El misteri de l’hotel del Bages que es convertia en bordell

El dissabte dia 11 de novembre del 2000 algú va celebrar el seu casament a l’hotel Sant Benet, l’antic hotel Alfa de Sant Fruitós de Bages. Fos qui fos, va tenir l’honor de tancar-lo. Diumenge, la direcció va convidar els darrers clients a reallotjar-se a l’hotel els Noguers de Manresa, i dilluns va abaixar la persiana. Era l’únic hotel de quatre estrelles del Bages i el més adient per acollir celebracions i trobades d’un cert volum a prop de Manresa. Llavors encara estava obert el Pere III però, igualment, el seu tancament era rellevant. I el futur no pintava gaire bé.

La periodista de Regió7 que va anar a les instal·lacions tancades a veure sobre el terreny què passava va tornar amb un indici de que el futur de l’hotel podia no ser del tot convencional. Es va adreçar a l’única persona que es veia a l’establiment i, quan li va preguntar qui eren els nous propietaris, va respondre apartant-se lleugerament la jaqueta i deixant a la vista una pistola de petit calibre: «els periodistes volen saber massa coses», va dir. I no se’n va parlar més.

Immediatament van començar unes obres de remodelació que portarien una sorpresa majúscula que Regió7 va avançar dos dies després:l’hotel seria transformat en un gran prostíbul. Efectivament, no va caldre esperar gaire per comprovar-ho: el gener va obrir reconvertit en Club Vaji 2000. Qui hi havia al darrere i com havia comprat l’hotel? Segons la reconstrucció que va fer aquest diari, els propietaris, entre els quals alguns bagencs, van ser enganyats. Estaven convençuts que continuaria sent un hotel.

La història es remuntava al juny de 1992, quan el Bages va veure complagut com, a Sant Fruitós, just a tocar d’una sortida de l’autopista, obria portes l’hotel Alfa, un establiment de quatre estrelles que esdevenia el de més categoria de la comarca. Però la cosa no va funcionar prou bé: el 1996 l’empresa propietària, BCN, el va rebatejar com a Sant Benet i el va treure a subhasta. El 1997 la societat Administració Integral de l’Hostaleria SL, formada per diversos empresaris, una part dels quals manresans, va fer-se’n càrrec i el va mantenir amb el mateix nom i amb el mateix model de negoci. Aparentment tot anava bé, però els propietaris van decidir vendre’l. Una empresa amb seu a Jerez de la Frontera, s’hi va mostrar interessat. Per raons que no van aclarir, els propietaris van utilitzar una empresa intermediària, Hostalers del Bages, que va ser la que va passar la titularitat a la companyia andalusa. Que no va resultar ser una empresa normal i corrent.

Segons explicava a aquest diari l’administrador de la societat venedora, Josep Maria Navarro, l’hotel anava bé però, per mantenir-lo competitiu, calia fer-hi una inversió important que els propietaris no estaven en condicions d’afrontar. Davant d’aquesta situació, van buscar comprador i van rebre una oferta -sembla que van ser poques, o cap més- signada per José Carlos Alonso, que va donar a entendre, segons Navarro, que tenien intenció de mantenir-lo com a hotel. I hi afegia: «al saber per Regió7 que el dedicarien a la prostitució hem quedat absolutament sorpresos. Després de quatre anys lluitant ara sap greu que el que havia de ser l’hotel de referència del Bages acabi així». Efectivament, el gener començava una altra història.