La Catalunya central planta cara als suïcidis i a l’estigma que els envolta

«Estàs bé?» És una pregunta senzilla i innocent, però que, en canvi, pot salvar vides si es formula a una persona que està desesperada i a qui li ha passat pel cap llevar-se la vida. Suïcidar-se.

Detectar una tendència suïcida o els senyals d’alarma que pot desprendre està a l’abast de tothom, no tan sols dels professionals del món de la salut o bé dels cossos de seguretat. La prevenció és una responsabilitat compartida, també de la ciutadania en general.

Aquest és el missatge que es va transmetre a les Jornades Interdisciplinàries de Salut Mental de la Catalunya central que es van celebrar recentment a Manresa. Hi van participar més de 500 professionals que per la seva feina tracten amb situacions de risc de suïcidi. Aquest divendres la jornada es va replicar a Berga i el dia 21 de novembre es faran també a Vic. A tota la regió sanitària central de la Catalunya central per arribar a més professionals. Enguany s’ha abordat amb el títol «El suïcidi, una responsabilitat compartida».

Dades que fan estremir

Les dades sobre suïcides fan estremir i evidencien que es tracta d’un veritable repte de salut pública. En alguns casos poden triplicar els morts que hi ha cada any per accidents de trànsit, i, en canvi, és una realitat que queda amagada per l’estigma que l’envolta. L’any 2023, 62 persones es van llevar la vida a les comarques centrals. Visibilitzar que és un problema al qual s’ha de fer front amb tots els mitjans, no tan sols des de l’àmbit sanitari, és imprescindible .

La cap del servei de Salut Mental d’adults de la Fundació Althaia de Manresa, Meritxell Viladrich, va aportar més dades. De cada 100 persones que es moren al món, una és per suïcidi. És un problema global, doncs. L’any 2021 es van llevar la vida prop de 730.000 persones. A Espanya, el 2023 hi va haver 11 suïcidis al dia. Un 41% tenia entre 40 i 59 anys, i un 22%, més de 70. A Catalunya, el 2023, se’n van produir una cinquantena cada mes, i és la primera causa de mort entre joves de 25 a 34 anys.

Catalunya central

A la Catalunya central, aquest mateix any, el 2023, hi va haver els 62 morts esmentats. Un factor a tenir en compte, va fer notar, és que el 50% no tenia cap antecedent psiquiàtric. Més dades. El mateix 2023 a Catalunya hi va haver 8.055 intents de suïcidi, i a les comarques centrals van ser 320. Hi ha una major incidència en dones de 15 a 25 anys.

En aquesta línia Viladrich va afirmar que ha augmentat la detecció de persones amb idees suïcides, que s’ha triplicat en tres anys. El 2022 es va detectar 45 casos, un any més tard es va passar a 142 i el 2024, 119. Això vol dir «que s’està fent una bona feina», va concloure, perquè detectar permet prevenir.

Com es pot detectar? Hi poden haver senyals com per exemple expressar verbalment el seu malestar i afirmar que és una càrrega, o bé amb actituds poc habituals com regalar i desprendre’s de les seves pertinences, o fer el testament. Són conductes com de comiat. També canvis de caràcter i actitud, sortir de la rutina habitual, no cuidar-se i deixar-se, o observar un estat d’ànim decaigut i depressiu, segons va indicar la infermera de salut mental de l’Hospital de Vic, Judit Pons.

Factors de risc

Hi factors de risc individuals, socials i també estructurals. En els individuals entrarien supòsits com trastorns de salut mental, situacions de desesperació, patir una malaltia irreversible o situacions d’assetjament. Abusos, vivències traumàtiques o patir discriminació entraria en els factors socials, mentre que els estructurals serien aquells que faciliten l’accés a llocs on llevar-se la vida o l’estigma associat a la demanda d’ajuda. Segons Pons, «tots estem en risc en un moment donat de la nostra vida». Davant d’això, un «estàs bé?» pot canviar-ho tot.

Segons la psicòloga del SEM Míriam Sánchez, «preguntar no fa mal, sinó que crea vincles amb la persona que rumia llevar-se la vida». Va explicar que en 8 de cada 10 casos van donar van donar senyals previs, però no es van saber interpretar. «Tothom pot tenir un paper clau en la prevenció perquè abans d’anar al metge el primer que acostuma a fer la persona és fer algun comentari a gent de confiança, amics o familiars». Segons Sánchez, no actuar és un error que només fa que augmentar la desesperació de qui rumia suïcidar-se. També va dir que l’estigma que envolta tot el referent al suïcidi dificulta que demanin ajuda.

«La peculiaritat d’aquestes jornades és veure que no és només un tema de salut, sinó comunitari, que tots els àmbits professionals, però també la ciutadania té un paper important en la seva prevenció» començant per la xarxa més pròxima a la persona que té idees suïcides, va dir l’agent dels Mossos d’Esquadra, Mònica Rosell.

Generalment els Mossos d’Esquadra s’activen en temptatives en calent, i «aquí ens coordinem amb el SEM, Policia Local i Bombers». Estableixen un punt de trobada previ per decidir el paper de cadascú. «Sempre es valora que la primera persona que connecti amb la persona continuï interlocutant amb ella». Fora d’aquestes intervencions concretes, «amb el patrullatge preventiu també observem les necessitats de la gent».

Més enllà de les xifres

Més enllà de les xifres, «l’important és que estem posant el focus a la problemàtica. Recollim dades, les registrem millor, i si les registrem millor, també podem fer accions de prevenció i treballar per detectar tendències suïcides», segons Viladrich. Afirma que els protocols per actuar davant aquests casos són molt joves i recents, però «es palpen canvis. Detectem més, però l’important és també la prevenció perquè si prevenim bé ja no haurem de detectar».