Les campanes de la Seu de Manresa tocaran amb nous motors i ben greixades

Les campanes de la Seu de Manresa tocaran amb nous motors en tres de les campanes i amb les vuit en total que inclou el campanar ben greixades i ajustades. Temps enrere, les feia sonar un campaner tibant les cadenes, fins que aquest sistema es va rellevar ja fa dècades per motors perquè és molt més pràctic.

El problema és que els motors que es van posar són d'una fàbrica alemanya i ja no els fabrica, de manera que, quan s'espatlla qualsevol peça, explica mossèn Jean Hakolimana, rector de la Seu, és impossible aconseguir-ne el recanvi i "al mercat no trobem res que hi encaixi".

El centre de comandament

Davant d'això, la decisió que han pres ha estat la de canviar els motors avariats -el de la campana 2 (Santa Maria), el de la campana 6 (Sant Miquel) i el de la campana 7 (Ave Maria)- i, de passada, les cadenes de les campanes corresponents als motors espatllats que, "amb el pas dels anys, perden resistència i es poden trencar". Igualment, s'ha canviat la centraleta, que "és el centre de comandament per programar les campanes si han de tocar per la festa major o pels difunts", per posar només dos exemples dels tocs que poden fer, explica mossèn Joan, que és tal com el coneixen els seus feligresos. Els diferents repics i tocs litúrgics o festius estan automatitzats des dels anys 60.

Comenta que el canvi de tot plegat quedarà enllestit aquesta setmana, però que el que ha estat un procés molt laboriós són els preparatius. "Fa més d'un any que hi donem voltes", assegura.

Durant el procés per canviar els motors, les cadenes i la centraleta, les campanes no han deixat de tocar perquè n'hi ha vuit i, si una no toca, ho fa l'altra, fa notar el rector de la Seu. Actualment, però, només n'anaven bé dues i, a més a més, fruit de la reparació, segur que moltes persones s'han adonat que tocaven a deshores.

Tot plegat, Hakolimana ho defineix com "una operació de manteniment a l'engròs".

12.300 euros

El pressupost total ascendeix a 12.300 euros, una part molt important del qual és assumida per l’Associació Amics de la Seu, entitat que ja va tenir un paper clau en la instal·lació de les últimes campanes i de l’estructura actual a mitjans dels anys setanta, i que encara vetlla pel patrimoni del temple.

Les campanes de la Seu estan datades entre els anys 1612 i 1975. Estan totes suspeses en una estructura de ferro elàstica al centre de la cel·la des de la darrera gran intervenció realitzada entre 1974 i 1975.

Més de 65 anys d'experiència

L'empresa responsable és Rifer-Rocafer, que acumula més de 65 anys d’experiència en la fabricació, la restauració i l'electrificació de campanes i rellotges monumentals, i que col·labora amb la confraria de campaners i carillonistes de Catalunya, i amb entitats de campaners. El seu responsable, Joan Riera, explica que, a banda dels canvis esmentats, s'ha aprofitat l'ocasió per fer una millora global de tot el sistema de campanes, atès que, si bé l'estructura on estan és molt ferma, les campanes no s'havien tocat feia molts anys. S'han ajustat, greixat, collat i repassat una a una, igual que les cadenes. S'ha aprofitat el canvi de la centraleta per fer que el rellotge de la Seu també en depengui.

El següent pas, els tocs

Abans d'aquesta millora, el campaner explica que només funcionaven bé dues campanes. La previsió és que la feina quedi enllestida del tot demà divendres. El següent pas serà que, de cara a la setmana vinent, previsiblement dimarts, es desplaci a la Seu Blai Ciurana, campanòleg, campaner, professor de piano i secretari de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya, que serà l'encarregat de programar els tocs a la nova centraleta. Ho farà, informa Riera, amb el que s'anomena "les consuetes, que recullen tots els tipus de tocs", des del que sona quan es mor el papa, al que serveix per anunciar que hi ha un nou papa o que és festa major o que s'ha mort el bisbe. Tal com han concretat fonts de la basílica, Ciurana hi incorporarà, no només els repics habituals (quarts i hores, els àngelus i les misses diàries), sinó també tocs tradicionals propis de la basílica, que ell mateix ha estudiat i recuperat a partir de consuetes del segle XVIII i XIX, adaptats a la capacitat actual de la nova instal·lació.

Entre moltes altres feines, l'empresa Rifer-Rocafer va fer les dues campanes noves del santuari de Joncadella i la programació amb les dues que ja hi havia. També ha restaurat les del santuari de Queralt i fa el manteniment de la majoria de les que hi ha a Berga.

Subscriu-te per seguir llegint