L'Alternativa de Manresa es reivindica al Parlament
Marc Peraire va intervenir ahir en nom de la FMA en el marc de la ponència del Projecte de llei del patrimoni cultural immaterial, on va exposar l'enfrontament amb propietaris de can Jorba
Va reclamar que la nova llei aprovada el febrer passat i ara en tràmit parlamentari blindi les festes majors populars, alternatives i autogestionades, i que les reconegui com un "dret fonamental"
Un moment de la intervenció de Marc Peraire, en nom de la Festa Major Alternativa, a la comissió del Parlament, ahir dilluns / Parlament de Catalunya
Un representant de la Festa Major Alternativa de Manresa va participar, ahir dilluns, al Parlament de Catalunya en el marc del debat del Projecte de llei del patrimoni cultural immaterial. El text es va aprovar el febrer passat i, actualment, es porta terme el tràmit parlamentari.
La nova llei té per objectiu vetllar per la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de Catalunya; entre altres, de creences, festes, rituals, cerimònies; expressions orals o gestuals; tècniques artesanals, danses i balls; representacions, jocs i esports; manifestacions musicals i sonores, així com sistemes de cura, alimentació, gastronomia i arts culinàries.
Marc Peraire, representant de la FMA, a l'esquerra de la taula, durant la sessió, ahir / Parlament de Catalunya
El reflex d'un conflicte polític
Entre les festes majors populars i autogestionades que van intervenir ho va fer, convidat pel grup parlamentari de la CUP i en nom de la Festa Major Alternativa, Marc Peraire Tubau, que va defensar la posició de la FMA, "però també la veu de tantes altres festes populars i autogestionades dels Països Catalans". Va exposar l'enfrontament que manté l'Alternativa amb una minoria de propietaris de l'edifici de can Jorba, que la volen fora de la plaça del Puigmercadal, com el "símptoma perfecte" d'un "conflicte polític que afecta el conjunt del país".
El nucli de la ponència de Peraire va passar per establir la necessitat urgent de dotar la llei de mesures reals i efectives per protegir les festes populars. Per defensar aquesta necessitat, va exposar la doble amenaça que pateixen actualment les entitats: d'una banda, una ofensiva judicial per part d'interessos privats, com en el cas de Manresa, on s'utilitzen "els tribunals com a arma" per buscar multes i el "desallotjament definitiu"; i de l'altra, una ofensiva burocràtica de l'administració. Va criticar que, tot i que la llei parla de "promoció", a la pràctica l'administració "practica la dissuasió" i tracta les entitats "com a sospitosos i com a problemes a gestionar, i no com a actius a protegir".
"El problema mai no ha estat el soroll"
El representant de la FMA va assenyalar la "hipocresia flagrant" de l'administració, que posa un "laberint burocràtic" a la cultura de base mentre estén la "catifa vermella per al capital" en macrofestivals i grans esdeveniments privats com la Fórmula 1 i la Copa Amèrica. "El problema mai no ha estat el soroll", va afirmar, "el problema és qui fa el soroll, quina classe social el fa, i si paga o no paga per fer-lo".
Va reclamar que la llei sigui valenta i blindi activament la cultura popular autogestionada, reconeixent-la com un "dret fonamental". La ponència va concloure amb una declaració d’intencions, posant sobre la taula la necessitat de declarar les festes majors populars, alternatives i autogestionades com a patrimoni cultural immaterial.
Moment de la intervenció del manresà en la ponència d'aquest dilluns al Parlament / Parlament de Catalunya
Les altres intervencions
En la compareixença d'ahir a la tarda al Parlament van intervenir, en un primer torn, Vinyet Panyella, escriptora i investigadora cultural; Teresa Badia, directora d'HacTe-Hub d'Art, Ciència i Tecnologia de Barcelona; Ramon Arnabat, historiador i director de l'Institut d'Estudis Penedesencs, i Guillermo Soler, membre de la junta directiva de l'Associació Catalana de Professionals de l'Antropologia. Seguidament, ho van fer Jaume Ayats, doctor en art, i Víctor Jiménez, de BitLab Cooperativa Cultural, i, finalment, Joaquim Rabaseda, cap de Recerca, Qualitat i Innovació de l'Escola Superior de Música de Catalunya; Jordi Pardo, director general de la Fundació Pau Casals; Joana Fort, del Consell del Patrimoni Festiu de la Festa Major de Sitges; Marc Peraire, de l'associació L'Alternativa Manresa, i Marc Ballesté, director de la càtedra d'Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus.
- Josep Maria Macià Roldan: «Hi ha una necessitat bestial de feines d’enginyeria que sembla que no vol fer ningú»
- Mor en un accident a la C-55 Miquel Caelles Campà, exregidor de Súria i professor a la Joviat
- Mor Margaret Rubí Casals, de la popular botiga Rubí Casals de Manresa, als 64 anys
- Cues de fins a una hora a Súria en la vetlla del professor i activista cultural Miquel Caelles
- L'exemplaritat de Tous: segona generació
- El funeral de Miquel Caelles, mort en accident de trànsit, serà aquest diumenge a la tarda a Súria
- Cada vegada hi ha més professionals i experts que recomanen preparar un 'testament digital
- Andrea Sacrest i Laia Marimon, les dissenyadores que han reconvertit una fusteria de la Cerdanya en un taller de furgonetes camper
