Quines eren les places més valorades pels mercats ambulants de la Manresa del segle XX?

A la Manresa del segle XX van aparèixer un gran nombre de mercats ambulants de diferents productes que ocupaven, principalment, places i carrers.

A l’estiu alguns carretons de gelats també se situaven en diferents places. El juny de 1946 l’ajuntament va autoritzar a Josep Marsinyach (de la pastisseria l’Englantina) a «dedicarse con un carretillo a la venta ambulante de helados en la Plaza del General Mola (Plana de l’Om) durante la temporada de verano frente a la Farmacia Esteve».

En aquell any també es va autoritzar a Pere Buj vendre gelats a la Plana («delante de la sastreria Guilà»), plaça dels Drets, carrer Guimerà i a la Muralla del Carme i a Mariano Raso al carrer Jaume I i a la plaça Infants.

Mentre que altres anys trobem parades de gelats a les places dels Drets, Valldaura, Gispert i Llisach; carretera de Vic i Cardona i al passeig en els dos primers trams. L’Ajuntament exigia que «los expendedors han de vestir chaqueta o bata blanca».

Tanmateix, un dels mercats temporals més característic de la Manresa de bona part de la segona meitat del segle XX va ser el de la venda de melons i síndries a les places. Els venedors venien del País Valencià amb camions carregats de melons i síndries.

L’Ajuntament determinava una colla de places on es posarien els venedors i un dia, a mitjan juliol, es feia una subhasta pública a l’alça de cada plaça a l’ajuntament.

Als anys quaranta cada venedor havia de depositar tres-centes pessetes (1,80 euros) de fiança per poder participar en la subhasta. Aquesta quantitat es retornava si no s’obtenia la plaça. La subhasta es feia plaça per plaça i podien durar un màxim de vuit minuts el total de les ofertes de cada lloc. Cada plaça sortia al preu de 3.750 pessetes (22,5 euros) i els venedors podien anar pujant el preu de deu pessetes en deu pessetes (0,06euros).

El venedor que aconseguia emportar-se la subhasta havia de pagar cinc-centes pessetes (3 euros) de fiança per respondre al pagament dels drets de la concessió que feia efectiva per setmanes al llarg del període de venda.

L’any 1948 les places que van pujar més a la subhasta i, que cada any eren les més cobejades, van ser la plaça Infants per 7.850 pessetes (47,1 euros) i la paret de les Mandongueres davant del Joc de la Pilota (actualment Plaça Europa) que es va pagar 5.035 pessetes (30,2 euros).

En aquesta dècada dels quaranta les principals places on es posaven les lones de melons i síndries eren la plaça dels Infants, la paret de les Mandongueres; la plaça del Carme o dels Planters, la plaça Gispert, la de sant Ignasi i la de Valldaura.

En alguns anys també se’n posaven a les places Bonavista, Clavé, Hospital, Remei i al torrent de sant Ignasi. L’any 1952 les places sortien a la subhasta a un preu diferent. De nou les més cobejades eren les places Infants i Carme que es trobaven a prop del mercat més important a la plaça Gran; de l’edifici de les Mandongueres de la plaça Infants i del mercat ambulant de fruites, verdures, aviram i formatges que hi havia la paret de les Mandongures i dels venidors de quincalla, roba, sabates i altres articles de primera necessitat que estaven situats al llarg de la muralla del Carme.

En conseqüència, eren punts de pas cap als llocs més importants de venda d’aliments de la ciutat.

La plaça Infants sortia per cinc mil pessetes (30 euros), seguia el Carme per quatre mil; la Plaça Clavé per tres mil cinc cents; Bonavista, Gispert i Sant Ignasi a tres mil pessetes.

La subhasta anava pujant de cinquanta en cinquanta pessetes (0,3 €).

Un cop havia aconseguit el lloc de venda en una de les places de la subhasta el venedor disposava de 16 m2 de via pública per muntar la parada des del 16 de juliol fins al 30 de setembre.

Muntaven uns tendals fets de lona per protegir la fruita i al migdia tancaven la parada, que protegien amb les lones. Cada dia al matí hi havia al terra de la plaça grans estibes preparades d’aquests vegetals.

Molts anys, quan acabaven la càrrega, tancaven el negoci. Malauradament, no hem trobat, fins ara, cap fotografia significativa d’aquest mercat temporal.

Alguns d’aquests venedors -moltes vegades una família extensa- van arrelar a Manresa i es van convertir en comerciants de fruita amb botigues per diferents indrets de la ciutat.

Subscriu-te per seguir llegint