FA 25 ANYS: Arriben les multes de trànsit en català

Adeu als motoristes de la Guàrdia Civil i al seu temut talonari de multes. Adeu a la imatge de la parelleta amagada darrere d’un revolt que et donava «l’alto» i et multava amb aquells aires franquistes tan inconfusibles. Tot allò passava a la història amb l’arribada dels Mossos de Trànsit, que havien de fer-se càrrec de les carreteres de la Catalunya central el dia 1 de desembre, però ja començaven a patrullar. El responsable no era qualsevol: era el teòleg surienc Miquel Esquius, actual comissari en cap del cos i una de les figures clau de la policia catalana durant els darrers anys.

Les competències de Trànsit formaven part de les cessions que el primer govern de José María Aznar va fer CiU, i que s’havien anat desplegant progressivament. Era el moment de veure cotxes i motos de policies catalans i de començar a rebre multes en català. Se suposa que, encara que fossin exactament igual d’irritants que les altres, els Mossos les posarien amb un altre estil, més proper i més democràtic.

La tercera setmana de novembre havien començat a circular per les nostres carreteres la meitat dels efectius previstos, que en total incloïen 139 agents: 74 a la comissaria de Manresa, 28 a Vic i 37 a Igualada. Disposarien de 61 vehicles, entre ells 32 motos. I no eren unes motos d’estar per casa: la Generalitat va adquirir models BMW de la màxima cilindra amb un objectiu que s’explicava en privat: els conductors catalans no podien tenir la percepció que els agents motoritzats dels Mossos eren menys intimidadors ni menys poderosos que els de la Guàrdia Civil. Al contrari: havien de fer impressió.

El nou cos de Trànsit es desplegava amb l’objectiu de compatibilitzar dos objectius aparentment contradictoris: havia de ser una policia percebuda com a més propera, més accessible, no temuda com els cossos de seguretat associats amb el franquisme i hostils a l’ús del català; alhora, aquest objectiu no havia de suposar que la policia catalana tingués menys capacitat de dissuasió ni que els ciutadans se la prenguessin menys seriosament. De fet, mesos abans d’arribar havien advertit que no pensaven posar menys multes que els antecessors.

El cos donava un valor especial al fet que la meitat dels agents destinats a aquestes comarques hi vivien, cosa que els donaria un bon coneixement del terreny. Per contra, la meitat no ho feien, i això volia dir que haurien de començar per estudiar-se el mapa. Dinou agents eren agents de la Guàrdia Civil que havien acceptat l’oferta d’incorporar-se al cos català.

El desplegament portava aparellada la construcció de la nova comissaria al sector dels Trullols. La part destinada a Trànsit estava enllestida i s’hi estava fent l’equipament interior. Mentrestant, s’acabava la part destinada a Seguretat Ciutadana, que havia de desplegar-se a finals del 2001.

Al capdavant de tot, Miquel Esquius Miquel, cap de Trànsit a la regió central. Tenia 36 anys i esperava el tercer fill. Havia entrat als Mossos amb la segona promoció després d’haver-se diplomat en Teologia i d’haver treballat de torner. Tornava a casa amb l’experiència d’haver estat cap regional a Girona. Tenia la voluntat decidida d’acabar amb les imprudències que provoquen accidents.

«No hi ha res més injust que patir lesions greus en un accident en el qual no s’ha tingut cap responsabilitat», deia a Regió7. «Posar una multa de 25.000 pessetes no és agradable, però quan has vist centenars de morts a les carreteres tens una altra visió. La multa pot canviar una actitud i pot evitar una mort». Sobre si els Mossos multarien qui portés un CAT a la matrícula (feia pocs mesos que s’havia imposat la placa amb una E) va respondre que «no és prioritari. El nostre objectiu és lluitar contra la sinistralitat i donar més qualitat de vida als ciutadans evitant, per exemple, retencions».