Els dos cabirols no han marxat del solar de la Fàbrica Nova de Manresa malgrat el moviment per les obres

Els dos cabirols que viuen al solar de la Fàbrica Nova de Manresa hi continuen malgrat el soroll i el moviment generats per les obres que s'estan fent a la nau industrial, iniciades ara fa un any.

Veïns amb vistes privilegiades al terreny on es troba l'antic complex fabril han confirmat que les dues bestioles no han marxat, si bé es mouen a la banda que queda més propera al carrer d'Ignasi Domènech i Puigcercós, lluny del nucli de les obres. A més a més, al mig del terreny hi ha una tanca que divideix l'espai per on es mouen els dos cèrvids del terreny més proper a l'actuació.

El maig de fa dos anys, Regió7 va informar que al solar s'hi havien instal·lat dos cabirols, un mascle i una femella. Abans de l'estiu del 2024 van tenir una cria, la mare va morir no se sap com ni per què, i hi van quedar el mascle i la cria, que ha anat creixent i ja és pràcticament tan alta com l'adult.

Una sorpresa

Els primers exemplars van arribar, previsiblement, per la banda de la riba del riu, segons va explicar el cos d'agents rurals quan els va demanar informació aquest diari. També van admetre que havia estat una sorpresa perquè no és habitual que entrin tan endins de la zona urbana. Dit això, van informar que la intenció era deixar-los viure tranquils dins del recinte i que, segurament, quan se'ls acabés l'aigua i el menjar, serien ells mateixos els que marxarien a un altre lloc. De moment, però, no s'han mogut del solar de la Fàbrica Nova i ja fa dos anys i mig que hi són.

L'únic cèrvid present al Bages

El cabirol (Capreolus capreolus) és el cèrvid europeu més petit i l’únic present al Bages. Les femelles pesen de 13 a 25 kg i els mascles de 16 a 30 kg. El cos fa de 95 a 135 cm de llarg i a l’espatlla té una alçada d’entre 60 i 90 cm. La cua és curtíssima, tan sols fa de 2 a 3 cm. A l’estiu, presenta una taca pàl·lida a la regió anal i té la resta del cos de color marró vermellós; mentre que, a l’hivern, té la major part del cos de color marró grisenc i la taca anal ben blanca. El ventre és de color més clar. Les cries presenten taques blanques al pelatge a les quals se’ls atribueix una funció de camuflatge. Les banyes, que només són presents en els mascles i fan uns 23 cm de llarg, tenen un anell a la base i mai tenen més de tres puntes. Estan completament desenvolupades al maig i cauen a principi d’hivern.

Rarament surt del bosc

Viu en boscos i també en terrenys oberts amb bons amagatalls, tant a les planes com a les muntanyes, però rarament se’l troba per damunt del límit del bosc. La seva àrea de distribució comprèn la major part d’Europa, Àsia Menor i zones properes al mar Caspi. A Catalunya, antigament el cabirol vivia a la major part del territori, però l’any 1987 només es trobava en algunes zones dels Pirineus. A partir de llavors s’ha anat expandint, afavorit per les reintroduccions dutes a terme per la Generalitat.

No es mouen del mateix territori

Viu en solitari -especialment en el cas dels mascles- o en grups molt reduïts de caràcter familiar. És actiu sobretot durant el crepuscle i la nit, i passa el dia amagat entre la vegetació. És de caràcter esquiu i escapadís, i bon corredor i nedador. S’alimenta principalment de fulles, però també menja herba, gemmes, fruits, escorces, líquens i bolets. Tant els mascles com les femelles solen buscar l’aliment i viure en territoris que normalment són pràcticament els mateixos al llarg de tota la seva vida. Tots dos sexes emeten uns lladrucs molt semblants als dels gossos.

L’època de zel del cabirol és al juliol i a l’agost. En aquesta època els mascles lluiten per les femelles empenyent-se mútuament després d’entrellaçar les cornamentes, i marquen el territori pelant l’escorça d’arbres petits amb les seves banyes. L’activitat territorial dels mascles comença ja a la primavera. El cabirol és monògam, però, en condicions d’alta densitat, pot comportar-se com a polígam. Els parts es produeixen entre els mesos de març i juny de l’any posterior al zel. Aquest llarg període de gestació característic de l’espècie és degut a la implantació retardada. Aquest fenomen consisteix en el fet que l’òvul fecundat a l’estiu roman a l’úter, en estat latent, durant quatre o cinc mesos. Passat aquest temps, segueix el seu desenvolupament durant 20 setmanes fins al moment del part. Els parts de bessons són més freqüents que els d’un únic nadó. És normal que les cries passin la major part del temps amagades -i separades, en cas que hi hagi bessonada- i la mare només se’ls acosti per alletar-les, encara que es mantingui vigilant a prop seu.

Els cabirols viuen de mitjana entre 2 i 4 anys i la durada màxima de la seva vida oscil·la entre els 12 i els 18 anys. Les femelles normalment comencen a criar a partir dels 2 anys. (Font: Institució Catalana d'Història Natural)

Subscriu-te per seguir llegint