Preocupació per l’excavació per fer el pàrquing sota la futura seu del Govern a Manresa

La futura seu de la Generalitat de la Catalunya Central a Manresa inclourà en l’edifici de nova construcció situat al solar entre els carrers de la Codinella i de Galceran Andreu un aparcament soterrat amb cabuda per a una vintena de places. Amb entrada per la Via de Sant Ignasi, implicarà fer una excavació de molta fondària en un punt de la ciutat especialment delicat per la presència de patrimoni, com un tram de l’antiga muralla medieval i la basílica de la Seu. Experts en geologia, arquitectura i patrimoni consultats per aquest diari han admès que és un tema que els preocupa i reclamen la màxima precaució per evitar ensurts.

«Han de tenir uns serveis tècnics que ho estiguin comprovant i un especialista en geotècnia»

Josep Maria Mata Perelló

— Doctor en Ciències Geològiques i catedràtic d’universitat d’Investigació i Prospecció Minera

Josep Maria Mata Perelló, doctor en Ciències Geològiques, Magister Honoris Causa de la UPC i catedràtic d’universitat d’Investigació i Prospecció Minera, demana que «des de la ciutat es controli tècnicament» la intervenció «amb un geòleg especialista en geotècnia» perquè, destaca, tot i que és una obra que «es pot fer, és molt complicat». Explica que el punt que s’ha d’excavar és «roca rígida que té composició carbonatada. És un conglomerat i les vibracions es poden transmetre d’una part a l’altra». Per tant, «han d’utilitzar sistemes que no produeixin vibracions», aconsella. «Si fos una roca tova i d’argila, això no passaria».

«Què es faci i de com es faci»

Al seu entendre, dependrà de «què es faci i de com es faci». Si es fan voladures «és més complicat. Els alumnes que han preparat a la Politècnica per fer voladures ja saben que s’hi ha d’estar a sobre. Han de tenir uns serveis tècnics que ho estiguin comprovant i un especialista en geotècnia». Per això insta l’Ajuntament a vetllar-ho «amb un servei tècnic perquè és un terreny municipal i una de les obres més emblemàtiques de Manresa».

Cal recordar que a pocs metres de les obres hi ha la Seu, que fa uns anys es va haver d’ancorar al subsol perquè s’estava inclinant perillosament cap al riu. Mata diu que «és lògic que es decanti cap al riu perquè, si ho mires des de l’estació de la Renfe, els estrats tenen un capbussament cap al riu a l’oest. A l’hora de fer voladures cal tenir en compte aquesta estratigrafia i com estan els materials», destaca. Insisteix que hi hagi un control tècnic des de Manresa amb un geòleg especialista en geotècnia.

«Planteja algunes qüestions conflictives en termes d’afectació estructural i de compatibilitat amb el patrimoni arquitectònic existent»

Francesc Rafat

— Arquitecte, president dels Amics de la Seu, secretari del Centre d'Estudis del Bages

El patrimoni de l’entorn

Per a Francesc Rafat, arquitecte, president de l’associació dels Amics de la Seu i secretari del Centre d’Estudis del Bages (CEB), l’execució del projecte del nou edifici governamental «planteja algunes qüestions conflictives en termes d’afectació estructural i de compatibilitat amb el patrimoni arquitectònic existent». Cita la basílica de la Seu i edificacions neoclàssiques com la casa Asols, al carrer de la Codinella, i la casa Planell, al carrer de Vallfonollosa, així com el que s’ha conservat de l’edifici barroc dels antics jutjats, que formarà part de la nova edificació governamental.

Un rebaix d’uns 15 metres

Rafat explica que l’avantprojecte preveu l’excavació per fer un aparcament subterrani amb accés des de la Via de Sant Ignasi. En concret, hi haurà dues plantes soterrades i una tercera només amb un tros soterrat perquè es construirà en un terreny que fa pendent. «Es contempla un rebaix topogràfic d’aproximadament 15 metres respecte a la cota de la Baixada de la Seu, una actuació que implicaria treballs de gran impacte sobre un substrat geològic predominantment rocós». Alhora, fa notar, «aquest substrat constitueix la fonamentació de la Seu i de diverses edificacions històriques de l’entorn». Per tant, remarca, «l’excavació massiva i l’ús de tècniques d’extracció poden generar vibracions i alteracions en l’estabilitat estructural d’aquests immobles, amb el consegüent risc per a la seva conservació».

També apunta que «la proposta preveu situar l’accés a l’aparcament per sota de la muralla històrica de la ciutat, un element protegit pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic amb grau de protecció Bé Cultural d’Interès Local (BCIN). Aquesta intervenció podria tenir un impacte directe sobre la preservació d’aquest element defensiu, tant des del punt de vista visual i paisatgístic, com des del punt de vista estructural i constructiu del bé protegit».

L’arquitecte valora que, «tant l’Ajuntament de Manresa com la Generalitat, disposen de tècnics altament qualificats, que segurament adoptaran les mesures necessàries per evitar l’excavació a la roca i utilitzaran els mitjans més adients per aprofundir en l’estrat rocós, evitant vibracions i moviments del terreny que podrien malmetre el nostre patrimoni arquitectònic». Així mateix, es mostra confiat en l’empresa constructora, la manresana Cots i Claret, «experta en el tractament del patrimoni arquitectònic i que està rehabilitant la Seu amb bon criteri i bona execució».

«El problema no és l’edifici, que s’ha d’aplaudir, sinó el pàrquing amb 21 places a sota»

Jaume Serra

— Estudiós del patrimoni de Manresa

Jaume Serra, estudiós del patrimoni de Manresa, manifesta que, «d’entrada, en totes les obres públiques hi hauria d’haver una comissió de seguiment. Si s’hagués fet, s’haurien evitat problemes greus i el paviment en algun carrer que no es va consensuar». Posa com a exemple el del carrer de Santa Maria, que s’està reurbanitzant, un «paviment de muntanya, potser no tan exagerat com el del passeig de la República, però que no és ni còmode ni bonic». Dit això, quant a les obres per fer la nova seu de la Generalitat, creu que «el problema no és l’edifici, que s’ha d’aplaudir, sinó el pàrquing amb 21 places a sota», que implicarà excavar molts m3 de roca.

Els precedents

Recorda què va passar amb el pàrquing de la Reforma, on també es va excavar roca, la qual cosa va comportar l’endarreriment i l’encariment de les obres. Cita, també, el de sota les Escodines (Centre Històric) i el de l’Hospital Sant Joan de Déu. «Hi ha precedents d’excavar la roca per fer aparcaments que no han sortit bé».

Al seu entendre, el pàrquing de la futura delegació és «una cacicada» i «una imposició perquè uns quants càrrecs puguin venir amb cotxe», atès que parlem de 21 places per a un equipament que preveu poder encabir 350 treballadors. A banda, Serra recorda que molt a prop hi ha altres pàrquings que es podrien fer servir, com el citat pàrquing Centre Històric i el de la Reforma (La Seu Centre). Pensa que l’Ajuntament s’hi hauria d’oposar i que no fer-lo suposaria estalviar despesa en les obres.

«No farà cap bé a la Seu»

Quant al patrimoni de l’entorn, Serra està convençut que «foradar la roca, ni que es faci amb les màximes precaucions, generarà vibracions i no farà cap bé a la Seu, que ja està prou delicada». Ho aprofita per esmentar que s’ha deixat dempeus la casa que hi ha a la cantonada de la Baixada de la Seu, que «està en ruïna» i «parcialment buida». Pensa que el que s’hauria d’haver fet és enderrocar-la i traslladar les parts modernistes que té a un altre lloc, de manera que quedaria un espai més esponjat que ara.

«Ho veiem com una actuació completament innecessària»

Francesc Comas

— President del Centre d'Estudis del Bages

Francesc Comas, president del CEB, fa notar que, quan els van presentar el projecte de la futura seu de la Generalitat, en temps de la covid i de manera telemàtica, «ja ens va alarmar que foradessin per fer un aparcament. Ara diuen que, a banda d’un aparcament per a pocs cotxes, també serà una sortida d’emergència». Aleshores, comenta, «ja vam dir als arquitectes que no trobàvem gaire lògic fer un pàrquing perquè al davant ja n’hi ha un. No entenem la necessitat de fer un esvoranc tan profund a la pedra del Puigcardener». Remarca que «vam dir que no ho veiem clar i ho hem continuat dient». Quant a les afectacions a la muralla en concret, «ja hi va haver algunes accions no massa curoses i les excavacions arqueològiques han anat com han anat». Conclou que el CEB «ho veiem com una actuació completament innecessària, no només pel que fa a l’edifici nou, sinó a tot el conjunt patrimonial del Puigcardener».

Subscriu-te per seguir llegint