La vespa asiàtica s'expandeix per Manresa

La temuda vespa asiàtica (Vespa Velutina) de tòrax negre i potes grogues s'expandeix per Manresa. De l'únic avís per la presència d'aquest insecte que l'Ajuntament va rebre l'any 2021 i dels tres del 2022 va passar a una trentena el 2024.

Enguany, a l'espera de disposar de les dades de la memòria de la Unitat de Sanitat, els casos es van succeint i si dijous aquest diari informava de la presència d'un vesper al sector del Poal, en veure la notícia un lector va advertir de la presència d'un perillós niu a la Fàbrica Vermella del barri de Sant Pau.

El niu, de grans dimensions, es troba just sota el balcó d'un dels habitatges de la Fàbrica Vermella i a sobre d'una finestra del pis inferior.

Per la rodalia de Manresa també proliferen nius de Vespa Velutina.

Com identificar-la?

La vespa asiàtica presenta un aspecte més fosc en comparació amb les vespes socials autòctones del nostre país. La subespècie nigrithorax, que és la que ha arribat a Europa, presenta el tòrax negre envellutat i segments abdominals de color castany rivetejat amb una fina franja groga. Únicament el quart segment de l’abdomen és de color groc-taronja pràcticament en la seva totalitat. El cap és negre, la cara groc-taronja i l’extrem de les potes de color groc.

La mida oscil·la entre 17 i 32 mm de llargària, i és més gran que Vespula germanica (vespa d’olla autòctona més comuna) i una mica més petita que Vespa crabro. Les obreres i les reines (femelles fecundades) no es poden diferenciar morfològicament.

Si bé a la primavera les obreres solen ser clarament més petites que les reines, a la tardor només el pes més gran i l’amplada del tòrax de les noves reines permet diferenciar-les de les obreres.

Emplaçament vespers

Tal i com recull el Protocol d’actuacions i de seguiment de la Vespa asiàtica Vespa velutina, de la Generalitat de Catalunya, a partir de finals d’hivern, les femelles fundadores que sobreviuen a la hibernació construeixen individualment un petit niu (niu embrionari) fet amb fibres de fusta mastegada, obert a la part de sota i de mida inferior a una pilota de tenis. La reina construirà a l’interior un petit nombre de cel·les de cria, envoltades per una cúpula de paper. Aquests nius embrionaris es troben sobretot en llocs protegits d’edificis, magatzems, porxos i altres construccions humanes, ruscos buits o altres forats naturals arrecerats.

Cicle biològic

A la primavera, emergeixen del niu embrionari les primeres obreres que assumeixen progressivament les tasques de construcció, recol·lecció, alimentació, neteja i cura de les cries, mentre que la reina es limitarà gradualment a la posta d’ous. D’aquesta fase de creixement o evolució del niu embrionari al mateix emplaçament, però on la construcció ja l’assumeixen les obreres, en diem vesper primari. És important diferenciar-los: mentre en el niu embrionari la reina fundadora (única vespa adulta) només tindrà un comportament defensiu, en els vespers primaris les obreres poden defensar activament els voltants de la colònia. Davant el risc de picada que pot comportar la presència propera d’un vesper, caldrà prendre més precaucions i la seva neutralització requerirà l’actuació de professionals preparats.

El vesper primari va creixent en volum i formant diversos pisos de bresques amb cel·les de cria. Tot sovint, l’espai on s’ha desenvolupat el vesper primari és limitat per al creixement de la colònia i aleshores les obreres cerquen un segon emplaçament on construir un segon vesper (vesper secundari) que pot assolir grans dimensions. Les capçades dels arbres, especialment dels arbres de ribera, són sovint els llocs triats per fer els vespers secundaris, característica singular de la Vespa velutina.

A la tardor, la reina pot produir entre 200 a 500 vespes reines que fundaran noves colònies l’any següent, segons els recursos de la colònia fundadora. Per tant, aquest vesper serà abandonat per les noves vespes reines i, després d’hibernar, les joves reines construiran de manera separada nous rius embrionaris a diversos indrets.

A l’hivern, els mascles i les obreres moren, i es considera, per paral·lelisme a altres espècies de vespes socials properes i més conegudes, que només una petita proporció (entre un 1-5%) de vespes reines sobreviurà i aconseguirà fundar un niu embrionari. També poden produir-se lluites entre reines fundadores amb usurpació de nius embrionaris amb un percentatge de mortalitat desconegut.

Subscriu-te per seguir llegint