Incertesa financera i acords incomplerts: motius del no del Front Nacional de Manresa al nou pressupost

El Front Nacional de Manresa ha comunicat la seva decisió de votar en contra del pressupost de l'Ajuntament per a l'exercici 2026. La decisió es fonamenta "en la manca de confiança envers l’equip de govern —arran de l’incompliment d’una part dels acords pressupostaris de l'any anterior—, en una política econòmica que no afronta les arrels dels problemes ciutadans i en un pressupost que planteja nombroses incerteses", assegura el president del grup municipal, Sergi Perramon.

Segons Perramon, els acords que van permetre donar suport als pressupostos anteriors es troben, en un alt percentatge, sense executar o encara pendents. "El vot a favor de qualsevol pressupost es basa en la confiança i el compromís amb la paraula donada. Avui, la nostra confiança amb l'equip de govern ha quedat congelada. No podem avalar un nou pla de despesa quan molts dels compromisos de l'anterior encara estan guardats al calaix o, tot just en algun cas, ens hi hem posat a treballar", diu.

Deute, inflació i impacte en les classes mitjanes

El grup municipal expressa la seva "profunda preocupació" per la gestió econòmica que realitza l'equip de govern d'ERC, PSC i Impulsem i que ha comportat augment de la pressió fiscal. Per a Perramon, l'increment d’impostos i taxes —especialment la de recollida de residus— suposa una càrrega addicional per a la ciutadania sense un retorn clar en forma de millora dels serveis bàsics.

Una reflexió sobre per a qui es fa política a Manresa

El Grup Municipal planteja una reflexió de fons sobre a qui serveixen realment les polítiques públiques de la ciutat. "D’una banda, hi ha els ciutadans que veuen reduïda la seva capacitat adquisitiva a causa d’una inflació persistent i d’una pressió fiscal cada vegada més elevada. De l’altra, hi ha actors econòmics que sí es beneficien del creixement i que traslladen a la ciutadania les externalitats que haurien d’assumir ells mateixos", afirma.

I posa com exemples "els més d’un milió d’euros anuals en interessos que es destinen a la gran banca, ajuts socials que, de facto, acaben subsidiant el treball precari mentre algunes empreses continuen repartint dividends i infraestructures municipals orientades a un model econòmic que no reforça el benestar de les famílies, sinó que perpetua l’empobriment de les classes mitjanes".

Segons el Front Nacional, Manresa ha de fer polítiques que protegeixin la ciutadania i no pas que apuntalin dinàmiques que la perjudiquen. "El cost de la vida ja és prou elevat per a les classes mitjanes, i aquests pressupostos només accentuen aquesta problemàtica", manifesta.

Paràlisi inversora i dependència crònica

La crítica més contundent es dirigeix a la manca d’autonomia financera de la ciutat. Perramon assenyala que "el pressupost de l'any passat estava dopat per la concurrència extraordinària de fons externs (Next Generation). Ara que aquests ajuts es normalitzen, la realitat de la gestió municipal queda al descobert".

Critica que "Manresa presenta una elevada dependència de la inversió externa i una baixa capacitat per generar riquesa pròpia. El pressupost de ciutat es basa en compromisos de tercers" i en l'arribada de 40 milions d'euros en subvencions demanades.

Per a Perramon, tot plegat converteix el document en "un pressupost de paraula" o “una llista de desitjos” que condiciona el futur de la ciutat a decisions d'altres administracions. "Si aquests fons no arriben —com en el cas de la Generalitat, que no té pressupostos aprovats— poden comprometre greument l’Ajuntament i els seus projectes", afirma.

Acaba assegurant que "el nostre no als Pressupostos 2026 és un sí a l'exigència, a la serietat econòmica i al compliment dels acords. Manresa porta anys prioritzant grans obres, però es mereix, d'ara endavant, una gestió que prioritzi les necessitats ciutadanes, la salut de les economies familiars i l'autonomia financera per sobre de les grans obres públiques".