Les vuit campanes de la Seu de Manresa ja fan ressonar els tocs recuperats, i algun de nou, d'un document del s. XVIII

Aquest migdia, set segons després de les dotze, la nova centraleta elèctrica ha fet repicar per primera vegada gairebé a l'uníson les set campanes de la Seu de Manresa. Ho han fet recuperant el toc de solemnitat, el que queda reservat per les ocasions i festivitats més especials, com la Llum, Cap d'Any, Festa Major o la Pasqua Florida. Per determinar el toc en cada ocasió, el campaner Blai Ciurana, que s'ha encarregat de supervisar l'actualització del sistema, ha incorporat els tocs tradicionals de la consueta del campaner datada del segle XVIII. L'actualització ha anat a càrrec de l'empresa Rifer-Rocafer i l'ha impulsat l'Associació Amics de la Seu.

Aquests documents recuperats són els que descrivien el dia a dia de l'Església, des de l'hora que s'havien d'obrir les portes de la basílica fins a com s'havia d'engalanar l'altar depenent de la festivitat. I en el cas del campaner, en definia què s'havia de tocar, a quina hora i quines havien de ser les campanes encarregades de repicar al capdamunt del campanar. Així i tot, explica Ciurana, "replicar el que es diu en aquests documents és inviable, així que l'hem adaptat a les necessitats que té la parròquia, així com les possibilitats que ofereixen les campanes".

I és que com recorda Ciurana, "cap de les campanes que es descriu a la consueta conserva el rol que tenia aleshores. La que ara toca els quarts hi era, però s’utilitzava litúrgicament". Però no és l'únic canvi important, ja que "la que abans tocava les hores -coneguda com a campana Major o Crist- estava situada a un espai diferent del de l'actualitat, les campanes litúrgiques són totes noves". El patró sonor actual també és una mica diferent, "ara està afinada sobre l'escala de Re Major, i costa molt més de tocar-les de manera manual, tot i que es podria arribar a fer".

Les fotos del nou sistema de toc al campanar de la Seu

Veure Galeria

Tocs nous i adaptats

Una de les principals actualitzacions del sistema que des d'avui mateix gestiona com brandaran les campanes de la Seu ha estat la inclusió de dos tocs ha creat el mateix Ciurana: el de l'arravatada i el de les vespres. El primer és la concatenació en tres ocasions de l'acord Glòria que emeten les tres campanes datades del 1941 i fabricades a Olot, les conegudes com la Santa Maria, la Crist Rei i la Santa Agnès, Fruitósi i Maurici. Un toc que sonarà tres minuts abans de les misses de diumenge i dels dies de solemnitat, i que "ve a dir que esteu fent tard".

L'altre, també entonarà el mateix acord i farà brandar les mateixes tres campanes, però durarà més temps, i sonarà el dissabte a la tarda, coincidint amb les vespres. Les altres campanes que repicaran algun dels nous tocs litúrgics són la Major o Crist, datada del 1648 i afinada en Re Major, i que també és la que toca per les hores; i el triplet que es va fondre entre els anys 1974 i 1975 a Monistrol de Montserrat, les conegudes com a Sant Ignasi i Santa Llúcia, Sant Miquel, i Ave Maria, totes tres, afinades determinadament a l'escala de Re per concordar amb la Major.

Singularitats del campanar

Una d'aquestes tres campanes fetes a Monistrol, la coneguda com a Ave Maria, duu al capdamunt una inscripció amb l'any 1686, ja que és quan s'havia fabricat l'original que posteriorment es va fondre per a crear l'actual. La vuitena de les campanes, la que només toca els quarts, és l'única que no s'ha pogut atribuir a cap foneria en concret, perquè no hi ha cap element que la distingeixi. Una singularitat que també compartia l'anomenada Crist, o Grossa, però que gràcies a la recerca de Ciurana s'ha relacionat amb una amb la mateixa decoració que penja del campanar de Santa Coloma de Queralt i firmada pel fonedor vigatà Pere Bosch.

El sistema de la Seu, explica el campaner, "no és l'habitual dels campanars catalans, sinó que és més típic del centre d'Europa". Principalment perquè "les campanes estan dins d’una estructura que absorbeix les empentes quan aquestes branden, i les reparteix les vibracions a tot el campanar, perquè no tenen un contrapès. I amb el moviment de costat a costat, es multiplica per dues i tres vegades el pes d'uns 1.000 quilos de les més grans". Una circumstància que "fa que trontolli una mica tota l’estructura quan sonen totes, però que és precisament el que ha de fer" apunta Ciuran.

Subscriu-te per seguir llegint