La prolongació Guimerà de Manresa es queda sense roba de nens

La prolongació del carrer Àngel Guimerà de Manresa es quedarà sense roba de nens. Nins, la botiga de roba i complements per a nadons i nens petits tancarà al gener. La seva propietària, Isabel Raurich, ha decidit jubilar-se després de 25 anys a capdavant del negoci. 25 anys que li han permès veure i conèixer generacions senceres de famílies i un gran canvi a la ciutat, explica ella mateixa. És l’única botiga d’aquest ram al centre de Manresa que ha plantat cara a les grans cadenes que es distribueixen al llarg de tot el Guimerà.

L’aventura de Raurich va començar el 2001. Abans no li havia passat pel cap tenir negoci propi, comenta. Ben al contrari. Estudiava Medicina perquè «volia ser pediatra o ginecòloga», diu, però abans de començar tercer curs ho va deixar perquè per combinar estudis i pràctiques havia d’anar a viure a Barcelona i perquè una assignatura se li va entravessar. Amb 21 anys va decidir anar a treballar al món de l’empresa.

Anys més tard es va començar a plantejar la possibilitat de muntar un negoci propi. «La meva parella, que també és un cul inquiet com jo i un emprenedor, em va dir que fes alguna cosa per mi. Què? Doncs roba per a nens. Després van venir els complements i et vas embalant fins al dia d'avui». El lligam amb pediatria i ginecologia és evident.

«Vaig començar de zero», afirma. «Ni jo ni la meva família veníem d’aquest món». Els inicis no van ser fàcils. El seu pare es va morir d’un càncer el mateix mes que obrir la botiga.

Orgullosa del nin i la nina que presideixen la porta d’entrada del negoci, «durant aquests 25 anys hi ha hagut de tot. Alts i baixos». Comenta que ara hi ha molts menys naixements, i que les generacions de mares i pares han canviat. Les d’ara «no consumeixen tant com les mamis d’abans. Ara es deixen moltes coses, van molt a mercats de segona mà, a outlets», i internet ho acaba de rematar. En canvi, «anar a la botiga és molt més atractiu. T’ho ensenyen, és com una família, els nens et diuen pel teu nom i quan et veuen pel carrer et criden».

També ha vist canviar la ciutat. Li falta productes, considera. I si falten productes, originalitat i diversitat, «la gent no ve perquè hi ha poca cosa i no hi ha diversitat. També falta aparcament. La gent ha de saber on aparcar».

El darrer gran canvi no el veurà des de la botiga. És la transformació del Guimerà. El seu tram de carrer ja està enllestit. I l’ha patit. «Quedarà molt bé, però ha matat. Les obres han matat el comerç. Han sigut dies molt crítics. No sabies per on passar i hi havia dies que no sabia si podria entrar a la botiga o no. Semblava impossible i et venien ganes de tornar a casa. Ha sigut molt dur».

Mentre mira l’interior de la botiga des de la porta reflexiona que sempre ha estat fidel al seu estil «divertit i de colors», amb marques «que no es trobin a tot arreu, ser diferent i no tenir el mateix que tothom». Al gener abaixarà la persiana amb el desig que «algú es quedi la botiga perquè em fa molta pena. M’ho vaig inventar sola i em dol, però si no hi ha ningú jo plegaré igual». La decisió està presa.