La nova planta a Bufalvent confirmarà el Bages com la comarca amb el futur més ben resolt en la gestió de residus

Com quatre camps de futbol oficials i dues vegades i mitja la superfície que ocupa la Sagrada Família de Barcelona. En concret, 31.000 m2. Són les dimensions de la nova planta per tractar els residus que s’està construint al Parc Ambiental de Bufalvent de Manresa, a tocar de l’actual planta de compostatge. Ja se’n pot veure la immensa estructura i la distribució dels diferents espais per a la resta, l’orgànica i la fracció vegetal; la zona de serveis, amb el sostre més elevat i l’única que quedarà tancada, amb els vestuaris, menjador, sala del personal i recepció, i la bassa annexa per acumular-hi l’aigua necessària per fer els tractaments.

Podrà tractar anualment més de 65.000 tones, entre la resta, l'orgànica i la fracció vegetal.

Segons el gerent del Consorci del Bages per a la gestió de residus, Xavier Bosch, amb la feina feta i la nova planta, el Bages és «la comarca de Catalunya amb el futur més ben resolt en aquest àmbit», el de la gestió de residus, amb una previsió de 40 anys vista com a mínim pel que fa a no haver de patir per l’abocador. Això, sense tenir en compte les millores que s’aniran guanyant al llarg d’aquest període de temps. La planta incorpora com a principals apostes un sistema de bioassecat que ja funciona a la planta de compostatge actual i que serà la primera amb resta provinent de models d’alt rendiment (porta a porta i contenidors tancats).

Acabades l'estiu vinent

Les obres van començar a finals del 2024 i la intenció és tenir-les acabades l’estiu del 2026. L’objectiu de la nova planta és millorar el tractament de la resta per assolir l’objectiu fixat per la Unió Europea que el 2035 només suposi un 10% del total de la brossa que vagi a l’abocador, un repte que Bosch preveu que s’aconseguirà abans. A banda, també servirà per guanyar capacitat per a la planta de compostatge que, «per l’increment de la recollida selectiva, ens ha quedat petita». Suposa una inversió de 20 milions d’euros finançats en un 50% per l’Agència Catalana de Residus i l’altra meitat amb fons Next Generation. L’entrada en funcionament comportarà augmentar les 15 persones que ara fan producció i manteniment amb entre cinc i deu més.

Aquest dimecres al matí el Consorci ha organitzat una visita guiada a les futures instal·lacions, amb la presència del gerent i personal del Consorci; l’alcalde de Manresa, Marc Aloy; el president del Consell Comarcal del Bages i president de l’executiva del Consorci, Eloi Hernàndez; el regidor de Ciutat Verda de Manresa, Pol Huguet, i responsables de Vias, l’empresa constructora. El Consorci dona servei a més de 190.000 habitants del Bages i d'una part del Moianès (la que abans formava part del Bages) i, pel que fa a l’orgànica, al Berguedà i a alguns municipis i del Baix Llobregat Nord.

Bevent de l'experiència

Bosch ha recordat que la planta de compostatge, que fa 25 anys que funciona, «és un referent en el món dels residus orgànics» i que «tot el que hem après en aquests 25 anys de fer les coses ben fetes hem intentat reproduir-ho» en la nova planta. Ha explicat fil per randa com funcionarà, amb la resta a la banda esquerra, la fracció vegetal a la dreta i l’orgànica al mig, i una màquina per obrir bosses, triturar i deixar el material a punt per processar-lo. Les trinxeres on anirà cada resta fan 45 metres de llarg i tenen un sistema d’assecat amb la injecció d’aire per sota per, posteriorment, en unes altres trinxeres de 60 metres, regar els residus perquè es descomponguin més de pressa. «El reg que muntarem aquí és la versió millorada del que vam muntar a la planta de compostatge el 2012, que va ser la primera prova d’un reg automatitzat més eficient en les plantes de compostatge. Vam ser pioners a Manresa i després totes les plantes que han anat venint també l’han fet».

L’aire de la zona on hi haurà tot el material a punt de ser processat, com que generarà mala olor, «s’aspirarà i l’injectarem a la trinxera on tindrem la fracció vegetal triturada, de manera que el descompondrà perquè no s’alliberi i generi molèsties».

La gran novetat

La gran novetat és el tractament d’assecatge de la fracció resta, que «fins ara anava directament a l’abocador. Això, a part d’un incompliment de la normativa, genera un impacte ambiental superior que si la podem tractar aquí i, un cop tractada, portar el que queda a l’abocador i omplir menys», ha destacat Bosch. A més a més, amb el tractament que s’hi farà, «el gran objectiu» que s’aconseguirà és que, quan arribi a l’abocador, generarà molt menys biogàs i alliberarà molt menys metà a l’atmosfera, que «és un dels responsables de l’efecte hivernacle». Aloy hi ha afegit que «té un procés d’assecatge que el que fa és treure tota l’aigua, matèria orgànica i reduir volum», de manera que la resta que anirà a l’abocador «és molt més inert, ja no oxida, no genera gas metà, lixiviats...».

Arribar al 10% que marca la UE

L'alcalde de Manresa ha destacat el fet que el Consorci sigui un ens públic. «Això ens ha portat al fet que siguem un referent» i «sobirans». Ha celebrat la construcció de la nova planta de valorització i la implantació de sistemes com el porta a porta i els contenidors tancats. «Fa deu anys estàvem a un 60% de residus que anaven l’abocador, l’any 2024 el tancarem entorn del 50%. Amb la incorporació de Manresa, l’any 2025 [amb un sistema de recollida amb contenidors tancats], s’estima que el tanquem a un 40% i aquest 40% encara el volem reduir més a la meitat o a un terç amb aquesta nova planta de valorització» per arribar al 10% que marca la UE de cara al 2035.

Com Aloy, Hernàndez ha posat en relleu la feina que fa el Consorci «en la gestió pública dels residus» i «per continuar sent pioners com ja ho hem estat en el passat i en el present amb sistemes com els contenidors intel·ligents i el porta a porta», «reduint els tonatges i costos i tenint un rebuig amb més qualitat». Ha instat la ciutadania a ser responsable i fer bé el reciclatge a casa per allargar la vida de l’abocador, minimitzar les tones de rebuig que hi van i millorar el reciclatge. Bosch ha aportat que la previsió és que, fins al 2028, tota la comarca hagi fet el canvi de model en la recollida i que, pel que fa a infraestructures, la feina també quedarà feta. «L’estimació seria que abans del 2035 hauríem d’estar en condicions» d’arribar al 10% esmentat.

"Un salt espectacular"

Quant al nou model de recollida de Manresa, Aloy ha recordat que «el percentatge de reciclatge està al 70%, per tant, hem fet un salt espectacular. No hi ha cap altra ciutat del país que estigui reciclant tant». Ha esmentat, pensant en els ciutadans que encara no reciclen bé, que cal educar i sensibilitzar i, si cal, sancionar. «Hem anunciat sancions i estem treballant en una ordenança de residus que ens ha de permetre clarificar quines coses es poden fer i quines no».

Característiques principals:

• Superfície total del complex: 51.000 m²
• Nova planta: 32.000 m² + Planta de compostatge existent: 19.000 m²
• Inversió total: 20 milions d’euros. Finançats amb fons propis de l’Agència de Residus de Catalunya i Fons Next Generation EU
• Posada en funcionament: Prevista pel segon semestre de 2026

Capacitat de tractament:

Amb els canvis de model que s’han implantat i la corresponent reducció de la fracció resta gràcies a l’increment de la recollida selectiva, es preveu que la planti operi amb les següents capacitats:

• Fracció resta: 30-35.000 tones/any
• Fracció orgànica: 30.000 tones/any, ampliant en un 50% les 20.000 tones de capacitat de l’actual planta de compostatge
• Ampliació i millora del tractament de la fracció vegetal, amb una capacitat de fins a 5.000 tones/any

Com funcionarà?

La nova planta de valorització tractarà tres fluxos de residus:

1. Fracció resta: Passarà per processos de bioassecat, tractament mecànic i bioestabilització, que reduiran el volum i eliminaran la capacitat dels residus orgànics de generar biogàs. D’aquesta manera, només es portaran al dipòsit (abocador) els residus no reciclables estabilitzats, complint la normativa.
2. Fracció orgànica (FORM): La nova planta augmentarà la capacitat de tractar matèria orgànica separada a casa, millorant la qualitat del compost final i reduint el risc d’emissions incontrolades.
3. Fracció vegetal: El tractament de restes vegetals es farà de forma més eficient i optimitzada, gràcies a un sistema més integrat.

Subscriu-te per seguir llegint