«La proporció de vídeos que ens envia la gent és molt més gran a Catalunya que a la resta de l’Estat»

Jacob Petrus Torrano (8 d’agost del 1976) fa 25 anys que viu a Madrid, però no ha perdut gens el català de la seva ciutat natal, Manresa, la qual cosa demostrarà aquest dilluns a La2Cat, on, de dilluns a divendres, a 2/4 de 8 del vespre, conduirà el programa Aquí la terra, un clon en català i amb Catalunya com a àmbit d’acció del programa amb el mateix nom que ja fa més de deu anys que presenta a La1. Com en aquest espai, hi ha un equip de reporters que aniran voltant per Catalunya, amb Petrus com a conductor. Natura, espècies, paisatge, agricultura, productes perduts, gastronomia. Amb una durada inicial de vint minuts, la previsió és, si funciona, allargar-la. Si es té en compte que Aquí la tierra ja és un dels programes més veterans de RTVE, tot fa preveure que aviat li hauran de donar més minuts.

-Com van els nervis de l’estrena?

-No és ben bé estrenar un programa nou, perquè ja estem fent Aquí la tierra tots els dies i n’aprofitem el decorat, molta gent som els mateixos i els continguts són molt semblants. Hi ha més il·lusió que no pas nervis per fer un nou programa, que agradi, per ajudar aquest nou projecte de La2Cat... I, sobretot, per poder combinar els dos programes, que és una mica complicat, però hi estem treballant tots.

-Si la temàtica i el projecte engresquen deu costar menys.

-Sí. I tant! Hi ha moltes coses que aprofitarem d’un programa a l’altre i moltes que no posem al Aquí la tierra. A Catalunya sempre hi ha hagut moltes ganes de participar en els continguts meteo. Hi ha molta gent que enregistra i t’envia coses relacionades amb la natura. I fins i tot sap greu perquè, per fer una mica de representació de tot l’Estat, n’has de tirar. El nou espai és una oportunitat per ensenyar molt del material que rebem de Catalunya i que està molt bé per continuar sensibilitzant sobre la natura i els problemes que tenim mediambientals. És una oportunitat, però sí, ens hem d’organitzar molt bé i tenir molt clar que cada vegada que arrenques al matí has de fer els dos programes.

A Catalunya sempre hi ha hagut moltes ganes de participar en els continguts meteo

-Això que deia és ben cert. A Catalunya ens agrada molt parlar del temps, enviar fotos... Treballant en un mitjà d’àmbit estatal, hi ha tanta participació de la gent en general o és que aquí som una mica especials?

-Hi ha una diferència molt gran amb la resta. Molt. Per un costat, a Catalunya hi ha hagut una tradició meteo molt arrelada que té unes quantes raons al darrere. La primera, és que és un territori bastant complex que dona lloc a singularitats climatològiques i meteorològiques que fan que la gent estigui més pendent. Després, hi ha una singularitat que té molta arrel en la fundació del Centre Excursionista de Catalunya a principis del segle XX i fa que hi hagi una tradició del paisatge, de sortir a passejar, de fer senderisme, de fer muntanya. Que TV3 tingui espais del temps molt més llargs que la resta d’Espanya també fa que hi hagi una cultura meteo, de clima i de naturalesa més potent, i la veritat és que nosaltres ho notem força perquè tenim gent que ens envia vídeos diàriament, mentre que a la resta d’Espanya ens costa. També en tenim, però la proporció és molt més gran a Catalunya.

-A l’inici de la conversa celebrava la posada en marxa del projecte de La2Cat. Poder-se expressar en català, després de tants anys fora de Catalunya, li complica la vida o, al contrari, li agrada? Partint de la base que parla un català correctíssim.

-Fa 25 anys que soc a Madrid. Vaig començar a treballar cap allà al 97-98 i de fer ràdio en català sí que n’havia fet, però tele mai. A casa era castellanoparlant, però amb molta gent he parlat en català i és una forma d’expressar-se que tinc molt arrelada. Era espectador de TV3, era oient de Catalunya Ràdio i hi ha una forma d’expressar-se que és molt rica, amb llenguatge en català que no és al castellà. Tinc moltes ganes de transmetre idees i d’expressar-me amb el meu idioma perquè la meva llengua també és el català. Després de 25 anys aquí, ja no et sabria dir quina és, de fet, però sí que és veritat que el català em porta a les meves arrels, als meus inicis, a moltes amistats i començaments de vida, i em fa molta il·lusió poder-m'hi expressar, i sempre he pensat que té una forma de parlar i unes expressions que el fan únic i tinc moltes ganes de passar-m’ho bé i d’incorporar paraules, expressions... per fer més ric el nostre idioma.

Tinc molt ganes de transmetre idees i d’expressar-me amb el meu idioma

-Què diria per presentar Aquí la terra a qui encara no el conegui?

-Li diria que si vol passar una bona estona, gaudint del paisatge, de la natura, de la gastronomia i de les tradicions, i que si vol veure un programa que li dibuixi un somriure a la cara i que li deixi bones sensacions i un senyal d’optimisme vital, miri Aquí la terra, que segur que tots els dies li carregarà les piles.

-Com a manresans, és inevitable escombrar cap a casa i demanar-li si ens consentirà una mica més.

-Sempre hi haurà una mica millor de bon tracte [riu]. La terra de cadascú tiba. No patiu, que hi haurà un bon tracte cap a Manresa i els manresans, però tenim l’obligació pública de fer un tracte igual per a tothom o, com a mínim, ho direm així.

Més enllà del "Saber y ganar", del "Intermedio" i del "Pasapalabra", ja comencem a ser un dels clàssics.

-Si té la mateixa acollida que Aquí la tierra, anirà per llarg. Quants anys fa que presenta aquest programa?

-El maig farà 12 anys. És un dels programes amb més edat dels que hi ha actualment a televisió. Més enllà del Saber y ganar, del Intermedio i del Pasapalabra, ja comencem a ser un dels clàssics. El bo és que estem en plena forma i les dades d’audiència d’aquest any tornen a ser espectaculars. Anem rejovenint el programa, però la idea central continua sent la mateixa.

-Amb aquest precedent, tot apunta que Aquí la terra anirà molt bé.

-Jo crec que sí. Arriba un moment que estem una mica saturats de política i de notícies dolentes. Ens diuen molt: «Posem Aquí la tierra que és el bo i a les 9 comença el dolent», que és quan comencen les notícies.

Arriba un moment que estem una mica saturats de política i de notícies dolentes

Subscriu-te per seguir llegint