L'Anònima de Manresa regala ensurts convertida en un laberint de terror

L'Anònima de Manresa ja convida una mica a imaginar-hi històries de terror per les dimensions i la sensació que no hi ha passat el temps. Des d'ahir divendres, una part d'aquestes històries s'han fet realitat en els 400 m2 de la nau principal, convertida en un laberint d'ensurts en el Passatge del Terror. "En sortirem vius?", va demanar un dels participants en el primer grup que hi va entrar, a les 8 del vespre.

72 persones repartides en 11 grups van recórrer l'interior de la nau. Avui dissabte obrirà de les 7 de la tarda fins a les 9 del vespre i de 3/4 de 10 fins a les 12 de la nit. Dissabte vinent, també, i divendres vinent, de 8 del vespre a 12 de la nit. El primer dia, reconeixia Lluís Roca, de Xàldiga, responsables de la proposta, sempre és el més fluix. El Passatge ha tornat enguany després de dos anys de parèntesi. Va néixer el 2017, es va fer tres anys al carrer del Balç i, després, es va traslladar a l'Anònima.

L'entrada es fa pel lateral de la nau. A les 8 ja hi havia gent esperant per entrar. De fons, sonaven músiques per anar-se ambientant, com la de Psicosi. "No us arrepengeu a les parets, no correu i no tireu enrere", els va alliçonar Roca. A cada grup va triar un dels participants per fer de guia. És qui, quan va entrar a la nau, molt fosca i ben ambientada, va rebre un amulet que havien de protegir fins al final per poder sortir del Passatge del Terror.

"Ells volen sortir, però no poden"

El primer personatge que van trobar a dins els va donar l'amulet. "Aquí a l'Anònima encara hi viu gent. No han desaparegut mai. Durant anys i anys treballaven famílies senceres aquí dins, els infants corrien pels passadissos. Si pareu atenció encara els podreu escoltar. Ells volen sortir, però no poden". Es van sentir cops de fons i va començar el recorregut amb la sensació de poder trobar un dels Anònims, els antics treballadors, a cada cantonada. Cops secs, xiuxiueigs, mirades, miols, sons de cadenes, crits, vent... Una escola, un cementiri. Tot i que el passatge, que dura un quart d'hora, es va fer curt, va complir el seu objectiu. Va provocar riures nerviosos, alguns crits i diversió depenent, també, de l'autosuggestió de cada grup.

Txell Vall, de Manresa Turisme, remarcava que "n'hi ha que venen molt preparats" i que fins i tot hi ha qui hi va disfressat. Roca deia que "el que no volem és lligar-ho amb el Halloween".

"M'ho esperava més terrorífic"

A la sortida, Silvia Franzken, que és alemanya i viu a Manresa, explicava que "llegeixo el Regió7 cada dia i ho vaig veure allà. No sabia ben bé què era, tenia curiositat i m'hi he apuntat". Lluís Matamala i Glòria Guerrero s'hi van apuntar a través de la seva filla. Ell comentava que se li havia fet curt, però van marxar prou satisfets. Pel que fa a David Camison i Quim Álvarez, el primer afirmava que "el carrer del Balç era molt millor. Aquí no hi havia vingut mai, però m'esperava ensurts més grans". Álvarez també s'ho esperava "més terrorífic; als actors els faltava una mica d'intensitat".

"Intentem fer-ho perquè sigui molt familiar", comentava Roca, que avançava que, de cara a l'any vinent, el component de companyia elèctrica de l'Anònima podria ser el fil conductor del Passatge del Terror. Una vintena de membres de Xàldiga, inclosos els fills d'alguns d'ells i algun voluntari, fan possible la proposta. L'entrada costa 5 euros i s'ha de reservar a través d'aquesta web o presencialment a l'Oficina de Turisme de Manresa, a la plaça Major, 20.

Una mica d'història

La nau de l'Anònima es va començar a construir a principi del 1893 en un solar que ocupaven els jardins i el teatre del Bon Retir, entre els carrers de Sant Salvador i de Llussà, davant del carrer de la Dama, i de la mà de l'arquitecte manresà Ignasi Oms, màxim exponent del modernisme a la capital del Bages.

Al cap d'un any es va inaugurar com a fàbrica de producció d'electricitat amb carbó per a l'enllumenat públic i altres clients, però, com que en aquella època el tèxtil estava en expansió, es va optar per encabir -dins la mateixa edificació- una indústria tèxtil per absorbir l'energia sobrant.

A partir de l'any 1910, va convertir-se en la seu de la Companyia Anònima Manresana d'Electricitat (CAME) i des de llavors es coneix popularment com L'Anònima. Al cap de 35 anys, l'any 1945, i després de mig segle de produir electricitat, la central va ser desmuntada i venuda, moment en el qual es va reconvertir en oficines i l'antiga sala de màquines -un cop retirades la turbina i les màquines de vapor- va passar a ser un magatzem de transformadors, amb un pont grua encara avui visible que facilitava les maniobres de càrrega i descàrrega.

Al llarg de la seva història, L'Anònima ha estat la seu d'Endesa a la Catalunya Central i, abans, de Fecsa-Enher, Fecsa, Forces Hidroelèctriques del Segre SA, Companyia Anònima Manresana d'Electricitat i Companyia d'Enllumenat.

El 2014, Endesa -la seva propietària fins aleshores- va firmar una acta amb l'Ajuntament de Manresa mitjançant la qual traspassava al consistori la titularitat i l'ús d'aquest immoble.

Subscriu-te per seguir llegint