Premi a la recuperació comunitària d'oliveres abandonades al voltant de Manresa

Entre Feixes, una iniciativa comunitària que recupera oliveres abandonades al voltant de Manresa, ha estat guardonada amb el premi Emprius 2025, que atorga la fundació del mateix nom membre de la Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya.

La proposta guanyadora dels 800 euros, per decisió unànime del jurat, s'anomena "Gestió comunal de terres de secà".

Saps què és l'usucapió?

Contempla l’elaboració d’una guia legal que expliqui la viabilitat, la forma i el procediment per apropiar-se de parcel·les de terreny de propietat indefinida, per passar-les a propietat d’alguna entitat que n’asseguri l’accés i la gestió amb una lògica comunal. El mecanisme legal explorat inicialment seria el de l’usucapió, pel qual una persona pot esdevenir titular d'un bé o dret pel decurs del temps, per simple ocupació o utilització.

En segon lloc, l’elaboració d’un document que mostri i estructuri les diferents formes d’organització en la gestió comunitària d’oliveres. Aquest es redactarà a partir d’entrevistes a col·lectius que ja tenen una trajectòria en el cultiu d’oliveres en grup, valorant aspectes com el grau d’obertura a noves participants, la presa de decisions, la gestió dels diferents graus d’implicació, l’organització de les tasques, el repartiment de les despeses i la collita, la tinença col·lectiva de maquinària, la compensació per l’ús i desgast de maquinària particular, entre d’altres.

Ambdós documents es difondran des d’Emprius, i seran d’accés obert a tothom. El termini per materialitzar les propostes, com s’estableix a les Bases del Premi, i com en l’anterior edició, és d’un any.

Abandonament de l'activitat agrària

L’arribada de la industrialització tèxtil de principis del segle XX va comportar un progressiu abandonament de l’activitat agrària al Bages, incloent-hi el cultiu d’olivera. Un altre dels moments clau que van desencadenar el declivi del cultiu van ser les gelades dels anys 1956 i 1962. Sortosament, alguns dels cultius es van mantenir i els peus de les oliveres afectades no van morir, sinó que van rebrotar. Avui dia, moltes d’aquestes parcel·les d’oliveres es troben en estat d’abandonament, cobertes de vegetació, amb els murs caiguts i els accessos tancats.

El col·lectiu

Entre Feixes és un col·lectiu obert i autogestionat que treballa de forma comunal en la recuperació de terres de secà abandonades als voltants de Manresa. Va sorgir l’any 2023 arran d’una proposta de la Comunalitat Urbana de Manresa als moviments socials de la ciutat, i s’ha consolidat aquest 2025 involucrant més de 50 persones en la collita entre membres del col·lectiu, persones afins i estudiants de visita.

A l’hora de contactar amb les propietats de les terres en desús, es va trobar amb la sorpresa que moltes d’aquestes no tenien una propietat definida. Així, el col·lectiu va començar treballant en parcel·les properes a la torre de Santa Caterina, però finalment s’ha establert en unes feixes més amples i més accessibles a la zona de Can Poc Oli.

A Entre Feixes l’organització i la presa de decisions és horitzontal, cadascú aporta el temps, l’energia i les eines que pot en cada moment, i tant les despeses com la collita es distribueixen segons la dedicació personal d’aquell any. Aquest funcionament permet adaptar-se a les situacions vitals de tothom i, alhora, trobar-se per a treballar a la natura i en bona companyia, recuperant patrimoni agrari i cultural, creant estructures comunitàries, per acabar produint el propi oli.

El jurat

El Jurat d’aquesta segona edició del Premi ha estat conformat per:

• David Algarra Bascón. Informàtic de professió, estudiós de la història des de baix, autor del llibre “El comú català. La història dels que no surten a la història” i d’altres articles sobre el tema.
• Federica Ravera. Investigadora al Departament de Geografia de la Universitat de Girona. Amb un bagatge d’estudis i activisme en el món rural i l’agroecologia, fa recerca principalment en àrees de muntanya, en temes de gènere i amb una mirada ecofeminista. És autora del llibre “Dones de la muntanya”.
• David Segarra i Soler. Periodista, documentalista i dissenyador gràfic. Director de documentals i treballs audiovisuals com “Savis de l’horta”, “Renaixem”, “Per molt que bufe el vent".
• Aida Iglesias de Prada. Sociòloga i editora de Pol·len Edicions. Actualment, està treballant en l’edició d’un llibre sobre les muntanyes veïnals en mà comuna de Galiza.
• Joan Pedragosa. Membre d’Emprius i del projecte divulgatiu Reconstruir el Comunal (membre del Jurat amb veu, però només amb vot en cas d’empat, cosa que no va passar).

El premi

El Premi Emprius té com a objectiu posar en valor el comunalisme: el que ha existit en el passat, i en general ocupa un lloc inexistent o marginal en la memòria històrica; el que queda en el present i el que s’està intentant recrear; i el comunalisme com a proposta de futur, per afrontar les crisis i reptes que tenim al davant a nivell social, humà i ecosistèmic.

S'entén per comunalisme tota una sèrie de formes d’organització social relacionades amb la tinença i la gestió comunal i col·lectiva de recursos, i els drets comunals sobre aquests; la democràcia directa i la participació activa comunitària; les relacions socials de reciprocitat i suport mutu.