Pol Huguet, regidor d’Educació: «Hem revertit la tendència d’anar guetitzant cada cop més centres escolars de Manresa»

El regidor d’Educació de Manresa, Pol Huguet, considera un «cop dur» les retallades en educadores i integradores socials que es van fer a les escoles de la ciutat i defensa que l'actual govern municipal ha «revertit la tendència d’anar guetitzant cada cop més centres escolars».

Com ha anat l’inici de curs?

Els inicis de curs sempre són molt emocionants. Pels infants que comencen, pels que retornen després de l’estiu, per les mestres que en tenen moltes ganes. Si hi ha hagut alguna particularitat ha sigut la mala notícia que diversos centres que tenien educadores i integradores socials es van quedar sense, temporalment. Alguns els han recuperat, altres que en tenien dos han passat a un, i alguns que se’l mereixerien perquè avui en dia hi ha nens i famílies amb problemes a tots els centres, no en tenen. Ha estat un cop dur.

Veritablement, a Manresa situació d’emergència social des del punt de vista educatiu com va dir l’equip quan es va saber que no hi hauria aquestes figures socials?

Emergència social, no educativa. El discurs que després tergiversa la dreta és que l’educació està fatal, i no. Hi ha tensió, hi ha sobrecàrrega de feina, hi ha una situació difícil, però les mestres són molt bones. El tema és que tenim nens que estan fatals a nivell econòmic i social, famílies que estan a punt de ser desallotjades o que ho han estat, que no arriben a finals de mes, o que els seus pares treballen tot el dia fora i no poden cuidar-los. Així és molt difícil fer de mestre. Aquesta és l’emergència social i hem de donar-hi resposta.

Quan parla de la dreta es refereix a les crítiques que Junts ha dedicat al govern de Manresa, de qui diu que ha fracassat en Educació?

El discurs de la dreta és de no acceptació, d’un dol permanent, d’enyorança del passat quan hi havia menys immigrants. Ara n’hi ha més, però quan han governat tampoc han canviat res. La nostra feina és que els fills de famílies immigrades, igual que tothom i vinguin d’on vinguin, tinguin la millor educació i puguin tenir les millors feines possibles.

Quin sentit té posar en marxa una nova zonificació per lluitar contra la segregació i al curs següent treure educadores i integradores socials, figures importants d’atenció social?

Hi ha certa incoherència, sí. Està més que parlat amb Ensenyament. Entenc que el programa que es va crear fa cinc anys perquè hi hagués per primer cop integradores i educadores socials a la majoria dels centres de màxima complexitat de Manresa, es va acabar. Administrativament, si el programa dura cinc anys, dura cinc anys. Però una cosa és això i l’altra és que el nou programa tingui menys places. Per mi això és un contrasentit. Ho hem criticat i hem demanat obertament que es corregeixi.

La carta que l’alcalde Marc Aloy i els regidors Pol Huguet i Mariona Homs vau enviar a la Generalitat queixant-se, ha tingut efecte?

A efectes pràctics no hi ha hagut cap canvi. Esperem que sigui d’aquí a dos anys, que és el que dura l’actual programa. I esperem que la solució d’aquí a dos anys sigui millor que l’actual. Treballarem per això.

Què suposa quedar-se sense educadores i integradores socials a les escoles?

El fet que hi hagi un trencament en aquesta figura és un problema. Fins i tot més que et canviïn la tutora. Una figura social és algú que és referent per una família, una família que li ha explicat que és víctima de violència masclista o que han patit un desallotjament... Això no ho vas explicant a qualsevol. Aquesta relació de confiança que es crea és molt difícil d’aconseguir i cal tornar a començar de nou. Les direccions reclamen aquestes figures. Avui no demanen més mestres d’anglès sinó que demanen això. Pels motius que sigui, la Generalitat, no hi ha apostat.

Com està el tema de la matrícula viva?

Fa anys que en tenim molta. El problema és que tenim cursos tan plens que encara que només ens arribi un alumne ens costa molt buscar-li un lloc. Sembla que tinguem una allau des que governa Esquerra, però els dos anys que hi ha hagut més matrícula viva de l’última dècada són el 2021 i el 2022, i el regidor era Josep Gili, de Junts. I no era culpa seva. No és culpa del regidor d’Educació que vinguin molt o pocs migrants de l’altra punta del món, o de Barcelona o Sant Fruitós. Fa quatre anys que estem al voltant de 700 alumnes cada curs. Continuen sent molts i és difícil quan tens cursos que estan molt plens.

Què suposa això?

Que acabes amb classes per sobre de la ràtio fins que arriba el moment que s’ha de crear un grup bolet, i és un problema perquè és un grup que comença de nou amb infants que acaben d’arribar. Als cursos següents ja els distribuiràs, però d’entrada és un cop per a les escoles. Això està passant a cursos alts de primària i a alguns de secundària. Per evitar-ho vam acordar començar I3 amb una ràtio més baixa de 18 i no a 20 com la majoria de Catalunya, i així tenim més marge per anar incorporant matrícula viva al llarg dels pròxims anys sense haver de fer grups bolet.

Quan es faci nova escola Valldaura, tindrà més línies i, per tant, més places?

El protocol d’intencions que vam firmar entre l’Ajuntament i Generalitat abans de les últimes eleccions catalanes, concretava que l’edifici seria de dues línies. Ara és d’una. Tenir una línia nova d’I3 fins a l’últim curs de primària ajudaria molt.

I com està l'escola?

Per part de l’Ajuntament hem fet tot el que era la nostra obligació. Estem a l’espera que la Generalitat posi els diners. Ens en calen uns quants més, però, de centres.

Quants?

Valldaura, les Bases i portar la Flama a la ciutat. També necessitaríem com a mínim un institut nou sencer.

La Flama s’està desballestant com denuncia Junts?

La decisió de passar de dues a una línia es va prendre el desembre del 2022 i el regidor era Josep Gili. Torna a no ser culpa seva, però que surti el seu company de partit acusant-nos d’això quan el regidor era seu, és de molt mala fe. A diferència d’ells, jo em faig meva aquella decisió. Aquell edifici durarà molts anys encara, però jo treballaré perquè l’escola Flama pugui anar al centre de la ciutat.

Fa dos cursos que es va posar en marxa la nova zonificació per intentar combatre la segregació escolar. Com va?

Hi ha temes que com a ciutat ens hem de sentir orgullosos, i és mèrit de molta gent. Que siguem de les poques que tinguem parella educativa a les escoles bressol municipals, és un abans i un després. O que hàgim aconseguit revertir una tendència de 30 anys d’anar guetitzant cada cop més centres. Van començar el Pare Algué i el Renaixença, però hem arribat a tenir onze centres així i ningú no feia res, tothom mirava cap a una altra banda. Quan Esquerra assumeix la regidora ara fa dos anys es reverteix la situació. No passa gairebé enlloc més de Catalunya que les escoles guetitzades deixin de ser-ho.

Quina és l’actual situació?

Tenim quatre centres que fa cinc anys estaven al 95% de població vulnerable, que no vol dir que tot sigui immigració. Ara a infantil estan a un 45-50%, que és la mitjana de Manresa. Això és mèrit de molta gent. A primer d’ESO es considera que avui en dia no hi ha segregació. A primària estem a mitges. A I3 estem entre la franja mitjana i la zona de risc. Encara queda molta feina per fer.

Quan diu població vulnerable, a què es refereix? Població immigrada?

Hi ha una alta correlació entre població immigrada i població vulnerable, però no és automàtic. Hi ha un ventall molt gran. Per exemple, si fa menys de dos anys que ets al país ets considerat alumne amb Necessitats Educatives Especials pel català. La situació econòmica pot ser bona, però la lingüística no. El gruix majoritari, però, és per temes econòmics.

Subscriu-te per seguir llegint