«Recordo a la perfecció els sorolls i olors de la presó Model»

El van detenir de molt jove, pot explicar què el va portar fins a la Model?

Des de molt jove vaig entrar a Comissions Obreres i al PSUC, i lluitàvem per les millores de les condicions laborals i de vida de la ciutadania i a favor de la democràcia. El 1975, amb les últimes execucions, vam treure una octaveta contra el terrorisme i la pena de mort i on cridàvem la gent a a lluitar i exigir llibertat i democràcia.

Però alguna cosa va sortir malament...

La Guàrdia Civil en va trobar moltes a un pis i a partir d’aleshores van començar les detencions. En total vam ser 25, molts vam ser torturats, i després de passar per la presó de Manresa, a cinc de nosaltres ens van internar a la Model acusats d’Associació il·lícita i propaganda il·legal.

Com recorda el moment en què li comuniquen que serà internat a la Model?

A la presó de Manresa va arribar una ordre del jutge López Carrasco que hi havíem d’ingressar de manera provisional, a l’espera de judici i sense fiança. Per sort, la cosa va ser curta.

Quant de temps es va passar dins de la Model?

Poc temps, en total van ser dos mesos i algun dia. El meu advocat, l’Albert Fina, em deia que ens preparéssim perquè ens demanaven vuit o deu anys, però per sort va ser molt menys.

Com recorda el viatge des de Manresa fins a Barcelona?

Va ser a un furgó de la Guàrdia Civil, gairebé no tenia finestres i per acabar-ho d’adobar hi havia hagut un accident mortal a Olesa de Montserrat. I a sobre vam poder veure els dos cossos coberts amb una manta a la carretera...

I ja aquí a la Model?

Em va fer molta impressió. Ens van fer un registre molt per sobre i un delinqüent comú que era de Manresa ens va dir que si necessitàvem qualsevol cosa li diguéssim, que ell ens ho intentaria aconseguir.

Recorda a quina cel·la el van enviar?

No el número en concret, però sí que recordo que era al segon pis de la galeria quatre. Però el que sí que recordo a la perfecció son els sorolls i les olors, que em van impressionar molt.

Com era el dia a dia dins de la presó?

Molt monòton. El matí estava marcat per quan et passaven l’esmorzar, que era un xusco de pa amb una tassa de cafè amb llet. Després de menjar alguna cosa també podíem sortir al patí cap a les onze del matí i ens hi estàvem gairebé una hora. Després dinàvem, teníem una estona més de pati...

Com trencava la monotonia?

Principalment quan et venien a veure algun familiar o l’advocat, quan rebies alguna carta o algun llibre, fins i tot quan et portaven alguna cosa de menjar. També ajudaven les converses entre nosaltres quan érem al pati.

Com van ser aquells últims dies a la presó?

El dia abans d’alliberar-nos ja ens van avisar que ens havien dit que veïns de Manresa havien pagat la fiança que ens posaven perquè poguéssim sortir. La il·lusió va ser indescriptible, en part perquè tampoc sabíem com reaccionarien els sectors franquistes més ultres.

Com recorda l’arribada a Manresa?

Molt emocionant. Primer en veure companys que haguessin pogut empresonar, i també de veure la família.

Subscriu-te per seguir llegint