h i els 45 dB la resta d’hores.

Superen els llindars establerts

Pel que fa al mapa de soroll de la ciutat, entre els punts de mesura rellevants per aquest estudi, en destaquen mostres de la carretera de Vic, el passeig de Pere III, la carretera de Cardona i la Muralla de Sant Domènec. Aquests vials travessen la ZBE i la majoria de vies superen els llindars establerts per a les zones B1 i A4.

Les superacions diürnes i al vespre se situen en les vies de trànsit principal, especialment durant la franja 7h a 21h. Les superacions més altes, de més de 9 dB respecte als llindars establerts, es produeixen en la franja de nit (de 23h a 7h) i es donen en el carrer de Sant Blai i la carretera del Pont de Vilomara.

En l’àmbit més cèntric de Manresa es donen superacions d’entre 1 i 9 decibels, com ara alguns trams de les carreteres de Vic i del Pont de Vilomara, o dels carrers Àngel Guimerà, Sant Cristòfol, Sant Joan Baptista de la Salle, l’Era del Firmat o Mare de Déu de l’Alba, entre d’altres, essent superiors a la franja horària nocturna. Aquí cal tenir present que la contaminació acústica al carrer Guimerà baixarà notablement amb les obres per fer créixer l'illa de vianants.

Per altra banda, la implementació de la ZBE té conseqüències en termes de mobilitat i pot influir en l’ús que la ciutadania fa de l’espai públic. Els vehicles són font no només dels contaminants de l’aire, sinó també de soroll i d’ocupació de l’espai públic. Gran part de l’espai de la ciutat està dedicat al cotxe, sigui per la seva circulació o pel seu aparcament, en detriment de l’ús d’aquest espai públic destinat a activitats i necessitats de la vida quotidiana, per tal que els infants juguin, per exemple, o per a generar espais comunitaris on la gent es trobi i es reuneixi.