Salvador Illa: «Jo no alimento l’extrema dreta, ho fan els partits que assimilen el seu discurs»

És conscient que, en ocasions, l’acusen d’alimentar el fenomen de l’extrema dreta per neutralitzar partits com Junts en territoris com la Catalunya central?

Jo no alimento l’extrema dreta, l’alimenten aquells partits que assimilen els seus discursos i les seves propostes. Jo faig tot el contrari. L’extrema dreta i els seus discursos d’odi són la principal amenaça que té la nostra democràcia. Ho veiem arreu del món i Catalunya no n’és aliena. La millor manera de frenar aquestes formacions és resoldre els problemes de la gent. L’extrema dreta ofereix solucions simples i populistes a problemes complexos, i ja estem veient a tot arreu que no funcionen. Quan les institucions parlen dels problemes de la ciutadania i treballen per resoldre’ls, l’extrema dreta recula. L’exemple més clar el tenim a Nova York amb la victòria de Zohran Mamdani.

Des que Pasqual Maragall era president de la Generalitat, no s’havia tornat a obrir la convocatòria del Pla de Barris i Viles. Municipis com Manresa hi confien per recuperar el Centre Històric. Serà suficient?

El Pla de Barris i Viles 2025-2029 és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya que mobilitzarà un total de 1.600 milions d’euros, dels quals 1.000 milions els aporta el Govern i la resta, els ajuntaments. Si posem el focus en la Catalunya central, aquest pla és una gran oportunitat per als municipis de la regió per presentar projectes integrals que abordin la millora urbana, la rehabilitació d’habitatges, la transició ecològica i l’acció social comunitària. Està previst que la primera convocatòria es resolgui abans de finals d’any. D’aquesta vegueria s’hi han presentat set municipis: cinc són de l’àmbit de Regió7 –Bagà, Berga, Cardona, Castellgalí i Manresa– i dos, d’Osona –Centelles i Vic–.

El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va col·locar el mes passat la primera pedra de la futura seu de la Delegació del Govern a Manresa. Els edificis, a més d’oferir serveis, estan carregats de simbologia...

La construcció de la nova seu del Govern a la Catalunya central, a Manresa, ha començat oficialment aquest novembre, després de la col·locació simbòlica de la primera pedra i la signatura de l’acta de replanteig. L’edifici agruparà els serveis territorials, fins ara dispersos per la ciutat, i l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC), i és una mostra que, per al meu Govern, el territori és una prioritat. Ho demostrem en el dia a dia, recorrent tot Catalunya, i amb les nostres polítiques públiques, que tenen per objectiu que la prosperitat que generem arribi a tot el país.

Ni el seu anunci sobre noves residències per a la gent gran durant el Debat de Política General ni la visita a la capital del Bages de la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, per reunir-se amb l’Ajuntament i la Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran de Manresa han reduït la preocupació per les necessitats d’un col·lectiu tan vulnerable.

La construcció de la residència per a gent gran del barri del Xup, a Manresa, va ser anunciada com a part d’un pla de vuit noves instal·lacions públiques a Catalunya. Aquest equipament es construirà en un solar de 5.712 metres quadrats cedit per l’Ajuntament i tindrà unes 90 places, de les quals 60 seran públiques. El projecte respon a una llarga reclamació veïnal i associativa, que ja va començar a articular-se abans de la pandèmia, amb la voluntat de pal·liar el dèficit de places públiques a la ciutat. Previsiblement les obres finalitzaran el 2028. Serà la segona residència pública a Manresa, i contribuirà a reforçar la cohesió social i l’atenció a la gent gran. És un pas important i seguirem treballant per cobrir les necessitats residencials arreu de Catalunya.

El cas d’un noi amb una malaltia rara ha revelat recentment les presumptes mancances d’un centre a Puig-reig. Per què persisteixen les denúncies per desatenció a residents amb necessitats especials o amb una alta complexitat de conducta?

S’ha d’analitzar cada cas per veure què ha fallat i treballar per revertir-ho.

La xifra de població en edat d’estudiar està disminuint a la Catalunya central. Contemplen tancar escoles i línies?

Aquesta és una tendència que veiem a tot Catalunya, però el meu Govern fa esforços per mantenir al màxim les línies de les escoles públiques. No tanquem cap escola, però ens hem d’adaptar a la realitat. A la Catalunya central, s’ha mantingut aproximadament el 98% dels grups en totes les etapes d’educació obligatòria, ajustant les ràtios per evitar concentracions d’alumnat vulnerable i reduint alhora les proporcions, especialment a Infantil 3 (I3), on el 93% dels grups són de 20 alumnes o menys.

Quina solució ha pensat el Govern per al transport escolar, sobretot, quan no es tracta d’alumnat d’educació obligatòria? Els consells comarcals, els ajuntaments i les famílies estan fent un sacrifici enorme en aquesta parcel·la.

El compromís és que en aquesta legislatura es canviï el decret que regula el transport escolar obligatori i no obligatori perquè no hi hagi aquestes diferències entre alumnes i que s’implementi un criteri de distància. Això permetrà no haver de carregar als ajuntaments i les famílies el cost del transport escolar que no és obligatori. Mentrestant, treballem per trobar solucions a curt termini fins que no tinguem aquest nou decret.

L’estatus de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) és extraordinari. Com es pot acostar el preu de les seves matrícules als imports de les institucions públiques perquè la UVic-UCC no perdi competitivitat?

El Govern és plenament conscient dels reptes que afronta el sistema universitari, com ara la davallada demogràfica i la necessitat de mantenir la competitivitat en els preus de matrícula respecte d’altres universitats amb les quals es comparteix el procés d’accés als estudis. Per aquest motiu, s’ha iniciat un grup de treball econòmic i jurídic entre la UVic-UCC i el Departament de Recerca i Universitats per tractar el proper conveni programa 2027-2030. Aquest grup de treball té l’objectiu de dissenyar un nou conveni programa que actualitzi els compromisos de finançament i tingui en compte les noves circumstàncies derivades de l’evolució del nombre d’estudiants i d’altres factors, com el cost real de l’ensenyament, la recerca i la transferència. El Govern assumeix l’obligació de treballar conjuntament amb la UVic-UCC per ajustar els recursos públics a les necessitats reals que sorgeixin. El compromís del Govern és garantir que la UVic-UCC i el campus d’UManresa disposin del suport públic necessari per continuar oferint una formació de qualitat, contribuir al desenvolupament del territori i consolidar-se com a referent en el sistema universitari de Catalunya.

Sobre la sanitat pública, carències com les viscudes al Berguedà pel que fa a la ginecologia o al Moianès en la pediatria porten la ciutadania a preguntar-se com garantiran vostès la igualtat d’accés i condicions dels residents a la regió central en comparació als habitants de l’àrea metropolitana?

Ja fa uns mesos que el Departament de Salut ha implementat un Pla de Millora al servei de ginecologia, amb uns resultats positius: s’ha reduït la llista d’espera en un 30%, s’han augmentat les visites en un 25% respecte l’any anterior i s’ha incrementat l’activitat quirúrgica. Tot això malgrat la persistència del dèficit professional i la dificultat per garantir l’accessibilitat i la qualitat assistencial. Entre altres mesures, a començament d’agost de 2025, l’Hospital de Berga va reorganitzar temporalment les urgències ginecològiques, amb la Fundació Althaia de Manresa, com a suport estratègic per atendre casos que requerissin valoració mèdica, garantint així la continuïtat i la seguretat de l’atenció als usuaris. Quant al servei de pediatria al Moianès, aquest inici de novembre s’ha informat que l’equip d’atenció primària de Moià ha reorganitzat l’assistència per doblar els dies de cobertura pediàtrica a partir de mitjan novembre, i s’ha assegurat que quan comenci el 2026 l’equip d’atenció primària del Moianès disposarà ja d’un pediatre assignat a l’equip, el qual cobrirà la plaça que oficialment va quedar vacant.

Una escolar va denunciar una agressió sexual en grup fa menys d’un mes al Berguedà. Els inculpats són companys d’institut. Ens consta que, en col·laboració amb l’ajuntament de la població de la víctima, estan intentant que la víctima recuperi la normalitat. Sigui com sigui, què faran per evitar més episodis com aquest?

Casos com aquest són molt colpidors i ens recorden que encara ens queda molta feina per fer per erradicar d’una vegada per totes la xacra de les agressions sexuals. Cal dur a terme accions en diferents àmbits. Hi ha una part de seguretat, perquè no hi hagi impunitat, que cada cop funciona millor, però cal més educació i més compromís del conjunt de la societat per avançar.

Hi ha altres àmbits on avançar. Particulars i comerciants de localitats del Solsonès i el Berguedà es queden sense servei de telecomunicacions sovint. Com acabaran amb aquesta situació?

Aquest any 2025 hi ha diverses novetats importants en telecomunicacions, focalitzades en la millora de la cobertura i la capacitat, tant en telefonia mòbil com en fibra òptica, a les comarques del Bages, el Berguedà, el Lluçanès, el Moianès i el Solsonès. Al Berguedà, la xarxa pública de fibra òptica de la Generalitat ha arribat a més del 80% del territori a l’estiu del 2025, amb desplegaments en municipis com la Nou de Berguedà, Sant Julià de Cerdanyola, Guardiola de Berguedà, Bagà i, recentment, Borredà. Pel que fa a la telefonia mòbil, hi ha queixes aïllades de cobertura, per exemple, a Puig-reig, on estan pendents de fer una consulta sobre la ubicació d’una antena, però es treballa per millorar aquestes infraestructures. Al Solsonès, s’està ampliant la cobertura de telefonia mòbil, especialment a Pinell de Solsonès, Castellar de la Ribera i Llobera. També s’avança en la recepció de TVC i s’està activant l’ADSL a municipis com Sant Llorenç de Morunys. Així, ja s’arriba a uns 900 nous usuaris i empreses. Aquesta ampliació forma part del projecte Microcom, que busca equilibrar la cobertura als territoris més despoblats. La Generalitat ha desplegat trams de fibra òptica entre Solsona i Sant Llorenç de Morunys i a altres punts del territori. La posada en funcionament del servei telefònic exclusiu per als ajuntaments i el món local per gestionar incidències massives de telecomunicacions està tenint bona acollida, perquè facilita la transmissió d’informació i la previsió de resolució d’avaries i altres incidències.

Món Sant Benet, a Sant Fruitós de Bages, acollirà la primera Trobada de Muncipis Rurals, després de l’aprovació de l’estatut específic. És un altre gest per resoldre un greuge històric?

L’Estatut dels Municipis Rurals de Catalunya és una llei pionera aprovada aquest 2025 que reconeix jurídicament la seva singularitat i que estableix un marc legal per garantir l’equilibri territorial i la igualtat de condicions respecte als municipis urbans. Durant molts anys segurament les institucions no han cuidat prou aquest tipus de municipis, però aquesta llei ha de ser un punt d’inflexió per millorar les condicions de vida dels seus habitants, afavorir l’arrelament i el repoblament, i incentivar el desenvolupament sostenible del món rural.

Sona bé, però com ho faran?

En primer lloc, la llei reconeix la consideració de municipi rural d’especial atenció aquells que tenen una població inferior als 500 habitants. S’hi contempla un seguit de mesures amb l’objectiu de garantir la igualtat entre territoris, aconseguir que arreu es prestin els mateixos serveis públics i frenar el despoblament d’aquestes localitats. Per exemple, gràcies al nou marc, hi haurà un sistema de finançament propi, el qual establirà un fons de municipis rurals; es contemplarà una línia d’inversions perquè aquests pobles facin front a la regressió demogràfica i a l’envelliment; igualment, es promouran incentius fiscals per a la compra i la rehabilitació d’habitatges, la reducció de la càrrega burocràtica dels ajuntaments, etc.