Les claus i els secrets de la negociació per al nou Nou Congost

L'anunci sobre el futur del Nou Congost és una bona notícia. Després d'anys de converses sobre la necessitat de reformar i ampliar el pavelló actual o construir-ne un altre, una comunicació pública com la d'aquest matí convida a l'optimisme. Amb prudència, sense eufòria, però amb esperit positiu. Les novetats detallades pels membres de l'equip del govern municipal i el president del Bàsquet Manresa suposen una fita en l'ascens cap al punt final. En canvi, els titulars amagaran un dels aspectes menys pirotècnics d'aquest recorregut: el conjunt de sacrificis duts a terme per alguns dels interessats.

La junta directiva havia reclamat reiteradament un equipament nou. Així, ha estat en el tram final del procés, després de negociacions a múltiples bandes, quan els responsables del Baxi han accedit a expressar el seu suport a la remodelació del Congost, que va ser aixecat en el llunyà 1992. El president, Josep Maria Herms, va assenyalar en una entrevista concedida a Regió7 que l'Ajuntament havia acceptat la setmana passada incorporar les seves peticions al penúltim projecte sobre el qual s'havien centrat les discussions. Només calia, va agregar, "una confirmació documental" per donar per superada aquesta llarga fase i passar a la següent etapa.

Els malabarismes més complicats per aquest assumpte van començar quan el Consistori va convocar un concurs d'idees a partir d'un estudi preliminar, anterior a la pandèmia de la covid-19. El govern municipal no va posar límit al pressupost que requerís el millor concepte per estimular la creativitat dels aspirants. Posteriorment es va veure que la proposta guanyadora, de la firma Barceló Balanzó Arquitectes, era tan innovadora com cara: 25 milions d'euros. Amb un inconvenient d'aquesta envergadura, cada retallada allunyaria el resultat dels requeriments mínims d'un club de l'ACB, i les concessions aproparien el cost a l'import que eventualment s'hauria hagut de pagar per unes instal·lacions per estrenar.

Mentre el desgast castigava l'Ajuntament i el club, les administracions que aportaran el major percentatge de la quantitat final gairebé continuaven sent invisibles: la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern central. El Consistori acabarà invertint més del que havia previst, però mantindrà el mèrit d'haver reunit molts diners. Les llistes de condicions, les rèpliques i les contrarèpliques haurien generat un espectacle informatiu incòmode en un context menys serè i una ciutat més frívola. Els actors principals es coneixien tant entre si abans de començar a parlar que la prudència habitual en aquesta activitat s'ha triplicat, la qual cosa ha alentit el ritme òptim.

La quantitat final –aproximadament 19 milions d'euros– s'acosta més al preu d'un pavelló inèdit que no pas a la factura de la primera reestructuració que es va sospesar: uns vuit milions i mig. Avui, a les 10 hores, l'alcalde, Marc Aloy, i el tinent d'alcalde d'aquesta àrea, Anjo Valentí, seien amb Josep Maria Herms per escenificar una conformitat que desencadena, en essència, un principi, una arrencada. El calendari de l'execució i el rigor en les obres haurien de generar en el futur les mínimes preocupacions en aquests agents, els seguidors del Baxi i el conjunt de la ciutadania que se senti concernida per tot allò que es desenvolupi a la pista. Sobre el parquet del nou Nou Congost haurà de consolidar-se el primer equip femení de Manresa, creixeran els esportistes de base i es donaran cites de caràcter cultural o social.

Malgrat que l'afició ha reclamat repetidament millores, ho ha fet sempre de manera cívica. Les discrepàncies entre l'Ajuntament i el club s'han gestionat amb discreció. I les intervencions públiques de l'oposició municipal, amb Ramon Bacardit (Junts) al capdavant, mai han estat una amenaça real per al diàleg. Les promeses al club del Bages –gairebé secretes– dels executius espanyol i català abans de les últimes eleccions no es van complir. Amb els governs del relleu, el relat es va modificar i tothom va rebobinar amb resignació perquè no hi havia alternativa. Aloy i Valentí, com els seus interlocutors a la Generalitat i el Govern estatal, tenen oxigen dins dels seus respectius mandats. El Baxi, que ha estat presidit per tres persones des de 2022, no s'ha desestabilitzat. Herms du només dos anys al càrrec, tot i que, amb les vicissituds que ha sofert en pocs mesos, sembla que en porti més. El grup entrenat per Diego Ocampo ha seguit la ruta marcada pel tècnic, sense desequilibris pel soroll ambiental.

Els representants públics han anat recordant que en tot moment han estat amb el Bàsquet Manresa, si més no, en el pla esportiu. La polèmica pel partit de l'Eurocup contra el Hapoel Jerusalem a casa, disputat a porta tancada per la manifestació dels col·lectius anti israelians a les immediacions del pavelló, va motivar que el president declarés que s'havia sentit "sol' en aquella ocasió. L'aval del segon màxim dirigent del Comitè Olímpic Internacional, el fill predilecte de Manresa Pere Miró, i la seva incorporació a la Fundació del Baxi, en aquestes circumstàncies, han aportat a Herms i el seu cercle de confiança una legitimitat rotunda. A més, els han insuflat un valor molt oportú per ultrapassar postures, atansar posiciona, explorar les imperfeccions i primar els beneficis.

Subscriu-te per seguir llegint