Proclama en el lliurament de la Medalla de Manresa al Mèrit Cívic a Víctor Feliu: en fan falta molts com ell

"Necessitem molts Víctor Feliu", ha repetit en el seu parlament Josep Ramon Mora en l'acte de lliurament, aquest dijous al vespre, de la Medalla de la Ciutat al Mèrit Cívic, a títol pòstum, a Víctor Feliu Ferrer. La mateixa idea ha estat present en el parlament de l'alcalde Marc Aloy. "Necessitem gent com ell" per aconseguir una ciutat més justa, participativa i democràtica, ha manifestat. La vetllada ha omplert el Saló de Sessions de la casa consistorial i, com li hauria agradat al Víctor, ha acabat amb música, una de les seves grans passions, juntament amb el seu activisme social incansable, l'esport i, lògicament, la seva família, que hi ha estat present representada per la seva esposa, Maria Àngels Mir i els seus tres fills, Íngrid, Iban i Isaac, a més a més d'altres familiars i de companys i amics de lluites de Feliu.

La seva darrera lluita

Aloy ha explicat que el Víctor, traspassat el passat 19 d'agost després d'una llarga malaltia als 75 anys, va morir sabent que es faria realitat la causa a la qual va destinar més esforços en els seus darrers anys d'activisme, la residència pública del Xup.

L'acte s'ha celebrat amb la presència entre els presents de persones lligades al moviment veïnal i de la gent gran, membres d'entitats, autoritats com el president del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernàndez; el gerent de la Regió Sanitària de la Catalunya Central, Antoni Sánchez; l'exalcalde Valentí Junyent; els regidors del consistori lluint la medalla de les cites importants, i de Sebastià Catllà i Josep Fuentes, mereixedors de la mateixa medalla amb anterioritat.

Responent a la demanda expressada per una part important de la societat civil de la ciutat, l'Ajuntament va iniciar al ple del setembre passat l’obertura oficial de l’expedient per concedir la medalla a Feliu i al ple del mes següent, el 16 d'octubre passat, en va aprovar per unanimitat la seva concessió.

Mora, en nom de les entitats promotores per atorgar la medalla a Feliu, ha repassat la seva trajectòria de lluita al costat de l'Associació de Veïns de Plaça Catalunya, de la federació de barris, de la Coordinadora de Jubilats i Pensionistes, del sindicat CCOO i de la Plataforma de gent gran. "Buscava sempre ser escoltat per produir canvis", ha recordat, amb l'afegit que tots els governs de la ciutat des de l'any 1978 "l'han conegut i, alguns, l'han patit", afirmació que ha generat somriures entre els assistents. Ha parlat del seu "respecte per les institucions democràtiques" i, alhora, el seu "esperit crític" i la seva "promoció de la solidaritat, la participació i la col·laboració ciutadana".

"Necessitem molts Víctor Feliu"

"En un moment de regressió cívica i democràtica", "d'absència de solidaritat" i "d'abús de poder", ha destacat Mora, "és més important que mai posar en valor que necessitem molts Víctor Feliu". "Ens correspon continuar la teva tasca", s'ha compromès.

L'Íngrid i l'Isaac han fet la glossa del seu pare. "Hola pare. Que bonic i que difícil és el dia d'avui", han confessat. Han fet la lectura com si ell hi fos present, assegut observant amb els ulls vidriosos darrere les ulleres fosques que duia i lluint la seva característica barba.

Han parlat del seu naixement el 1950 a l'Ametlla de Merola, on "es va començar a amarar de l'associacionisme". Dels estudis a Barcelona i a Vic, amb "les aventures al carrer Tallers on va descobrir grups de música" a través dels discos que hi comprava de 45 revolucions que ja no va deixar d'escoltar mai. De l'arribada a Manresa a mitjans dels anys 70, on va fer arrels la família. De la confessió que va fer a la seva dona sobre "la necessitat i inquietud de començar-se a implicar en el món sindical i el moviment veïnal". El seu tarannà discret, però ferm, la seva veu sempre crítica. Una "pila d'anys de lluites" destinant "molta energia i esforços per fer d'aquest lloc un món millor".

El canvi del paquet de tabac per les vambes de córrer, que "era la seva vàlvula d'escapament", tot escoltant música mentre gambava.

"Vam ser uns privilegiats de tenir una parella, pare, sogre i avi com tu. Ens has deixat una empremta inesborrable. Gràcies".

Ovació dels presents

Després de la lectura de l'acord de concessió de la medalla per part de la regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante, Aloy ha lliurat el diploma i la medalla a Maria Àngels Mir, a qui han fet costat en aquest moment tan emotiu els seus fills i una llarga ovació dels presents.

En la seva intervenció, Aloy ha rememorat l'emoció que va sentir quan, l'11 de gener del 2024, van fer una trobada al Parc Vila Closes per presentar les darreres reformes pactades amb els veïns i Feliu en va fer una valoració positiva. Era exigent i no es conformava, però "també era agraït i sincer". Això sí, ha destacat, "no havíem acabat i ja va dir que ara s'hauria de fer un parc infantil i per a persones grans entorn del Pujolet". Ha revelat que "va marxar sabent el compromís de la Generalitat de fer la residència del Xup, que li vam poder explicar abans que es fes públic".

Compromís infatigable

N'ha destacat, com Mora, el "compromís infatigable i perseverant". Algunes vegades, "les discrepàncies i discussions", però "sempre amb sentit comú i racionalitat", i sempre apuntant-s'ho tot per fiscalitzar totes les promeses i compromisos. "Necessitem gent com ell", ha conclòs.

Imagine, de John Lennon, i The House of the rising sun, de The Animals, dues de les cançons preferides del Víctor, han posat el final musical a la vetllada, amb Pol Salvador a la veu i Jordi González al piano. Segur que li hauria agradat.

Subscriu-te per seguir llegint